Descobertes noves teràpies efectives contra l'agressiu càncer de pàncrees

Per fi, un halo d’esperança per als malalts de càncer de pàncrees, un dels més agressius, ja que moren prop d’un 95% dels diagnosticats. Investigadors espanyols del Grup d’Oncologia Experimental del Centre d’Investigacions Oncològiques (CNIO), liderats pel reconegut doctor Mariano Barbacid, han aconseguit, per primera vegada, que desapareguin tumors de pàncrees en ratolins, la qual cosa pot suposar un gran avenç tant en l’abordatge com en el tractament d’aquesta malaltia tan agressiva. 

De fet, la curació del càncer de pàncrees es limita actualment a aquells casos en què el tumor està localitzat i pot ser eliminat quirúrgicament, una cosa que succeeix en menys del 10% dels pacients. A Espanya es produeixen 4.000 diagnòstics anuals. És, per tant, el quart càncer en incidència, però el tercer en mortalitat, ja que només el 5% dels malalts sobreviuen cinc anys després del primer diagnòstic. Per tot això, "urgeix trobar tractaments", segons va reclamar Marta Puyol, directora d’investigació de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), que ha finançat part de la investigació, durant la presentació dels resultats. 

Medicina personalitzada

En aquest difícil context, el treball titulat 'Regressió completa dels adenocarcinomes ductals pancreàtics avançats després de la inhibició combinada d’EGFR i C-RAF' "obre noves portes perquè algun dia es pugui fer medicina personalitzada" amb els pacients afectats, segons va destacar el doctor Barbacid, que va voler deixar clar als malalts actuals que, “desgraciadament”, les noves teràpies no els serviran, perquè, perquè l’estudi tingui aplicació en humans són necessari, almenys, cinc anys més d’investigació. "No vull generar falses esperances", va explicar. 

Tot i així, els investigadors estan molt satisfets amb els resultats, ja que la batalla contra altres tipus de càncer va "guanyant terreny", però tant la incidència com la mortalitat del tumor de pàncrees "continua pujant", segons va destacar el cap del servei d’oncologia de l’hospital madrileny Ramón y Cajal, Alfredo Carrato. 

La mutació originària

El 95% dels tumors de pàncrees tenen el seu origen en una mutació de l’oncogèn KRAS. No són els únics, la cinquena part dels càncers tenen el mateix origen. El problema és que encara no s’ha pogut desenvolupar un fàrmac que inhibeixi aquest procés, per la qual cosa les investigacions se centren a atacar les rutes que transformen les cèl·lules, en aquest cas les dianes moleculars EGFR i C-RAF, segons va explicar Barbacid. 

Després de cinc anys de proves, l’equip investigador ha aconseguit eliminar les dues dianes en la meitat dels ratolins que han participat en l’estudi i de forma sistèmica, és a dir, en tot el seu organisme. Per primera vegada, s’ha observat en animals manipulats genèticament que el tumor no només ha deixat de créixer, com sol succeir en la majoria de models experimentals, sinó que en unes setmanes ha desaparegut completament. El tractament fet servir va generar, a més, una toxicitat menor i consistent en una dermatitis "fàcilment controlable". 

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

En l’actualitat ja existeixeninhibidorscontra la molècula EGFR i el repte de la pròxima dècada serà descobrir bloquejadors del C-RAF, que també és present en el 20% dels càncers de pulmó. El treball calcula que, per tant, la inhibició de les dues dianes evitarà la proliferació de 9 de cada 10 tumors de pàncrees en humans. 

"És un pas important per al futur", va assegurar Barbacid, que va dibuixar un escenari en què, si tot funciona, el càncer de pàncrees no serà tractat amb quimioteràpia, sinó amb tractaments personalitzats i molt més eficaços.