Matrimonis forçats a Catalunya

El protocol per a la prevenció dels matrimonis forçats a Catalunya es retarda. L’exconsellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Dolors Bassa, anunciava que el seu departament estava redactant el document l’octubre del 2017. Va ser en unes jornades per a la prevenció del fenomen en què van participar diverses entitats, algunes vingudes de França i Anglaterra que compten amb plans d’actuació. Han passat gairebé dos anys i el protocol català no s’ha presentat. La Generalitat assegura que es validarà abans que acabi l’any.

El document se centrarà en “la prevenció i sensibilització del fenomen sense criminalitzar els col·lectius”, avança la secretaria d’immigració Paula Terribas. Establirà una xarxa d’actuació que implicarà els departaments d’Educació, Sanitat, Interior i Assumptes Socials així com a les comunitats que mantenen aquesta tradició. El pla d’acció preveu la contractació de recursos humans per a la seva posada en marxa.

Els pròxims mesos presentaran el document a debat a les entitats implicades en el fenomen, però no totes hi estan al corrent. Huma Jamshed, presidenta de l’associació de dones pakistaneses ACESOP, encara no n’ha rebut notícies. Jamshed va participar en la redacció de la llei que tipifica el matrimoni forçós com a delicte, inclosa en el codi penal espanyol des del 2015.

Matrimonis de menors

La cara més alarmant del fenomen és la del matrimoni precoç, quan un dels contraents és menor d’edat. 39.000 nenes i adolescents són casades diàriament al món segons l’ONU. La xacra també passa a Catalunya. El 2018, els mossos van registrar 4 denúncies de menors forçades a casar-se en contra de la seva voluntat. Tenien 16 i 17 anys. Unes altres 8 denunciants eren majors d’edat. En el que va del 2019, ja hi ha un total de set denúncies.

“Quan són menors d’edat ens avisen des de l’escola o assumptes socials”, expliquen des del Grup Central d’Atenció a la Víctima de la policia catalana. Sovint són alertats per un viatge al país d’origen o la sospita de les mateixes adolescents. Imma Salt, pediatre de Santa Coloma de Farners, ha vist casos en la seva consulta: “M’he trobat amb nenes de 12 o 13 anys il·lusionades perquè celebraran una festa. Quan els explico que el matrimoni comporta relacions sexuals amb un home que no coneixen i una càrrega familiar i domèstica s’espanten”, explica.

Les víctimes majors d’edat també en pateixen els efectes: “De vegades descobrim matrimonis ja consumats després d’una denúncia per maltractaments”, reconeixen des de la policia.

Joves marroquines, pakistaneses i subsaharianes en risc

Les xifres oficials constitueixen la “punta de l’iceberg” segons la Generalitat. “Són més de les que surten a la llum. Només denuncien les que se senten apoderades”, reflexiona Terribas. “Quan arriba a la comissaria és perquè s’han trencat totes les vies de negociació”, reconeix la policia.  Les joves d’origen marroquí, pakistanès i subsaharianes són els col·lectius més vulnerables.

“És una realitat complexa de tractar”, explica Amèlia Barbero, presidenta de l’associació Valentes i Acompanyades que treballa contra la problemàtica a Salt. “Les noies s’enfronten als seus pares per un conflicte de creences però no volen denunciar ni separar-se’n perquè tampoc reben maltractaments”, afegeix.

El problema afecta també els nois, obligats a casar-se per mantenir l’honor familiar: “Ells després escullen una segona dona. La dona està en desavantatge perquè no pot decidir”, explica Jamshed sobre la comunitat pakistanesa. Altres col·lectius sí que respecten la decisió del noi.

Els documents de la Gran Bretanya i Escòcia han inspirat pla d’acció que es posarà en marxa a Catalunya. Els mossos demanen reforçar la formació de sanitaris i professors. L’associació Valentes i Acompanyades reclama que “contempli també a majors d’edat i que estigui dotat de recursos econòmics i residencials perquè les noies puguin sortir endavant”.

Comunitat silenciada

La comunitat pakistanesa és una de les que més preocupa. “Sabem que existeixen matrimonis forçats però elles no els denuncien”, comenten des de la secretaria d’immigració. El motiu principal és que estan “silenciades” segons el seu compatriota Jamshed: “Les casen i se’n van a viure amb la família del marit. Estan soles i no tenen independència. Moltes arriben del Pakistan i no coneixen ni l’idioma”, lamenta.

