Els interrogants oberts del cas de Rocío Wanninkhof, 20 anys després

Dimecres es compleixen 20 anys del crim de la jove malaguenya Rocío Wanninkhof, pel qual Dolores Vázquez va estar 17 mesos a la presó fins que va ser detingut el seu veritable assassí, Tony King. Hi va haver llacunes en la investigació i molta pressió social, i també es mantenen interrogants sobre el cas.

Dos judicis, dos jurats, dues condemnes i un sobreseïment per a un dels casos més mediàtics que s’hagin conegut a Espanya i que pugui haver-se tancat en fals: L’última sentència sobre el cas va deixar la porta oberta a la participació de dues o tres persones en el crim,  però només Tony Alexander King compleix actualment condemna per aquests fets que van tenir lloc el 9 d’octubre del 1999. Ingressat a la presó d’Herrera de la Mancha (Ciudad Real) –on també hi estan Miguel Carcaño, l’assassí de Marta del Castillo, i José Bretón, el dels nens de Còrdova–, King no sortirà de la presó fins al 2059.

El 9 d’octubre del 1999 la Rocío havia estat amb el seu nòvio, Antonio José Dorado, a la seva casa de La Cala de Mijas. Volia anar a la fira de Fuengirola i se’n va anar a casa per dutxar-se i tornar a trobar-se amb la seva parella. Mai va arribar. Es va iniciar llavors una recerca que va mobilitzar centenars de persones i mitjans materials sense precedents. Fins a 25 milions de les antigues pessetes va arribar a oferir un veí i amic de la família a qui pogués facilitar una pista sobre el seu parador.

Finalment, el 2 de novembre el seu cadàver va ser localitzat en un paratge del club de tennis Altos del Rodeo, de la veïna localitat de Marbella i a 28 quilòmetres del lloc on va desaparèixer. Presentava vuit punyalades a l’esquena i una al pit esquerre, a més de nombrosos hematomes.

Els investigadors van arribar fins a Dolores Vázquez, una dona natural de Galícia amb la qual la mare de la Rocío, Alicia Hornos, havia mantingut una relació sentimental. Va ser detinguda el 7 d’octubre del 2000, un any després de l’assassinat. Fonts pròximes al cas relaten a Efe que es va arribar a ella no per la seva relació amb Hornos, sinó perquè a la zona on va desaparèixer la noia es va veure un cotxe de la marca Toyota Celica, vermell i amb capota negra, propietat de Dolores Vázquez, i en què viatjaven dos homes. Expliquen les mateixes fonts que la propietària del vehicle mai va arribar a identificar els dos ocupants.

Una «casualitat», afegeixen, que es va unir a una altra: l’aparició del cadàver al costat del jardí d’un oncle de laRocío, germà de la seva mare i amb el qual Dolores Vázquez tenia molt mala relació. ¿Podria haver-hi llançat el cos perquè sospités d’aquest home?

Alguns detalls més van convèncer els agents que Vázquez podria haver participat en el crim, tot i que no tots els investigadors estaven d’acord amb la seva detenció i alguns van considerar que no hi havia prou indicis ni proves sòlides.

Però Dolores Vázquez va anar a judici i un jurat popular la va considerar culpable. Va tenir en compte algunes conclusions de la Fiscalia, per a qui l’acusada va cometre el crim «després d’una discussió acalorada» que va mantenir amb la víctima, amb la qual al seu torn es trobava «enemistada» i que «feia responsable dels seus problemes sentimentals» amb la seva mare.

Quinze anys de presó li va imposar l’Audiència Provincial. Però després de passar 17 mesos a la presó, el febrer del 2002 el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va ordenar la repetició del judici, Vázquez va ser posada en llibertat amb fiança i el Tribunal Suprem la va mantenir fora de la presó a l’entendre que la seva condemna no estava prou motivada.

L’agost d’aquell mateix any la investigació va fer un gir. La noia de 17 anys Sonia Carabantes és assassinada a Coín, també Màlaga. Mostres de l’ADN recollides en el cas coincideixen amb les d’una burilla de cigarro trobades al lloc de la desaparició de la Rocío. Aquestes mostres pertanyien a Tony Alexander King, un britànic resident a Alhaurín el Grande. La seva dona va denunciar que el dia de la desaparició de la Rocío, el sospitós va arribar a casa amb taques de sang a la camisa. Va ser detingut, igual com el seu amic Robert Graham com a suposat encobridor del crim, tot i que poc després aquest va ser posat en llibertat.

La causa contra Dolores Vázquez es va sobreseure i no hi va haver un nou judici. Per King sí que n’hi va haver, també amb jurat popular, i va ser condemnat el desembre a 19 anys de presó. En la sentència el jutge va matisar, no obstant, que el condemnat «no va actuar sol, sinó en companyia d’almenys dues persones». Una condemna que suma als 36 anys de presó per l’assassinat de Sonia Carabantes i als set anys més per l’intent de violació el 2001 d’una noia a Benalmádena (Màlaga). King, en una missiva a la mare de la Rocío, culpa Dolores Vázquez i la família de la noia assassinada vol que s’obri un nou judici. Mentrestant, el Suprem va denegar a Vázquez la indemnització de 4 milions d’euros que havia sol·licitat.

Els interrogants que es mantenen no entelen dues consideracions en què les fonts consultades insisteixen, una és la necessitat d’obrir una reflexió sobre si casos tan mediàtics i amb tanta pressió han de ser jutjats per un jurat popular.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

I és que en molts casos, els jurats ja tenen el veredicte preconcebut. En el judici per l’assassinat del nen Gabriel alguns dels seleccionats van renunciar al·legant aquest motiu.

Una segona consideració que llancen les fonts: ¿No seria convenient un seguiment a delinqüents reincidents i depredadors sexuals quan arriben a Espanya des d’un altre país? ¿No hauria d’haver aconseguit King, que ja comptava amb antecedents al seu país per agressions sexuals?