Algunes oenagés demanen una atenció integral i específica per als menors immigrants

7.800 menors van arriscar la seva vida al llarg del 2018 per arribar a Espanya. Un de cada 10 immigrants comptabilitzats. La majoria, uns 7.000, sense cap referència familiar. No obstant, tant en la seva atenció com en la seva acollida va pesar més la seva condició de migrant abans que la d’infant amb necessitats específiques psicosocials. Una situació que, com denuncia Save the Children, no només és “anòmala”, sinó que, a més, aprofundeix en la seva vulnerabilitat i desprotecció. Ja ha passat a Andalusia i a Catalunya, on les queixes davant dels suposats conflictes que generen tapen la realitat que la majoria no ha tingut conductes delictives prèvies. I que en alguns casos es tracta de simple inadaptació a un sistema institucionalitzat on no hi ha prou mitjans ni recursos per atendre’ls.

“És una obligació de tothom, partits polítics, administració i societat, garantir els drets d’aquests menors davant la seva situació d’especial vulnerabilitat”, va insistir aquest dimarts a Sevilla Andrés Conde, director general de Save the Children. L’organització apressa les administracions no només a gestionar les migracions de manera responsable i sostenible, amb garanties de respecte als drets humans, sinó també a implementar una “perspectiva d’infància” en tots els protocols, normes i polítiques que es duguin a terme amb menors immigrants, un col·lectiu especialment vulnerable i susceptible de caure en mans de xarxes de tràfic i explotació amb diferents finalitats.

Les dades demostren que el sistema falla, tal com recullen en el seu informe ‘Comptant passos’.‘Comptant Malgrat l’augment dels menors immigrants en els últims temps –un 400% només el 2018– des del 2013 amb prou feines 15 nenes han sigut reconegudes com a víctimes de tràfic. O que únicament 75 menors no acompanyats sol·licitessin asil malgrat venir de situacions de violència extrema als seus països. En aquest punt, Conde va posar l’accent en la necessitat de millorar els processos en el moment de l’arribada, per tal de dur a terme una correcta identificació com a menor, ja que ara es fa de forma visual o pel seu desenvolupament ossi, procediments considerats dubtosos per les Nacions Unides. Aquelles primeres hores d’arribada són crítiques, a més, per detectar situacions de vulnerabilitat o oferir la possibilitat d’asil, amb un nivell de protecció més gran. També per detectar les seves xarxes familiars i facilitar el reagrupament, objectiu final del projecte migratori de molts d’ells, que busquen arribar al centre d’Europa i als països nòrdics.

Poca corresponsabilitat

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

El pas següent, l’acollida, també té fallades i recursos per assegurar una atenció integral. “A vegades veiem com són acollits en centres sense traductors, al triple de la seva capacitat, sense prou llits, sense activitats de formació o lleure, sense perspectiva d’infància...”, va dir. També falta una política d’estat basada en la corresponsabilitat de les comunitats autònomes per acollir-los. “No podem reclamar a la UE que l’arribada de migrants no és només qüestió d’Espanya i que pensar que la seva acollida és només un problema de la comunitat al port de la qual arriben”, va retreure Conde. El 60% dels menors atesos ho van ser a Andalusia, i el 10% restant es concentren a Catalunya, Euskadi, Ceuta i Melilla. “La concentració no és bona ni per a ells ni per a les societats d’acollida”, va reflexionar, “no hi ha política d’estat, només transferència de recursos a les regions amb més pressió”.

Conde va posar èmfasi llavors enl’estigma delictiu dels ‘menes’, atiats amb protestes veïnals en els últims mesos, que les dades policials desmunten. A Andalusia, només el 0,52% dels acollits en l’últim lustre pel sistema de protecció ha patit mesures judicials d’internament per la comissió d’algun delicte. I a Catalunya, els Mossos consideren que el 82% dels menors que van arribar no van tenir cap contacte amb la delinqüència. “S’ha de mirar què fer amb aquests casos, que revelen que la resposta del sistema no és suficient”, va concloure, advocant per una atenció més individualitzada, que s’ha mostrat exitosa en altres regions.