REUNIÓ A PARÍS

Així és La Siberia extremenya, la nova Reserva de la Biosfera

Els enclavaments de l'Alt Túria i la vall del Cabriel també han sigut mereixedors de la distinció mediambiental

Les noves mencions situen Espanya com el país del món amb més reserves, 49 en total

siberia3

siberia3

6
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Siberia extremenya (Badajoz) ha sigut designada Reserva de la Biosfera per la Unesco juntament amb els enclavaments de l’Alt Tùria (Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana) i Vall del Cabriel (Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Aragó). 

Amb aquestes designacions, Espanya es consolida com el primer país del món amb més nombre de Reserves de la Biosfera catalogades amb un total de 49 fins ara en 15 de les 17 comunitats autònomes, i tres d’elles transfrontereres. Així, supera els Estats Units (47 reserves); Rússia (41) o la Xina (33).

En l’actualitat, la xarxa de Reserves de la Biosfera compta amb 686 llocs a 122 països, dels quals 20 són transfronterers.

Extremadura té tres reserves

El Consell Internacional de Coordinació (CIC) del Programa sobre l’Home i la Biosfera (MaB), reunit a la seu de la Unesco a París i constituït per 34 països, ha aprovat aquest dimecres la declaració de La Siberia extremenya com a Reserva de la Biosfera, la primera de la província de Badajoz i tercera de la comunitat autònoma.

La Siberia compta amb una de les costes d’aigua dolça més importants d’Espanya gràcies als grans embassaments existents als rius Guadiana i Zújar, però també amb espècies vegetals rares com dues plantes insectívores, “Drosera rotundifolia” i “Pinguicula lusitanica”, i espècies animals en perill d’extinció, com el linx ibèric i dos tipus de ratpenat de ferradura.

Comarca amb cinc embassaments

La comarca extremenya de La Siberia extremenya no és vasta, freda, ni angosta com la russa. “La nostra és verda i blava”, explica el professor de la Universitat d’Extremadura (UEx) José María Corrales. Aquesta comarca està banyada per cinc embassaments que enriqueixen encara més la flora i la fauna d’un paratge natural únic en el qual es barregen serres i platges, illes i deveses, boscos i aiguamolls... “i que té fins i tot plantes carnívores”, afirma Corrales.

“Ser Reserva de la Biosfera et situa en un exclusiu mapa internacional i ofereix oportunitats per a l’educació, la recreació, el turisme i el desenvolupament econòmic”, assenyala Rosa María Araujo, la presidenta del Centre de Desenvolupament Rural (Ceder) La Siberia, d’on va sortir la iniciativa fa diversos anys, segons informa ‘El Periódico d’Extremadura’. 

Però, ¿què és exactament una Reserva de la Biosfera? La Unesco va crear aquesta denominació als anys 70 dins del programa L’Hombe i la Biofera (MaB en les seves sigles en anglès) per compaginar la conservació de parcs naturals d’especial importància pels seus ecosistemes amb el dret a desenvolupar-se per part de les poblacions que vivien en el seu entorn, explotant els seus recursos d’una forma sostenible.

Rècord de quilòmetres de costa

El professor Corrales explica que una Reserva de la Biosfera “distingeix espais en els quals l’home i la natura han conviscut en harmonia a través dels segles”. I aquest equilibri, diu, es dona a la perfecció en aquesta comarca de Badajoz en la qual conviuen alguns dels pobles d’Espanya més allunyats de la seva capital amb un ecosistema únic. N’hi ha prou amb anar-hi per descobrir que és la comarca espanyola amb més quilòmetres de costa sense tenir mar gràcies als seus cinc embassaments (La Serena, Zújar, García Sola, Cíjara i Orellana) que han afavorit l’aparició d’illes “que des del punt de vista de la conservació és molt important”.

Els seus paisatges i una vegetació “magníficament conservada” són altres dels encants d’aquest racó extremeny que compta amb grans extensions d’espais naturals protegits dins de la Xarxa Natura 2000 i espera moltes singularitats: hi ha trampales o torberes, formacions més característiques de zones cantabricoatlàntiques i enclavaments naturals “espectaculars com una formació rocosa semblant al Salt del Gitano de Monfragüe que aquí es denomina El Muro, on nidifiquen centenars de voltors”, explica el professor.