En els 19 anys que Jamshed fa que és a Barcelona ha evitat centenars de matrimonis no consentits en la seva comunitat: “El meu objectiu no és denunciar, sinó intervenir perquè els pares no les casin. També ajudo que les noies guanyin confiança i s’oposin als seus familiars”, explica.

Jamshed regenta una agència de viatges al Raval on cada setmana rep missatges de dones que demanen ajuda. L’últim és d’una jove que li envia fotos per Whatsapp dels seus braços colpejats pel marit: “Si hi ha maltractaments denunciem. Aquesta noia va arribar casada. Li hem trobat una feina i esperem que el marit se’n divorciï després de la denúncia i la deixi en pau”, explica. Davant de la sorpresa que sigui el marit que demani el divorci, respon: “Les dones pakistaneses no volen deshonrar la família”.

La seva tasca li ha portat enemics entre els seus compatriotes: “Molts homes no deixen venir les seves dones a l’associació perquè tenen por que les convenci. I alguns imams parlen malament de mi”, explica. L’activista considera que la resposta al problema és a l’educació: “Quan les noies arriben a la universitat, els matrimonis forçats són més difícils”, conclou. Reclama a les institucions que convidin les dones pakistaneses als seus actes per “donar-los veu”.

“Van intentar convèncer-me perquè no els avergonyís”

El dia a dia d’Aya Sima és tan agitat com el de qualsevol mare treballadora amb un nadó d’un any i una nena de quatre. Ajustar els horaris es fa difícil i ha decidit agafar-se un any sabàtic de la universitat on estudia la doble titulació de magisteri. Aquesta és la vida que l’Aya ha triat. Si hagués acceptat la que els seus pares li tenien preparada és molt probable que també fos mare i fins i tot que treballés, però a l’arribar a casa “viuria una relació desigual i masclista, com la de moltes dones de la meva comunitat”, reconeix.

L’Aya va néixer a Girona fa 29 anys però els seus pares són de Gàmbia. Seguint la tradició del seu país, li van escollir marit: “Tenia 14 anys quan em van donar la notícia. Recordo que tornava amb el meu pare d’ajudar la meva tia de fer trenes a la costa”, explica. L’escollit era un cosí germà que vivia als Estats Units i que mai havia vist. “M’hi vaig negar i el pare em va dir que era el normal, que ell s’havia casat així amb la meva mare”, recorda.

“No s’adonaven que em feien mal”

Dos anys després es va celebrar el compromís al seu país d’origen sense que els nòvios hi fossin presents. “Em vaig assabentar després i els vaig dir que ja el desfarien perquè no pensava casar-me”, explica. La seva família no va llançar la tovallola: “Van intentar convèncer-me i pressionar-me perquè no els avergonyís. Adoptaven una actitud victimista. No s’adonaven que em feien mal”, explica. La tensió va augmentar als 16 anys, quan l’Aya va començar a sortir amb un noi d’aquí. “Jo volia fer les mateixes coses que una adolescent com cantar, portar certa roba, sortir... I la meva família no les aprovava”, recorda. Es va mantenir ferma: “Vaig adoptar una actitud rebel, però en el fons ho passava molt malament perquè sentia que defraudava la meva família. Deien que volia viure com una blanca i que m’avergonyia dels meus orígens”, lamenta.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

El compromís es va dissoldre quan l’Aya tenia 18 anys: “No he de viure una vida infeliç que no vull perquè ells siguin feliços amb la imatge que donen a la comunitat”, explica. Amb 20 anys se’n va anar de casa: “Hi havia tensió per haver-me negat a casar-me”, reconeix. Això sí, el seu afront va aconseguir que no busquessin marit per a la seva germana petita.

Nou anys després, l’Aya i els seus pares mantenen una bona relació, també amb el seu marit Ramsés, caucàsic i no musulmà: “Soc l’ovella blanca de la família” fa broma però, recorda la falta de recolzament que va tenir en la seva adolescència: “En aquella època vaig ser l’única que va rebutjar casar-se, la resta de noies van accedir i els meus amics blancs no comprenien el nostre sistema de creences”, explica. “Tampoc se’m va acudir denunciar perquè tenia un conflicte amb els meus pares, com tantes altres famílies, però m’estimaven i jo a ells”, diu.