Salut reconeix que els CAP no treballen en xarxa contra el maltractament infantil

El departament de Salut reconeix obertament que el Registre Unificat del Maltractament Infantil continua sense ser present a les més de 300 àrees bàsiques de salut (ABS), i admet que els professionals que treballen amb menors i les seves mares a l’atenció primària encara no tenen la formació necessària per detectar-lo. El motiu: el protocol existent des de fa més de 10 anys i tot el treball d’abordatge s’ha dedicat exclusivament als centres hospitalaris.

Ho admet a EL PERIÓDICO la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, que assegura que volen canviar aquesta dinàmica. Mentrestant, Afers Socials ultima un projecte per acabar amb la “saturació” de les UFAM, les unitats que assisteixen els nens que han patit abús sexual.

Pediatres sense formació ni mitjans

Vint anys més tard del primer protocol per prevenir i atacar el maltractament a la infància, el Govern està disposat a resoldre evidents i greus mancances del sistema. En primer lloc, Cabezas manté que estan acabant un nou protocol de maltractament infantil pensat per al sector sanitari. Un dels reptes és formar els milers de treballadors que integren els 380 ambulatoris en matèria de maltractament.

“És crucial –sentència Cabezas–, perquè els pediatres i les infermeres poden detectar situacions més cròniques i menys visibles, com per exemple el maltractament psicològic o els tocaments, i així treballar en la prevenció”. Aquest nou protocol ha de veure la llum al llarg d’aquest any. “Estem començant a formar els treballadors”, explica. Primer començaran amb pediatres, infermeres de pediatria, ginecòlegs, llevadores i treballadors socials. “El maltractament infantil és un problema de salut pública de primera magnitud”, afirma.

Alhora, hauran d’instal·lar el programa informàtic del Registre Unificat del Maltractament Infantil (RUMI-Salut) als ordinadors dels professionals de l’assistència primària. Fins ara només existeix per als hospitals. “Quan un metge introdueix una sospita en aquesta base de dades, al següent que l’atengui li saltarà una alarma”, assegura Cabezas. També faran fulls de mà i vídeos per alertar delsagreujants sobre la síndrome del “nadó sacsejat” (un tipus de traumatisme cranial), el principal tipus de maltractament físic a nadons.

Abús sexual: dues unitats saturades

Ara mateix, a la cartera de serveis del Servei Català de la Salut (CatSalut) només hi consten dos UFAM, o unitats especialitzades a atendre menors que han patit abusos sexuals. Una, al Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona. L’altra, a Sant Joan de Déu, a Barcelona, que bàsicament es finança amb donacions privades. Els serveis estan col·lapsats.

“Els recursos que tenim són insuficients per al volum de casos que atenem”, assegura la coordinadora de la UFAM de Sant Joan de Déu, Marta Simó. Només l’any passat van atendre 300 de menors, i el servei té llista d’espera. La primera visita pot trigar dues setmanes a concertar-se; les segones i terceres, fins que es determina si hi ha o no maltractament sexual, poden trigar almenys un mes.

Aplicar el model suec

La directora general de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, reconeix que aquestes llistes d’espera “no haurien d’existir”. Per resoldre el problema, el Govern català està liderant un pla pilot, impulsat per l’oenagé Save the Children, que pretén assemblar-se al model de centres especialitzats que hi ha a Suècia, les anomenades Barnahus o ‘cases dels nens’.Aquest centre, a Catalunya, obrirà les 24 hores per a qualsevol persona que vulgui explicar i tractar les seqüeles d’un abús sexual.

També es recolliran les proves preconstituïdes (o gravació del relat de la víctima), que són utilitzades en seu judicial perquè la víctima no hagi de reviure el trauma al judici. La idea és que “no s’hagi de demanar cita prèvia” a la primera visita i que estigui obert a tot el públic, “tant si s’ha abusat del nen fa setmanes o bé dècades”, afirma la directora general.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La prova pilot s’implantarà a Tarragona. La Generalitat preveu anar contractant professionals aquest mes i formar-los durant un temps. “Després de l’estiu podria començar a obrir al públic”, afirma Cabanes. A partir d’aquí, el Govern vol estendre aquestes unitats a les set àrees territorials on treballen els equips de la DGAIA: Terres de l'Ebre, Lleida, Girona, les comarques de Barcelona i la seva àrea metropoliana i la capital catalana, a més de la de Tarragona.

Els experts mostren cert escepticisme amb aquestes mesures. El doctor Antoni Martínez Roig, pediatre expert en maltractament infantil, veu aquestes noves unitats com una “mala còpia” del model suec. “Aquestes cases han d’estaraïllades,  i la Generalitat les vol a dins de l’hospital: així ja anem malament”, assenyala.