La brama del cérvol

N’hi ha més. A l’interior de La Siberia el riu Guadiana s’arriba a estrènyer fins a ocupar tot just 25 metres d’ample, en el que es coneix com a Hoces de la Guadiana, i després de l’estiu es pot contemplar, com gairebé enlloc, un espectacle únic: la brama del cérvol i la de la daina (anomenada ronca) a la Reserva Regional de Caça del Cíjara, amb més de 25.000 hectàrees a què s’afegeixen 30.000 més de muntanyes d’utilitat pública.

Ofereix refugi, a més, a diverses espècies amenaçades o en perill d’extinció com el linx ibèric, el milà real o el jarabugo, entre d’altres, i a tot això se suma també un ric patrimoni històric i cultural: el dolmen de Valdecaballeros, pintures rupestres, la col·lecció més gran de línies decorades de tota la província, una xarxa de castells que inclou alguns dels millors conservats, com el de Puebla d’Alcocer, i una xarxa de vies pecuàries que en molts trams es manté intacta. La llista és molt més extensa: la comarca siberiana també compta amb importants zones d’interès geològic o paleontològic.

Comarca amb potencial

El Govern extremeny ha ressaltat que aquesta menció que atorga la Unesco “sorgeix des de la ciutadania amb l’objectiu d’aconseguir situar La Siberia extremenya al mapa, mostrant-la davant del món com una comarca enèrgica, solidària i amb potencial”.

Després de la seva declaració d’aquest dimecres, la delegació extremenya ha ressaltat que la distinció suposa una marca de qualitat per al territori, que avala el seu patrimoni natural, cultural, paisatgístic i productiu, i que posa de relleu el seu compromís amb el desenvolupament sostenible com a eina per incrementar la qualitat de vida dels seus habitants.

Per la seva part, la Diputació de Badajoz ha posat èmfasi també que la declaració de La Siberia com a Reserva de la Biosfera suposa un reconeixement al treball conjunt durant tres anys d’institucions i ciutadania.

Igualment, permet el posicionament de les iniciatives empresarials i dels productes autòctons, l’impuls a les activitats tradicionals, el turisme de qualitat i la relació respectuosa entre l’ésser humà i l’entorn.

Durant la jornada d’avui s’han aprovat, a més, les Reserves de la Biosfera de l’Alt Túria i vall del Cabriel i dues ampliacions (Menorca i Conca Alta del Manzanares), i Espanya continua com el primer país del món amb més nombre de Reserves de la Biosfera catalogades i en supera altres amb una extensió geogràfica més gran com és el cas dels Estats Units (47 reserves), Rússia (41) o la Xina (33).

L’Alt Túria i la vall del Cabriel

En el cas de l’Alt Túria, es tracta de 67.080 hectàrees que inclouen una part del curs mitjà del riu Túria, una zona característica per la diversitat dels seus sòls i vegetació, així com per la calidesa i sequedat del seu clima estival, va assenyalar la Unesco.

La reserva de l’Alt Túria, amb espècies arbòries com pins, roures i ginebrers, compta amb una fauna diversa amb aus estepàries, llebres ibèriques, conills europeus i gripaus llevadors, així com espècies endèmiques de peixos d’aigua dolça, el barb cua-roja i la bagra mediterrània.

Unes 4.300 persones viuen allà de manera permanent i hi ha plans per fomentar la comercialització de productes locals de qualitat reconeguda a fi d’impulsar el desenvolupament sostenible del territori de la reserva, segons l’organització.

La reserva de La Siberia, a l’est d’Extremadura, són 155.717 hectàrees en una zona limítrofa amb el Geoparc Mundial de Villuercas-Jara-Ibores, i la de la vall del Cabriel, amb 421.766 hectàrees entre les províncies d’Albacete, Conca, Terol i València, ha sigut reconeguda per la diversitat dels seus paisatges.

La vall del Cabriel, la més extensa de les noves reserves, acull a més nombroses pintures prehistòriques en el municipi de Villar del Humo.

Notícies relacionades

Els seus cursos fluvials hi “connecten la totalitat del seu territori, complint la funció de corredors ecològics de distribució de fauna i flora, així com les rutes culturals de difusió d’idees i costums”.

Els seus habitants s’han adaptat al seu medi ambient amb activitats tradicionals “úniques en el seu gènere”, basades en l’agricultura, la ramaderia i la gestió de l’aigua.