protecció de les dones

Les feministes franceses miren cap a Espanya per a la seva llei de violència masclista

El moviment feminista francès reclama a Macron mesures urgents davant d'una xacra que ha segat 75 vides des de principis d'any

«És un exemple en la lluita contra la violència masclista», afirmen

zentauroepp48961696 eds note nudity femen activists hold placards during a rally190706211407

zentauroepp48961696 eds note nudity femen activists hold placards during a rally190706211407 / Michel Euler

4
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Emmanuel Macron ha fet de la igualtat entre homes i dones el gran projecte de la legislatura i a finals del 2017 es va comprometre a millorar l’atenció a les víctimes de la violència de gènere i a reforçar l’arsenal repressiu per aturar una xacra que a França s’ha cobrat des de començaments d’any la vida de 75 dones en mans de les seves parelles o exparelles. A Espanya la xifra és de 28 assassinats i 1.004 des del 2003.

L’última, de 31 anys, va morir escanyada aquest dissabte mentre a la plaça de la República de París entre 1.200 i 2.000 persones convocades per grups feministes i associacions de famílies de víctimes reclamaven al Govern mesures urgents i immediates. Malgrat el compromís del president francès, res ha canviat en aquest temps i el mateix Macron va admetre a les xarxes socials que “la República no ha sabut protegir” aquestes dones.

“Ara el president ha de passar de les paraules als actes”, diu Anne Cécile Mailfert, presidenta de la Fundació de les Dones, que posa constantment Espanya com a model a seguir en la lluita contra la violència masclista. L’activista esmenta, en primer lloc, la llei integral contra la violència de gènere aprovada el 2004.

“Entenc que es digui que és insuficient, perquè les dones continuen morint i continuen sent violades, però a França estem encara més lluny. Per això cito Espanya com a exemple, per demostrar que és possible fer-ho millor”, explicava a aquest diari a l’acabar la concentració celebrada a París.

Mailfert vol que el Ministeri de l’Interior convoqui els prefectes de Policia perquè no es rebutgi ni una sola denúncia presentada per una dona maltractada, sobretot tenint en compte que, segons les seves dades, el 81% no s’atreveix a creuar la porta d’una comissaria.

“Tenim lleis que policies i jutges no apliquen. Estan obligats a protegir les dones, hagin sigut o no formats en violència conjugal, però entre els grans discursos que sentim a la tele i la realitat hi ha un abisme dramàtic. No és normal que a moltes se’ls digui que tornin a casa seva”, afirma.

Mesures de protecció

Davant de la pressió creixent de diferents col·lectius, la ministra de Justícia, Nicole Belloubet, s’ha compromès a permetre l’ús del braçal electrònic abans que el maltractador hagi sigut sentenciat, i a multiplicar mesures de protecció com ara ordres d’allunyament, prohibició de portar armes, trasllat a cases d’acollida i custòdia de menors. “A França n’emetem 3.000. A Espanya, on el sistema és més fluid, són mes de 10.000 ordres a l’any”, va il·lustrar la ministra a BFMTV.

També la secretària d’Estat d’Igualtat, Marlène Schiappa, ha anunciat la creació d’un grup de treball integrat per representants de ministeris, associacions, serveis públics i famílies de víctimes per abordar aquest assumpte el 3 de setembre.

L’objectiu és prendre mesures més eficaces i adaptades al terreny, així com endegar una campanya de sensibilització i una consulta ciutadana. Schiappa no va parlar d’augmentar el pressupost –de 79 milions d’euros malgrat que el Consell Superior d’Igualtat xifra les necessitats en 500 milions– com reclamen moltes associacions, escèptiques amb l’anunci de la secretària d’Estat. 

“No és una qüestió de diners. És una cosa que està ancorada en el més profund de la societat francesa”, postil·lava en RTL Gilles Le Gendre, president del grup parlamentari de La República en Marxa en l’Assemblea Nacional.

No obstant, el col·lectiu feminista Nous Toutes (totes nosaltres) es pregunta quants recursos es destinaran a lluitar contra la violència masclista i lamenta que no s’adopti cap mesura fins al setembre i que el president no lideri una mobilització general.

“Macron parla molt i fa poc”, recalca Annie Lahmer, una de les vuit dones que el 2016 van denunciar per assetjament sexual el diputat ecologista i vicepresident de l’Assemblea Nacional Denis Baupin, un cas que va posar el focus en el masclisme corrent en la classe política.

Força del moviment feminista

Lahmer creu que seria preferible anar a veure el que es fa a Espanya en lloc d’organitzar un grup de treball. “Fins i tot amb tots els seus defectes, és millor que el que es fa aquí. Quan veig als carrers milers i milers d’espanyoles manifestant-se, em dic: quina felicitat! Nosaltres no en som tantes”, exclama. Elisa, membre de l’Assemblea Feminista de París i de Marea Granada, comparteix el seu diagnòstic sobre el bon moment del feminisme a Espanya.

Notícies relacionades

“Sempre és lleig fer comparacions, però la potència dels moviments feministes a Espanya és molt superior. França ha quedat molt curta. Potser el 15-M va donar un baló d’oxigen als moviments socials i reivindicatius, mentre que a França la lluita feminista s’ha consolidat poc des dels anys 70”, assenyala a aquest diari.

Anne Cécile Mailfert també admet que França va molt endarrerida en aquest terreny.  “La mobilització de les espanyoles és espectacular. A França hi ha molta sensibilitat, però no la capacitat per organitzar una vaga com es va fer a Espanya el 8 de març. Esperem estar algun dia a l’altura de les nostres germanes espanyoles”.