Desmantellat un 'call center' que estafava morosos

Agents de la Policia Nacional han desarticulat una organització criminal que, presumptament, va estafar a milers de persones suplantant fitxers de morositat. El grup delictiu disposava d’un centre de trucades –call center– des d’on estafaven una quantitat mitjana de 1.000 euros per víctima a la seva factura telefònica.

Els set detinguts es feien passar per intermediaris dels fitxers de morositat per eliminar l’import dels suposats deutes, tot i que posteriorment es quedaven els diners i el deute continuava existint. La majoria de les víctimes no percebia el frau gràcies al fet que el disseny i el funcionament del procés delictiu tan impecable que aparentava ser legal, per la qual cosa amb prou feines s’han registrat denúncies.

Utilitzaven sense autorització marques comercials legals

La investigació es va iniciar a mitjans de l’any 2016, quan es va detectar el funcionament d’aquesta organització criminal. La manera d’actuar consistia a utilitzar diferents pàgines web que oferien serveis de gestió dels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició als diferents fitxers de solvència patrimonial i crèdit.

Aquests serveis eren oferts pel grup criminal de forma suposadament gratuïta a través de les mercantils que havien constituït, quan realment conduïen els usuaris a iniciar un procés que incloïa diferents trucades de tarifació addicional de manera fraudulenta, la qual cosa suposava un alt perjudici econòmic per a les víctimes.

Les companyies que realment gestionen els fitxers de solvència patrimonial i crèdit, disposen d’un servei gratuït perquè els usuaris puguin conèixer quines dades obren en l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit i puguin sol·licitar la rectificació o cancel·lació.

Tarifació addicional

No obstant, el procediment realitzat pels detinguts consistia a utilitzar números de tarifació addicional perquè els usuaris contactessin amb les seves empreses, lucrant-se econòmicament per això i sense oferir a les víctimes el servei que presumptament haurien de prestar.

Les empreses dels detinguts utilitzaven sense autorització les marques comercials que eren propietat dels veritables gestors dels fitxers de morositat. A continuació, confeccionaven les seves pàgines web per transmetre als usuaris una aparença de credibilitat i legalitat i simular que eren els autèntics propietaris dels fitxers de solvència patrimonial.

Trucades de fins a 30 minuts

Per maximitzar els beneficis econòmics i el perjudici de les víctimes, els operadors mantenien els usuaris al telèfon el màxim temps possible mitjançant múltiples silencis i la suposada realització de gestions que no tenien cap altre objectiu que allargar les trucades de forma innecessària per augmentar la tarifació. Amb freqüència, aquestes trucades podien arribar als 30 minuts, que és el temps màxim permès per la llei per a les trucades als números de tarifació addicional.

En el cas que les víctimes es posessin en contacte amb la companyia per sol·licitar informació sobre els fitxers de morositat, i no estiguessin inclosos en cap, els investigats sempre responien per defecte que l’usuari podria estar inclòs almenys en dos fitxers de morositat i indicaven que s’havia de trucar al número de tarifació addicional per continuar el procés.

Els deien que aquest número era gratuït i subvencionat i que la durada mitjana de la trucada era de cinc minuts. No obstant, mai era possible acabar el procés de consulta en una sola trucada, tot i que l’usuari no estigués inclòs als fitxers de morositat, i l’obligava, per tant, a fer diverses trucades sense rebre cap contraprestació per part de les empreses investigades i amb un gran perjudici econòmic.

Els detinguts obtenien ingressos ingents: en un de sol dels múltiples telèfons que utilitzaven podien obtenir uns beneficis superiors als 80.000 euros.

Quatre milions d’euros

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En el transcurs de la investigació es va detectar que els investigats, sobre els quals pesaven més de 15 requisitòries per les seves activitats delictives, començaven a passar a un segon pla per evitar ser detectats i començaven a utilitzar empreses pantalla i testaferros com a caps visibles de les seves activitats il·lícites. A més, per evadir l’acció de la justícia, els dos principals investigats canviaven freqüentment de domicili. Per aquesta raó va ser bastant difícil localitzar-los per part dels investigadors.

A causa del canvi continu d’empreses i comptes bancaris utilitzats per rebre els ingressos procedents de l’estafa, de moment no és possible quantificar amb exactitud l’import del frau investigat, tot i que si es té en compte que hi ha milers de víctimes i que els diners que s’obtenien de cada una d’elles poden ser propers als 1.000 euros, el benefici il·lícit obtingut pels detinguts supera els quatre milions d’euros.