Pederàstia a l'Església

La dictadura de Moisés, 40 anys d'abusos als Maristes de Lleida

Nous testimonis revelen que els delictes del professor van començar a la postguerra i es van allargar fins a la democràcia

El dibuixant Miguel Gallardo va publicar fa 35 anys una sàtira sobre les tendències sexuals del docent a la revista 'El Víbora'

zentauroepp47797077 moises miguel gallardo190417195637

zentauroepp47797077 moises miguel gallardo190417195637

6
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Noves víctimes del germà Moisés González (1910-1997) revelen que aquest docent va abusar de menors al llarg de tota la seva trajectòria professional al’escola Montserrat dels Germans Maristes a Lleida. Emergeix, així, la veritable magnitud dels pecats del religiós després que un grup d’exalumnes destapés en EL PERIÓDICO el seu cas, el primer que aflora en un centre catòlic de la província de Lleida. Els antics estudiants maristes van decidir fer-ho públic perquè intuïen que hi havia "centenars d’afectats". Tenien raó.

Resultarà impossible esbrinar quants homes va humiliar Moisés. Fins ara, aquest diari n’ha comptabilitzat 14. Per ordre de naixement: A.C.F. (nascut el 1936), E.S.S. (1964), Guillem S.A. (1965), A.J.B. (1967), G.P.A. (1967), Óscar S.C. (nascut el 1972),  Jordi L.S. (1972), Antoni C.M. (1972), Santi [nom fals] (1972), Xavi [nom fals] (1972), Fernando L.M. (1972) i David V.F. (1975). El correu que van obrir els exalumnes –abusosmaristeslleida@gmail.com– ha trobatdues   víctimes més, el relat de les quals quadra amb la seva experiència. Van néixer a començaments delsanys 50 i 60, respectivament. 

40 anys d’abusos 

Els nous testimonis entrevistats per EL PERIÓDICO excaven a més profunditat en el passat de la institució i revelen indicis de la pederàstia de Moisés el 1945. Llavors, el germà magrejava les criatures a la sala d’actes de l’escola, durant la projecció de pel·lícules de cine, o a l’interior de les aules, quan exercia de mestre d’educació primària. Els abusos de Moisés van ser paral·lels a la dictadura franquista –van començar a la postguerra i es van perpetuar fins a la democràcia– i aquesta va ajudar a brindar-li la impunitat que necessitaven. 

Desenterrar els abusos a Lleida ha ressuscitat una vella historieta de còmic sobre els germans religiosos de l’escola Montserrat de Lleida que va dibuixar Miguel Gallardo, autor de 'Makoki' o 'María y yo'. La vinyeta es titula 'Mis queridos profesores. Maristas F.C.' i es va publicar fa 35 anys. En aquesta vinyeta Gallardo compon una 'alineació futbolística' en què es detallen, en to jocós, els serveis sexuals que oferia cadascun d’ells. Una de les caricatures és la del germà Moisés, a qui es refereix amb l’àlies de "Manolita". En una entrevista amb EL PERIÓDICO, Gallardo aclareix que es va tractar d’"una venjança" amb "sentit de l’humor" i que ell no és una víctima directa del germà Moisés. Els abusos sexuals en aquella escola, segons Gallardo, formaven part d’una cosa "que se sabia" però contra la qual resultava impossible "fer res" a causa d’un context social que atorgava als professors religiosos "un poder absolut".

Sala de cine de la postguerra 

L’exalumne A.C.F. té en l’actualitat 84 anys i entrega el testimoni més antic dels que s’han documentat en el 'cas Maristes’, que acumula 47 denúncies policials per delictes comesos per 17 docents entre el1962 i el 2018 en centres de BarcelonaBadalona i Mataró. La investigació d’aquest diari també ha trobat exalumnes que van patir alumnes en escoles de l’orde a  VicGirona i Lleida tot i que cap ha presentat encara una demanda contra els seus agressors.

A.C.F. va néixer quan va esclatar la guerra civil, el 1936. Al seu cap es mantenen intactes records del seu pas per l’escola Montserrat, on va arribar procedent de "l’escola del carrer Anselm Clavé" per estudiar el "sisè curs". "Tenia 9 anys, així que devia ser el 1945. Moisés era qui ens impartia totes les matèries, ens ensenyava a llegir sense faltes, matemàtiques... tot. Era un bon professor. Però si s’enfadava picava molt, ambl’espetega  –instrument de fusta freqüent en escoles de l’època– i sense miraments. A més, tenia aquest defecte [la pederàstia], que tots coneixien", rememora. "Per corregir-nos els exercicis, havíem d’anar fins a la seva taula. Tots els alumnes, que en la postguerra teníem diferents edats, entre 9 i 11 anys, sabíem que havíem d’evitar pujar a l’estrada i situar-nos al seu costat perquè si ho fèiem ens tocaria els genitals".

