Anar al contingut

SECTOR EN TRANSFORMACIÓ

L'autoescola tradicional reclama posar límit a les 'apps' de formació viària

La DGT vol incloure un mínim de vuit hores de classe teòrica presencial als que vulguin treure's el carnet

Les 'start-ups' lamenten que Trànsit es plantegi «posar fre a l'emprenedoria i a l'accés a l'educació»

Luis Benavides

L'autoescola tradicional reclama posar límit a les 'apps' de formació viària

JOAN PUIG

A Espanya s’expedeixen a l’any uns 750.000 permisos de conduir. Més del 97% dels aspirants a conductors van a les autoescoles per formar-se de cara a l’examen teòric, i més del 99,9% ho fan per formar-se per a la pràctica. Són dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) i la Confederació Nacional d’Autoescoles (Cnae). Tot i així, el nombre d’autoescoles ha baixat per tercer any consecutiu. A finals del 2018 operaven 269 escoles de formació viària menys que dos anys abans, segons un informe de la Cnae. L’aparició d’‘apps’ per treure’s el carnet de conduir sense trepitjar una aula està transformant a poc a poc el sector de les autoescoles, que es resisteix i planteja la necessitat d’una formació presencial amb professionals.

Actualment, els aspirants a conductor poden presentar-se per lliure a l’examen de conduir, si bé el sol·licitant ha de complir diversos requisits, com designar qui serà el seu acompanyant durant l’aprenentatge que haurà de ser titular d’un permís ‘B’ de circulació, no haver sigut condemnat per fets de trànsit i no haver sigut autoritzat per ser acompanyant d’un altre aprenent durant els dotze mesos anteriors. Així mateix, el sol·licitant haurà de disposar de doble comandament de fre i embragatge i presentar la documentació necessària a la Direcció Provincial de Trànsit, entre altres condicions. La confederació nacional d’autoescoles està en contra d’aquests ensinistraments casolans. “Qui es presenta per lliure sol rebre classes d’algun familiar o amic, que no és professor de formació viària, i el més probable és que li transmeti alguna informació dubtosa o falsa i contribueixi que el conductor novell adquireixi algun vici en el maneig del vehicle”, explica el president de la confederació, José Miguel Báez.  

Això podria canviar a partir del pròxim 1 de juliol, quan la DGT preveu que entri en vigor una modificació del Reglament General de Conductors que contempla, entre altres coses, modificacions en el sistema de formació viària i exàmens. El Ministeri d’Interior té a sobre de la taula l’esborrany d’un Reial Decret l’objectiu del qual és millorar la seguretat viària i reduir així l’accidentalitat. Un dels punts preveu ampliar els mínims exigibles en la prova incloent una formació teòrica presencial obligatòria de vuit hores. Aquest curs versarà principalment sobre els col·lectius vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes), els factors de risc (velocitat, alcohol, drogues), distraccions al volant (utilització del telèfon mòbil) i l’ús de sistemes de seguretat (casc, cinturó, cadireta infantil).

La confederació nacional d’autoescoles, que agrupa 58 associacions provincials que donen servei a unes 8.000 autoescoles, valora positivament aquesta iniciativa, si bé aposta per un mínim de 12 hores, el mateix temps que s’exigeix per al curs de recuperació de sis punts. El president de la confederació d’autoescoles afirma que “no hi ha cap altra manera que l’alumne descobreixi les fatals conseqüències de la velocitat excessiva, de les distraccions i del consum d’alcohol o de substàncies estupefaents lligat a la conducció”. Báez és contundent: “No hi ha cap programa que pugui substituir la figura del professor d’autoescola”.

Mesures similars per implantar un nombre mínim de classes de formació teòrica presencial ja han sigut adoptades al 80% dels països europeus, segons la Cnae. “A Espanya només hi ha una formació teòrica i pràctica obligatòria a l’autoescola, de nou hores, en el cas del permís A, que permet conduir motos de gran potència. Som una anomalia”, afirma el president de la patronal de les autoescoles.

¿Professors o noves tecnologies?

Dribo és una de les aplicacions per a mòbils que permet aprovar el carnet de conduir sense trepitjar una aula. Un dels seus fundadors, Enric Romero, considera que aquest decret actualment en esborrany només és una manera d’“imposar una porta d’entrada” que afavoreix les autoescoles. “No és normal que et puguis treure una carrera universitària a distància i en canvi hagis d’anar a una escola per treure’t el carnet de conduir”, afirma Romero, també membre de la Plataforma d’Autoescoles Digitals (PAD), constituïda el febrer per defensar els drets dels seus estudiants i protegir un espai virtual d’aprenentatge. 

Les ‘apps’ volen transformar el sector, modernitzar-lo i sobretot fer més accessible la formació viària, però la Cnae manté que “només hi ha un tipus d’autoescola” i que “altres models no són autoescoles”. Baez, que considera “inconcebible” que algú pugui accedir al carnet seguint únicament les indicacions d’una aplicació, desmenteix que el sector s’hagi quedat antiquat: “Les autoescoles espanyoles han assumit i incorporat les noves tecnologies. Hi ha ‘apps’ que serveixen per aprendre els senyals o per comprovar els coneixements que va adquirint l’alumne, per exemple. Però el paper del professor d’autoescola és clau”.

La plataforma d’autoescoles digitals acabada de crear considera que les vuit hores de formació presencial, centrada en la conscienciació, es podrien fer amb el mateix professor que prepara l’alumne per a l’examen pràctic. “El reglament planteja molts dubtes. Xoca frontalment amb l’impuls a l’emprenedoria, amb l’agenda digital i l’accés a l’educació. No té cap sentit”, assegura Romero. 

Una metodologia diferent

Romero explica que quan van decidir crear Dribo “no existia una oferta adaptada a les necessitats dels joves”.  Ja existien plataformes de test i de continguts, però la seva ‘start-up’ ofereix una solució integral. No només ofereixen una formació virtual sinó que també disposen de classes de conducció i s’encarreguen de presentar tots els papers necessaris per poder anar a l’examen. El preu per treure’s el teòric amb Drivo (amb dos intents) són 150 euros, dels quals 92,20 són taxes. “Durant el primer any ens centrem a treballar la metodologia, en donar amb un mètode formatiu que permeti aprendre més i de manera més autònoma”, recorda el cofundador de l’‘app’, que assegura que el 98% de les persones que s’han descarregat l’aplicació i segueixen tots els passos aproven.

Dribo, una aplicació que acumula més de 70.000 descàrregues, disposa actualment d’una flota de vuit vehicles amb doble comandament de fre i embragatge. Els aspirants poden consultar a través del web si tenen un cotxe disponible a la seva zona. En cas contrari, només podrien treure’s la part teòrica. “Actualment cobrim zones d’examen a Barcelona, Santa Coloma, Badalona, el Maresme i la primera corona metropolitana, i des de fa tres mesos també tenim un cotxe a Madrid”, detalla Romero.

Altres aplicacions de formació viària similars, i que també formen part de la plataforma d’autoescoles digitals, són MiCarnet, Miteórico, Obikar, PracticaTest, Súper Express i Moving.