Guardons

Els Nobel de física: «Descobrir el primer exoplaneta va ser el més excitant de la nostra carrera»

Michel Mayor, Didier Queloz i James Peebles reben el guardó de l'acadèmia sueca

zentauroepp50301704 members of the nobel committee for physics  bottom l r  chai191008120341

zentauroepp50301704 members of the nobel committee for physics bottom l r chai191008120341 / JONATHAN NACKSTRAND

3
Es llegeix en minuts
Efe

L’astrofísic canadenc James Peebles i els seus col·legues suïssos Michel Mayor i Didier Queloz van aconseguir aquest dimarts el Nobel de física per la seva contribució a la comprensió de l’evolució de l’univers i el lloc de la Terra en el cosmos, segons va informar la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia. 

Peebles ha sigut premiat pels seus descobriments teòrics en cosmologia física, i Mayor i Queloz, per la seva troballa d’un exoplaneta orbitant una estrella de tipus solar. 

«El més excitant de la nostra carrera»

El descobriment del primer exoplaneta, el 51 Pegasi B, va ser «el més excitant de tota la nostra carrera, i que ara es recompensi amb un premi Nobel és simplement extraordinari», van dir els astrofísics Michel Mayor i Didier Queloz.

Així ho ha difós la Universitat de Ginebra, on exerceixen els dos científics que han compartit el Nobel de física amb el canadenc-nord-americà James Peebles.

La Universitat de Ginebra –on Mayor va desenvolupar la seva carrera i actualment és professor honorari, i on Queloz continua impartint classes al Departament d’Astronomia (treball que compagina amb el de professor a la Universitat de Cambridge)– va reaccionar al premi assenyalant que constitueix «un testimoni de la qualitat del seu enfocament científic, així com del seu rigor i creativitat».

Per sobre de tot, va afegir la institució educativa, el Nobel reconeix en tots dos «la seva capacitat de pensar i buscar fora dels camins establerts, cosa que finalment es converteix en font dels més grans descobriments».

En comentaris transmesos a través de la universitat, els dos Nobels recorden com fa 24 anys van anunciar haver trobat el primer planeta situat fora del sistema solar.

«Ningú sabia si els exoplanetes existien o no. ¡Astrònoms de prestigi els buscaven des de feia anys en va!», recorden.

Un telescopi a l’Alta Provença

Va ser el 1994 quan, gràcies a la precisió d’un telescopi de 2 metres de diàmetre ubicat a l’Alta Provença (França), van poder observar un objecte estel·lar que donava la volta a la seva estrella en 4,2 dies.

No obstant, van haver d’esperar fins a l’any següent per confirmar les seves observacions i anunciar el descobriment que havien realitzat en una conferència científica. 

Peebles és expert en cosmologia, nascut el 1935 a Winnipeg (Canadà) i està adscrit a la Universitat de Princeton (EUA).

Mayor, nascut el 1942, ha compartit bona part del seu treball investigador amb el seu col·lega i compatriota Queloz, nascut el 1966, i tots dos treballen a la Universitat de Ginebra.

El marc teòric desenvolupat al llarg de dues dècades per Peebles és la base de la nostra comprensió moderna de la història de l’univers, des del big bang fins als nostres dies, segons el comitè Nobel.

La Via Làctia

Mayor i Queloz han explorat la Via Láctea a la recerca de mons desconeguts. Tots els premis porten inclosa una dotació econòmica, que aquest any puja a 9 milions de corones sueques (831.000 euros, 912.000 dòlars). 

En aquest cas, una meitat del premi anirà per a Peebles, mentre que Major i Queloz se’n repartiran l’altra. 

El guardó de física segueix el de medicina, que va obrir aquest dilluns la ronda d’anuncis de la present edició d’aquests prestigiosos premis, als quals s’afegiran en els pròxims dies els de química, de literatura –per partida doble–, de la pau i d’economia.

Notícies relacionades

Els premis són entregats el 10 de desembre, aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel, en una doble cerimònia al Konserthus d’Estocolm i a l’Ajuntament d’Oslo, per al de la pau.

Aquest premi és l’únic que es falla i entrega fora de Suècia, per desig exprés del Nobel, ja que Noruega formava part del Regne de Suècia en la seva època.

Temes:

Premis Nobel