video-guillem-sanchez / periodico

Els abusos més greus de Moisés, no obstant, segons remarca A.C.F., passaven en les projeccions de cine que els Maristes feien a la sala d’actes de l’escola els caps de setmana. "Darrere de la pantalla hi havia cinc o sis fileres de butaques des de les quals es podia veure la pel·lícula, tot i que les lletres dels rètols apareixien al revés. En aquest lloc Moisés es posava les botes". Es produïa durant aquelles sessions de cine una metàfora històrica: mentre un religiós tapava el projector de la pel·lícula si Jane apareixia al costat de Tarzan massa lleugera de roba, Moisés ficava mà als alumnes darrere de la pantalla. Hi havia mans per tapar el cos d’una dona seminua i evitar que ho veiessin els alumnes. Cap per aturar els pederastes que abusaven dels alumnes.

Si la memòria d’A.C.F. no falla, el germà Moisés va ser objecte d’un homenatge per part del ministre lleidatà d’Unió de Centre Democràtic (UCD), Landelino Lavilla, a finals de la dècada dels 70. El professor que va marcar tantes generacions d’exalumnes maristes va morir el 1997 i va ser enterrat al cementiri del monestir de Les Avellanes. 

De la sotana a la roba de carrer

L’exalumne E.S.S. va néixer el 1964 i manté nítid, com si hagués passat "ahir", el record que ratifica que el germà Moisés continuava magrejant els genitals de les criatures que s’acostaven a la seva taula durant el curs escolar de 1969-1970. Entre la postguerra i les raneres del franquisme el que sí que va canviar va ser la seva indumentària. El professor va abandonar la sotana negra i cordada, llarga fins als turmells, presidida per un crucifix penjant i imponent, i va passar a utilitzar roba de carrer. També van evolucionar les tasques que tenia encomanades a l’escola, de mestre dels més petits a bidell, una cosa comuna per als germans religiosos. 

"Quan era molt petit, potser devia tenir 5 o 6 anys, encara no era bidell, era el meu mestre", remarca E.S.S. "A classe, per anar al bany havies d’aixecar la mà i demanar-li permís. Tots sabíem que al fer-ho, Moisés ens cridaria a la seva taula. Una vegada allà, ens feia posar-nos al seu costat i ens tocava els genitals mentre ens preguntava una vegada i una altra si estàvem segurs que no podíem aguantar més. Quan veia que estàvem a punt de pixar-nos a sobre, ens deixava anar al bany". E.S.S. matisa que ell no ha patit seqüeles a causa d’aquells tocaments però ara es pregunta si va poder suposar una experiència traumàtica per a algun dels seus excompanys. 

Jocs perversos 

L’adreça electrònica creada pel grup d’exalumnes ha trobat dues víctimes més del germà Moisés. El primer s’identifica com un home que actualment té 63 anys i va rebre abusos a començaments dels 60. El segon també es refereix al curs escolar de 1969-1970. El primer relata tocaments que el professor hauria comès des de la seva taula, tal com expliquen A.C.F. i E.S.S.. El segon destaca que Moisés entabanava les criatures de 6 i 7 anys "amb caramels en forma de bastó, d’un pam de llarg, amb embolcalls transparents de ratlles blanques". El pervers joc, relata, consistia a fer-los "llepar el caramel, sense mossegar-lo, mentre ell l’anava canviant de mà" i, en alguna ocasió, manté, va enredar alguns nois per practicar-ho tancats en una habitació "a les fosques".

Notícies relacionades

Tant E.S.S. com aquest últim exalumne, amb qui aquest diari només ha aconseguit contactar telemàticament, també asseguren que els abusos descrits per la desena d’exalumnes a la notícia que va publicar aquest diari fa dues setmanes són absolutament certs: "Moisés, en els 70, aprofitava les revisions mèdiques per ficar mà". 

Per dur a terme aquestes revisions, als alumnes els feien despullar-se a l’aula, deixar la roba sobre el pupitre, i, ja en calçotets, sortir en fila índia per un passadís en què esperaven les diferents fases de l’exploració. En un despatx els mesuraven i pesaven, en un altre els miraven si tenien els peus plans, en un tercer els feien una placa de rajos X per als pulmons. En l’últim comprovaven si patien fimosi. La infermera que duia a terme aquesta última exploració era una professional de la qual no tenen res a objectar. El problema era que just abans que ella els atengués, els esperava el germà Moisés, que els tocava els genitals fingint que formava part de la revisió. En aquella última etapa era el bidell del centre, un home baixet i arrugat, incapaç de no tocar els nens. 

gallardo / periodico

<strong>Dibuixos contra la repressió</strong>