Trobades restes de l'antiga ciutat romana de Baetulo en un solar de Badalona

Els preparatius per a la construcció d’una promoció d’edificis en un solar de Badalona han tret a la llum les restes arqueològiques d’una vila romana, ubicada als suburbis de l’antiga Baetulo, dedicada a la producció i exportació de vi per tot l’Imperi.

Es tracta d’un jaciment de més de 2.600 metres quadrats localitzat al terreny que ocupava l’antiga fàbrica tèxtil La Estrella, on hi ha projectades 369 vivendes i una nova escola, i les obres de les quals podrien començar el 2021 en funció de com avancin els treballs arqueològics.

Tal com ha explicat durant la visita l’arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn, el descobriment mostra un "espai productiu" semblant al que actualment seria una "masia" i en què "els amos no hi vivien directament, sinó que la controlaven, tot i que poguessin tenir una o dues habitacions".

Història viva de l’Imperi romà

El conjunt el formen els espais on es trobaven les premses de vi, diferents tipus de dipòsits, a més de les sitges, on s’emmagatzemaven grans i on es macerava el vi.

"També hem trobat un altre espai pròxim a la vila que seria un magatzem i un espai de dolies –contenidors ceràmics per fermentar el vi–, on es faria la maceració, els treballs de reparació i fins i tot on podrien dormir els treballadors d’aquesta explotació agrària", ha continuat Forn.

Segons l’arqueòloga, un dels aspectes més destacats del jaciment és una inscripció de pedra amb el nom Porcius, que han relacionat amb Marcus Porcius, un gran productor local lligat a la ciutat romana de Baetulo –antiga Badalona– que es dedicava a comerciar per tot l’Imperi entre finals del segle I aC i inicis de l’I dC.

Bressol del vi romà 

Tal com ha detallat el director de la intervenció arqueològica, Iñaki Moreno, aquest empresari romà manava marcar amb el seu nom àmfores que han sigut trobades pel litoral francès, a Roma i fins i tot a Londres, cosa que posa en relleu tant la importància de la seva figura com la possibilitat que Baetulo fos el lloc des d’on operava.

Per aquest motiu, ha explicat, "les restes dels fonaments d’aquesta vila mostren el moment en què aquesta s’enriqueix, es monumentalitza i es converteix en potència econòmica gràcies a l’exportació de vi".

Una altra de les peces clau de l’excavació i que també passarà a formar part del patrimoni del museu de la ciutat és un llum d’oli amb forma de reciari –gladiador romà–, una "peça única" que es contrastarà ara amb les poques trobades a Roma perquè experts internacionals n’avaluïn el significat.

"També ha sortit molt material que ens ha donat informació tant de l’època romana com d’altres que no teníem pràcticament coneixement, com la moderna i la medieval", ha assenyalat Forn.

Resultats inesperats

Les obres van començar l’octubre passat impulsades per la Generalitat i per l’Ajuntament de Badalona, com apas previ a la urbanització després que el 2012 es fes una primera excavació, amb la qual van constatar la possibilitat de trobar restes arqueològiques, hipòtesi que estudien des del 2008.

La previsió és que els treballs acabin a finals d’agost, quan els experts valoraran què pot conservar-se o traslladar-se a un espai protegit perquè pugui construir-se la promoció de pisos projectada, ja que, a diferència del centre de Badalona, aquest solar no està protegit.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

"Ara el Museu de Badalona i el Departament de Cultura de la Generalitat han de determinar què s’ha de fer amb el que s’ha trobat, si tapar-ho o si s’ha de traslladar", ha indicat el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó.

D’altra banda, l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, ha destacat "la magnitud de l’explotació agrícola" trobada i ha afirmat que "sembla que la Baetulo romana continua donant nous fruits i potser estava pràcticament a l’altura de Barcino", l’antiga ciutat romana de Barcelona.