Anar al contingut

Privatitzacions a les presons

La Generalitat estudia substituir mossos per vigilants privats a les presons

El Pla Estratègic d'Execució Penal del Departament de Justícia preveu "reduir el personal dels Mossos i substituir-lo per un model de seguretat privada"

El pla preveu "investigar la col·laboració publicoprivada" en altres serveis "no nuclears" que es desenvolupen a l'interior dels centres penitenciaris

Juan José Fernández

La Generalitat estudia substituir mossos per vigilants privats a les presons

FERRAN SENDRA

El Pla Estratègic d’Execució Penal d’Adults, elaborat pel Departament de Justícia de la Generalitat, preveu una retallada sensible de la presència de la policia catalana a les presons contractant vigilants privats. En matèria de "seguretat perimetral", el pla preveu "reduir el personal de Mossos d’Esquadra i substituir-lo per un model de seguretat privada, com a auxiliar del cos de policia de Catalunya", tot això després de definir "un servei mixt de col·laboració publicoprivada contractual".

La proposta de la privatització de les vigilàncies exteriors i accessos de les presons, que també s’aplica a les presons gestionades pel Ministeri de l’Interior, s’acompanya d’una valoració sobre "si amb les noves tecnologies vinculades a la seguretat perifèrica es poden reduir costos sense perdre efectivitat, i considerar els avantatges per a la seguretat pública que pot suposar destinar més efectius policials a la seguretat ciutadana".

El pla preveu que Justícia sol·liciti a Interior "una comparativa entre els costos del servei per part del cos de Mossos i diverses empreses privades". També “valorar externalitat de programes i serveis” o "investigar col·laboració publicoprivada en programes, activitats i intervencions dels que no són nuclears, que una contractació publicoprivada pugui oferir un servei més eficient i sostenible".

Coberta del pla del Departament de Justícia i quadre relatiu a la substitució dels Mossos. / EL PERIÓDICO

Malgrat que aquestes intencions figuren literalment al pla, portaveus del Departament de Justícia asseguren a EL PERIÓDICO que no s’instauraran. El presenten com un document de reflexió: "Recollir informació i estudiar no vol dir fer", diuen, i afegeixen que "la substitució dels mossos no està prevista" sinó només com a element de reflexió al departament.

Funcionaris contra contractes

Contra aquesta mesura es manifesta el coordinador del sindicat penitenciari ACAIP a Catalunya, Francesc López, que ha informat als grups polítics al Parlament d’aquesta previsió. "Ens sembla inacceptable que es pensi a prescindir de la necessària objectivitat del funcionari públic per una contracta –protesta–. Un funcionari públic es deu només a les normes i les lleis, sense més influència, i l’empresa privada té altres objectius que no són el servei públic".

El dirigent d’ACAIP s’oposa a la substitució de policies catalans per guardes jurats: "La seguretat perimetral d’una presó ha d’estar en mans de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, els Mossos en aquest cas. No es pot deixar la seguretat d’un recinte penitenciari en mans privades".

Hi coincideixen en la Federació de Professionals de la Seguretat Pública, el sindicat FEPOL, majoritari en les policies catalanes, el portaveu del qual, el mosso Toni Castejón, es col·loca "frontalment en contra d’aquesta idea”. “Això és privatitzar la seguretat. Mai ha de deixar de ser un policia el que vigili els accessos i el perímetre d’una presó", opina.

Contractes milionaris

A les presons que depenen del Ministeri de l’Interior (totes les espanyoles menys les catalanes), hi ha vigilants privats que treballen als controls d’accés i algunes àrees de seguretat perimetral.

L’import de la contracta és de 60 milions d’euros per any. Cinc empreses es reparteixen per àrees 59 presons de l’Estat. Ombuds és a totes les de Madrid i Castella-la Manxa; Eulen vigila les portes de les presons de les Canàries i Ceuta; Coviar, les d’Aragó, Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana; Prosetecnisa, totes les andaluses; i una UTE liderada per Segurisa vigila a Galícia, Astúries, Castella i Lleó i La Rioja. Només les presons d’Euskadi i Navarra tenen vigilància total de la Guàrdia Civil sense seguretat privada.

La privatització del servei de vigilància de portes, perímetre i accessos a les presons es va aprovar el 2013, després que el Govern de Rajoy obtingués per a aquest projecte el recolzament de CiU al Congrés.

El PSOE es va conjurar llavors contra aquesta privatització, i va presentar una proposició no de llei perquè no es renovés el que tècnicament es diu "servei de recolzament per empreses privades a la seguretat dels centres penitenciaris", però, com ha denunciat l’Associació Unificada de Guàrdies Civils, el 31 de maig el Govern de Sánchez va prorrogar les contractes l’últim dia de l’acord i fins al 31 de desembre. La intenció d’Institucions Penitenciàries, expressada pel seu secretari general, Ángel Luis Ortiz, és anar rescindint adjudicacions, i reposant la Guàrdia Civil.