Ensenyament fitxarà professors per a l'ESO sense el màster obligatori

La falta de professors en secundària, una etapa en què cada any augmenta el nombre d'alumnes, ha portat la Generalitat a prendre una decisió dràstica i atípica: el pròxim curs no caldrà tenir el màster, obligatori des del 2009, per impartir classes en un institut. Almenys, en aquelles especialitats en què és més difícil trobar docents, és a dir, en Matemàtiques, Llengua Catalana, Llengua Castellana i Llengua Francesa. La mesura, que té caràcter provisional, l'ha adoptat la Conselleria d'Ensenyament per cobrir amb urgència la greu escassetat de professors, segons va publicar aquest divendres el 'Diari Oficial de la Generalitat', que ha obert fins al 14 de maig la borsa de treball per als que aspirin a ocupar una plaça d'interí.

En concret i sempre "excepcionalment", segons han insistit fonts d'Ensenyament, es podran apuntar a les llistes sense tenir encara aprovat el màster de Formació del Professorat de Secundària i Batxillerat, aquells graduats que vulguin fer classes de Francès, Cultura Clàssica, Matemàtiques, Llengua Catalana i Llengua Castellana en qualsevol institut públic de Catalunya. També es necessiten, en alguns territoris específics, especialistes en Llengua Alemanya, Aranès, Dibuix, Economia, Filosofia, Física i Química, Llengua Italiana, Música i Tecnologia.

L'anunci publicat per Ensenyament preveu, en contra del que és habitual, que aquesta vegada en la borsa de treball hi siguin "admeses, de manera condicionada a l'obtenció i presentació efectiva de la titulació o certificació corresponent, les persones que estiguin cursant el títol oficial de màster de formació del professorat o la certificació que acrediti la formació pedagògica i didàctica equivalent i les persones que manifestin el seu compromís d'obtenir aquestes titulacions abans de l'inici del curs 2021-2022".

La Generalitat, que aquest curs ja ha tingut problemes per cobrir places, atribueix la mesura a "la situació extraordinària de falta d'interins en algunes especialitats docents de secundària", que "fa imprescindible l'adopció d'una mesura excepcional que flexibilitzi el compliment del requisit". El termini de presentació de sol·licituds començarà el 26 d'abril vinent i el procés de selecció es farà mitjançant un concurs públic.

Les persones que no tinguin cap titulació que certifiqui que saben com organitzar una classe, com impartir-la i com motivar els alumnes hauran de firmar un document en què es comprometin a obtenir un títol acreditatiu abans de l'1 de setembre del 2021. 

Improvisació d'última hora

"És una mostra, una vegada més, de la falta de planificació que ha regnat els últims anys a la Conselleria d'Ensenyament. Que faltarien professors a secundària se sabia des de fa temps i l'Administració molt probablement s'hauria pogut anticipar", lamenta Carles Abelló, portaveu de l'àrea d'Educació a CCOO-Catalunya.

Entre altres errors, el sindicat considera que "no s'han tingut prou en compte les dades de natalitat ni les necessitats territorials", subratlla Abelló. Tampoc s'ha vetllat per mantenir l'equilibri entre la pública i la concertada, assenyala el sindicalista. En aquestes circumstàncies, "molt temem que l'alta rotació i la temporalitat que hi ha hagut els últims anys en les escoles d'infantil i primària ara es traslladarà a la secundària", afegeix.

Algunes fonts indiquen, així mateix, que l'escassetat de docents als instituts també podria afectar mestres de primària. "Van tan justos de professorat que fins i tot s'estan plantejant que els que havien fet classes els últims cursos de l'antiga EGB passin ara a fer primer i segon de l'ESO, que són els equivalents de setè i vuitè", han apuntat a aquest diari. Aquesta alternativa, que afectaria docents de mitjana edat, només està en fase d'estudi i no s'ha concretat de moment.

La formació dels professors

Però més enllà de les crítiques a la gestió que ha fet Ensenyament de les plantilles docents, el que queda clarament en qüestió amb aquesta decisió és la validesa (i també la credibilitat) del títol de màster de Formació del Professorat de Secundària, que a Catalunya imparteixen una desena d'universitats. "És com dir-li a la gent que qualsevol es pot posar a fer classes a l'ESO", denuncia Eduard Vallory, director del programa d'innovació educativa Escola Nova 21.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Vallory lamenta també que "fa uns anys, quan es va començar a preveure que podia sorgir aquest problema, l'Administració no comencés a preparar els professors, per exemple, en el pas de la primària a la secundària". En comptes d'això, durant els anys més durs de la crisi econòmica, les partides pressupostàries destinades a la millora de la professió docent (formació continuada o reciclatge) es van reduir en més del 90% fins a passar a ser testimonials.

"I ara, no tenen cap més alternativa que posar-se a buscar professors fins i tot a sota les pedres", observa el director d'Escola Nova 21.