Càritas alerta que la vulnerabilitat severa s'enquista a Catalunya

Els atesos per Càritas Catalunya han baixat un 31% el 2018 respecte a l’any anterior, fins a 69.161 llars on viuen 220.631 persones, però les que s’estan atenent tenen més necessitats», ha explicat aquest dimecres la representant d’Acció Social de l’entitat, Conxa Marqués, que ha alertat que veuen com «s’està cronificant la vulnerabilitat, s’està enquistant». Aquesta baixada es deu, asseguren, al fet que hi ha hagut més iniciatives ciutadanes i d’administracions d’entrega de menjar i targetes moneder –amb la qual cosa ha disminuït el nombre d’usuaris que buscaran aliments a les parròquies–, i que «alguns» han millorat la seva situació, ha afegit Marquès, junt amb l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig.

L’entitat de referència en l’atenció als més vulnerables ha explicat també que en un any han augmentat les persones soles ateses, que representen el 33% del total, deu punts per sobre del 2017: «Sabem que es reflecteix en l’augment de gent que no té llar i l’augment d’immigrants que arriben sols», han analitzat.

Rellogats

Si bé detecten entre els seus atesos problemàtiques de precarietat laboral, dificultat d’accés a la salut en els àmbits que no són públics –dentista, oculista i salut mental– i aïllament social, la falta de vivenda digna és el principal motor de vulnerabilitat, tant en els recursos que es destinen com pels efectes que té. La proporció de persones que no viuen en una vivenda digna ha crescut fins al 50% en els atesos per Càritas Catalunya el 2018 –davant el 37% que representava l’any anterior–, entre els quals hi ha un 7% del total que no tenen llar i un 21% que estan rellogats –el doble que el 2017–, i aquesta falta de vivenda està sent el principal creador de vulnerabilitat. Per exemple, han assenyalat que els rellogats desconeixen quan els faran fora, tenen restriccions per utilitzar el bany i dificultats per empadronar-se, davant de la qual cosa la responsable de Comunicació, Anna Roig, ha reclamat que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sigui compatible amb ajuts per a la vivenda, a més d’apressar que s’aprovi el reglament.

Notícies relacionades

Ramon Espadaler: «A finals del 2027, el temps màxim entre un delicte de multireincidència i un judici ràpid serà d’un mes»

¿Per què se celebra el Dia de l'Orgull Gai el 28 de juny?

Roig ha alertat que la recuperació econòmica que demostren algunes dades incrementa les desigualtats actuals: «La societat està patint una fractura en la cohesió social, els extrems estan cada vegada més allunyats» i hi ha més bretxa entre els que en tenen més i els que en tenen menys, ha lamentat. Marquès ha afegit que l’aïllament social es vincula a perfils com el de dones fer feina que viuen a les cases on treballen tot el dia en tasques d’atenció i que, al tenir hores lliures el cap de setmana, es troben que «no tenen grup de relació».

«Demanem que l’administració faci un replantejament de pressupostos més equilibrats i no deixar de banda elements bàsics», i ha reclamat augmentar la despesa en elements bàsics que permetin sostenir la societat, també davant de futures crisis, tot i que han dit que no poden preveure si n’hi haurà una altra o no.