Una versió més accessible

L'IEC publica la nova gramàtica bàsica del català, més «flexible»

L'edició simplificada de la 'Gramàtica' normativa del 2016 per a l'usuari general evita la dicotomia correcte/incorrecte i indica les formes adequades o no adequades en contextos formals o col·loquials

L'IEC publica la nova gramàtica bàsica del català, més «flexible»

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Cap de secció de Participació

Especialista en Quan puc escric sobre història, literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A l’usuari d’una llengua, i encara més en un cas com el del català, amb generacions senceres sense escolarització en la seva llengua i en contacte amb un altre idioma com el castellà, li cal saber quin ús és correcte i quin no. Però tampoc se sotmet, en l’ús diari i col·loquial, a una norma rígida. Des de la publicació de la ‘Gramàtica de la Llengua Catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans el 2016, l’acadèmia de la llengua catalana ha intentat reflectir en les seves obres aquesta doble realitat. Tot i que no sigui fàcil fer entendre aquest plantejament «molt més flexible i molt més adequat a la realitat», en paraules de Maria Josep Cuenca, directora de la versió dirigida a l’usuari quotidià, la ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’, que aquest dilluns s’ha presentat en la Setmana del Llibre a Català i que va sortir a la venda la setmana passada.

El resultat d’aquesta «concepció molt més moderna» de com elaborar i difondre una gramàtica alhora descriptiva i normativa ha generat una resistència, particularment activa a les xarxes, l’èxit de la qual probablement es deu a la necessitat del parlant de disposar d’un instruccions simples i unívoques. La filosofia de la nova obra de consulta, de 578 pàgines, la meitat que la ‘Gramàtica’ del 2016, amb menys tecnicismes lingüístics –dins d’un ordre: en lloc de ‘formes verbals rizotòniques’ es parla de ‘formes verbals amb accent al radical’– i més quadres i exemples, intenta satisfer la simplicitat, però no convertir-se en el catecisme lingüístic que alguns semblen enyorar.

«La gramàtica és més complexa que el binarisme entre correcte i no correcte, la inseguretat lingüística que demostra aquesta necessitat és un símptoma d’anormalitat, d’inseguretat lingüística en una situació d’interferència, que en un determinat moment s’ha de donar per superada», argumenta Cuenca. Però fer comprensible aquesta geometria variable de la llengua normativa també reclama una forma simple d’explicar com «uns usos són adequats o no adequats en determinades situacions comunicatives, en un registre formal o en altres contextos». D’aquest forma, les etiquetes normatives s’han reduït a tres. Formes ‘no acceptables’, que queden fora de la llengua normativa, formes que ‘s’eviten’ en un registre formal i formes ‘preferibles’ en un context formal. O fins i tot en un de «molt formal», per al qual, per exemple, quedarien reservats els ‘llur’ o ‘car’. En general, s’accepten «formes que poden ser genuïnes però només pròpies del registre informal i en les les formes ‘no acceptables’ s’inclouen les construccions clarament foranes. Però també altres de pròpies del català però aberrants (‘Ho donarem a ell’, sí; ‘Ho donarem an ell’, ni parlar-ne, tot i que sigui una realitat «en la parla espontània»). Dir ‘lo bo’, apunta Conca, «no és acceptable en els registres formals» però «s’utilitza i es continuarà utilitzant en els informals».  

La descripció de la llengua real «parteix dels usos formals propis de tots o de la majoria de parlars, però inclou també fenòmens propis de registres molt formals i dels informals, i també de situacions comunicatives concretes», sosté la presentació de l’obra. Respecte a les diferents variants geogràfiques del català, la gramàtica és, recorda Cuenca, «molt polimòrfica», i assumeix que hi ha formes que tenen, en el seu àmbit territorial, el mateix nivell de formalitat que la forma general (‘meva’ i, a València, 'meua', per exemple). 

Notícies relacionades

La presentació en quadres intenta facilitar aquesta discriminació al parlant. En una taula, ‘No rebutjarem el que prescriuen les lleis’ o ‘Com que no arribaves, me n'he anat’ són sota l’epígraf ‘sí’, i ’No rebutjarem allò prescrit per les lleis’ o ’Com no arribaves, me n’he anat’, sota un clar ‘no’. Però en canvi, ‘No té mai prou diners’ o ‘He convidat la meva mare’ corresponen a la columna dels registres formals i en canvi ‘No té mai prous diners’ o ‘He convidat ma mare’, a la dels registres informals.  Tot i que no sempre les coses són tan fàcils, com succeeix amb la casuística sobre l’ús de ‘per’ o ’per a’ davant d’infinitius o sintagmes nominals.

L’Institut d’Estudis Catalans ha impulsat des del 2016, quan va publicar la primera gramàtica elaborada per la seva Secció Filològica (a diferència de la de Fabra, obra d’autor tot i que assumida com a normativa), dues versions per a l’usuari no acadèmic. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, del 2018, una gramàtica ‘online’, i ara la ‘Gramàtica bàsica i d’ús’, «dirigida al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament». El seu usuari tipus seria el parlant que ha adquirit el grau de destresa i coneixements gramaticals que se suposa després de superar el batxillerat.