Ramon Espadaler: «A finals del 2027, el temps màxim entre un delicte de multireincidència i un judici ràpid serà d’un mes»

És un canvi important, un canvi de paradigma. La llei d’eficiència de la justícia afectarà l’àmbit de la justícia de moltes maneres. Una, en l’organització, ja que es passa de tenir jutjats com a compartiments estancs (unipersonals) a tenir tribunals d’institucions (òrgans col·legiats) que tindran el suport de les oficines judicials. Aquesta reforma permetrà més ductilitat i que la justícia sigui més àgil. I afectarà d’una altra manera, a l’incorporar els ‘macs’ (mètodes alternatius de resolució de conflictes) abans d’acudir a un plet, de manera que també descongestiona la justícia. A més, els jutges de pau es poden fer càrrec d’elements de conciliació i de qüestions penals de petita intensitat. És passar de la justícia del segle XIX a la del segle XXI.

¿La llei d’eficiència de la justícia solucionarà el col·lapse?

L’objectiu és solucionar el col·lapse. Però farà falta portar més jutges i fiscals a Catalunya. Una cosa que persegueix és descongestionar la justícia, i l’altra, aproximar-la a la ciutadania, amb les Oficines de Justícia als Municipis (antics jutjats de pau). A més, és important l’especialització, que incideix en àmbits molt sensibles, com el de la violència contra les dones i les agressions sexuals i la infància i adolescència.

¿La mediació en els assumptes civils i mercantils abans del plet és un obstacle?

Incorporar la mediació és un pas endavant, perquè el que es resolgui a través d’aquest sistema no arriba a ser un plet. La disjuntiva és molt clara: el col·lapse o la reforma, i nosaltres, el Govern central, el legislador i les administracions hem triat el camí de la reforma. Per tant, l’obligatorietat de mediar abans d’anar a un plet és descongestionar la justícia. La mediació és una bona resposta. La cultura dels advocats va en aquest mateix camí.

¿En la llei d’eficiència hi han col·laborat diferents estaments?

És una llei en la qual els tres poders de l’Estat estan treballant braç a braç per implementar-la. El Legislatiu ens ha marcat les regles de joc, el Judicial és el que ha de facilitar la implementació d’aquesta llei i l’Executiu, tant el Govern d’Espanya com el de Catalunya, ha de posar els mitjans. Estic content que hàgim sigut capaços de treballar conjuntament. Un altre element són els operadors jurídics, l’advocacia i els procuradors. Aquesta suma d’esforços és la que possibilita que la llei s’apliqui aquest dimarts amb normalitat a 33 partits judicials catalans, que estaran ja en el segle XXI. Hi ha dues fases més previstes fins a finals d’any.

Es parla de modernització de la justícia, però hi ha jutjats que encara tenen fax i paper.

En la jurisdicció penal tenim molts deures per fer. El gran repte és la digitalització i la supressió del paper en aquest àmbit. Començarem per la justícia juvenil, amb l’aportació de fons europeus orientats a la digitalització. És un pla de legislatura. En l’àmbit civil funciona raonablement bé.

S’ha encarregat una auditoria sobre els espais per a les noves Oficines de Justícia als Municipis. ¿Està feta?

Està en curs. En la llei manté la figura del jutge de pau, incrementa algunes competències i l’ubica en les Oficines de Justícia als Municipis. Hem elaborat un pla de legislatura dirigit a la justícia de pau, que té un capítol de formació, un d’infraestructures, que aquí és on entra aquesta auditoria, i un altre de suport telemàtic (per efectuar videoconferències i evitar que els ciutadans es desplacin). 

Precisament, la llei deixa la porta oberta a la possibilitat que els jutges de pau celebrin judicis per delictes menors, com petits furts. ¿Vostè hi estaria a favor?

Sí, ho veiem bé. Creiem que la justícia de pau té diverses virtuts importants. La primera, que està arrelada als municipis. El jutge de pau acostuma a ser una persona a qui se li reconeix autoritat. La segona és que ajuda a reduir la conflictivitat des del moment que fa exercici de conciliació i és un valor per ajudar a descongestionar la justícia i evitar que molts casos arribin a la taula del jutge. I la tercera, també important, és que la justícia de pau genera, com el seu nom indica, pau, és a dir, convivència. És un element pacificador i conciliador, acceptat normalment pel conjunt de la ciutadania.

¿Com funciona el pla fet contra la multireincidència?

L’augment de presència i eficiència policial aporta sobre les taules dels jutges un volum més gran de feina. Els cossos policials han crescut i el judicial està estancat. En els últims 10 anys n’hi ha hagut quatre en què no s’han creat a Catalunya unitats judicials noves. Per tant, estem en situació de col·lapse. El plantejament és desplegar la llei d’eficiència perquè ens ajudarà a ser més eficients, un pla de xoc contra multireincidència i la implementació de 65 o 70 unitats judicials noves en els pròxims tres anys. Respecte al pla multireincidència, estem reduint els temps d’espera en un horitzó en el qual a finals del 2027 el temps màxim que passi entre el moment en què es denunciïn els fets i el moment en què se celebri el judici ràpid serà d’un mes.

¿Per què el ciutadà té la impressió que la justícia és poc eficient?

Hi ha moltes raons. La justícia és ineficient perquè té pocs recursos humans, materials i tecnològics. La falta de recursos humans la solucionarem amb més jutges, fiscals i lletrats de l’Administració de justícia. Respecte al que correspon a la Generalitat, amb més funcionaris. També introduirem la digitalització en l’àmbit penal i incrementarem els recursos materials. Això s’hauria de notar no d’una manera immediata, sinó en un horitzó de dos anys en què hi ha d’haver un canvi substancial que percebrà el ciutadà.

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

Parlant de recursos, hi ha edificis judicials que estan en un estat lamentable, com el de Martorell.

Donarem compliment al pla que hi havia d’edificis, que inclou Martorell i la Ciutat de Justícia de Tarragona, i ja estem pensant el disseny d’un nou pla que han d’incorporar altres equipaments, per exemple, a Badalona i Vic.