Anar al contingut

mesura educativa polèmica

Ensenyament sabia des de fa cinc anys que faltarien professors a l'ESO

Universitats i inspectors havien avisat de l'augment d'alumnes i de les jubilacions de docents previstes

"És una falta de respecte permetre que hi hagi docents sense el màster obligatori", denuncien les facultats d'Educació

María Jesús Ibáñez

Ensenyament sabia des de fa cinc anys que faltarien professors a l'ESO

Ja al curs 2012-2013, quan es van començar a entreveure els primers tancaments d'aules d'educació infantil, es van sentir veus avisant que en uns anys podia haver escassetat de professors a secundària, sobretot en les denominades assignatures instrumentals (Matemàtiques, Castellà i Català), que cursen tots els estudiants. N'hi havia prou que es produís una estimació d'alumnes i de preveure l'elevat nombre de jubilacions que es produirien els anys següents. Per alguna raó desconeguda (potser per les retallades, potser pels canvis al capdavant del departament), el cas és que en els cinc anys que han transcorregut des d'aleshores, la Conselleria d'Ensenyament no hi ha posat remei.

La falta d'especialistes en l'educació secundària obligatòria (ESO) ha portat la Generalitat a eximir del màster obligatori de Formació del Professorat de Secundària i Batxillerat els candidats que s'apuntin a la borsa de treball per cobrir els llocs d'interins del pròxim curs. La convocatòria, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de divendres passat s'obrirà aquest dijous i es mantindrà fins al 14 de maig.

És, insisteix Ensenyament, una mesura "extraordinària" i "excepcional", però que ha aixecat molta polseguera. Sobretot entre els que havien alertat del que podia passar i ara veuen que no se'ls va fer cas, en concret alguns inspectors educatius i les universitats que imparteixen el màster.

"Aquí el que hi ha hagut és una falta de previsió desastrosa", denuncia Ana María Margallo, coordinadora d'aquest postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les places que cada any ofereixen les diferents especialitats del màster de secundària les determina la Generalitat, "en teoria en funció de les necessitats de plantilla que hi haurà als instituts", detalla Margallo. Lamentablement, "ha faltat coordinació entre Govern i universitats", afegeix Pep Alsina, vicedegà de la facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB).

"Fa anys que denunciem que l'ESO és l'etapa en què es concentra el fracàs escolar, que és, per dir-ho d'alguna manera, l'òrgan més malalt del sistema educatiu... I que és al'ESO on precisament el professorat hauria d'estar més preparat", prossegueix Alsina. En lloc d'això, la Generalitat ha optat per incorporar docents que no han rebut una formació específica en pedagogia i didàctica. "És com si una persona malalta es posés en mans d'un cirurgià sense títol", lamenta el vicedegà.

Un dels riscos que assenyalen els pedagogs és que justament aquestes persones, amb puntuacions que seran probablement les més baixes de la borsa de treball (per no tenir el màster), poden acabar havent d'impartir classes en centres educatius que descarten els professors amb més punts: els que estan situats en poblacions allunyades i els d'alta complexitat socioeconòmica.

Estudis qüestionats

"És que a més, permetre que un professor exerceixi sense el màster, que té caràcter habilitant, és il·legal", clama la coordinadora del màster a la UAB. Per evitar incórrer en una situació jurídicament qüestionable la Generalitat ha ideat un document de compromís pel qual els que aconsegueixin una plaça en un centre sense tenir l'acreditació es comprometran a obtenir el màster o una titulació equivalent abans de setembre del 2021.

Sigui com sigui, denuncien els responsables universitaris, "la decisió que ha pres Ensenyament no deixa de ser una falta de respecte per la formació dels docents", protesta Margallo. "Els màsters estan concebuts com a cursos formatius, amb unes pràctiques reglades, que ara hauran de ser revisades", lamenta la coordinadora de l'Autònoma.

L'exempció del màster per als professors de l'ESO s'adopta, a més, en un moment en què aquesta titulació està sent objecte de reforma, després que l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU) els avalués negativament en una auditoria del 2015. Des d'aleshores, asseguren tant Margallo com Alsina, "existeixen unes comissions de millora que han corregit els punts febles que l'AQU va detectar", assegura el vicedegà de la UB.