Anar al contingut

CRISI DE CONVIVÈNCIA

El sector social lamenta la gestió fallida de les administracions amb els 'menes' i demana més fons

El Col·legi d'Educadors critica l'excessiva estada dels menors en centres on no hi ha projecte educatiu ni treball amb l'entorn

Les entitats veuen amb por l'augment d'agressions de tall racista contra els menors migrants i demana fons per a projectes d'integració

Elisenda Colell

El sector social lamenta la gestió fallida de les administracions amb els 'menes' i demana més fons

Pau Mart Moreno

Després de deixar casa seva, creuar el Mediterrani, i moure’s per tot el territori espanyol, de vegades dormint al carrer o en centres sobreocupats, més de 400  menors estrangers no acompanyats, 'menes’, han arribat a Catalunya al llarg d’aquest 2019. En molts casos, són els pares els que es gasten un dineral perquè els nois, una vegada aquí, enviïn diners a casa. El Govern preveu que seran 5.500 els que ho facin durant tot aquest any, gairebé el doble que l’anterior. Quan trepitgen Catalunya, i després de passar per dependències judicials i de vegades dormir a comissaria, són traslladats en els centres que la conselleria d’Afers Socials va batejar fa un any i mig com a "centres d’urgència" o d’"emergència". Cases de colònies, albergs, en molts casos allunyats de la població i creats d’un dia per l’altre per donar un allotjament el més digne possible a aquests menors.

Moguts per la urgència, no hi ha un treball previ amb la població que els rep, i en alguns casos la comunicació amb les autoritats locals deixa molt a desitjar. En són un exemple Can Brugarola, a Canet de Mar (Maresme), o Cal Ganxo, a Castelldefels (Baix llobregat). Uns centres que, en els últims dies han hagut d’aguantar assalts violents de persones en contra de la presència d’aquests menors.

Són casos especialment greus. La Generalitat es personarà com a acusació particular en les dues causes, i vol portar a la Fiscalia especialitzada en Delictes d’Odi i Discriminació els dos assalts de Castelldefels. Però el racisme latent, el del dia a dia, és molt més subtil. Per exemple, el que pateixen les entitats socials per obrir aquests centres d’emergència. "Costa molt que els ajuntaments i els propietaris vulguin llogar-nos espais per a aquests menors" expliquen fonts del sector. D’altres, han d’aguantar mirades de recel dels veïns quan obren algun dispositiu per atendre aquests menors a l’adonar-se del color de pell, o que els joves parlen en àrab.

Sense "projecte educatiu"

Segons els experts, aquests centres d’emergència no compleixen la funció d’integració d’aquests joves. "Són pedaços", expliquen els responsables del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya a EL PERIÓDICO. Bàsicament, perquè són centres provisionals pensats per a una estada molt curta mentre es busca el recurs especialitzat. Els nois s’estan allà més temps del recomanat perquè els centres amb projecte educatiu, els CRAE estan "saturats, col·lapsats i amb llista d’espera".

"Aquests joves estan en centres on no hi ha un projecte educatiu ni una atenció especialitzada a cada menor", sentencia el vicepresident de l’escola, Lluís Vila. A tot estirar fan activitats de lleure i classes de català, en molts casos aïllats de les poblacions i amb una sola furgoneta per acostar-los a altres activitats, mentre ells tenen claríssim que han de treballar i aconseguir diners per a la família al Marroc. "No veiem intenció clara d’aconseguir la integració d’aquests joves", afegeix la presidenta de l’organisme, Rosa Monreal. Els educadors ho exemplifiquen amb una imatge molt nítida. "És com estar diversos mesos a urgències esperant una operació, però no hi ha metges ni quiròfans".

Que les coses es podrien fer millor també ho assegura l’oenagé Save The Children. "Aquest model no funciona, estem al límit de l’ajuda humanitària", explica la responsable de polítiques d’infància de l’entitat a Catalunya, Emilie Rivas. "És essencial que aquests nois entrin en contacte amb la comunitat, es facin projectes comuns als pobles on viuen perquè els treguin l’estigma que porten a sobre", comenta Rivas. I és que diverses fonts socials consultades insisteixen a recalcar que l’acollida i la protecció dels menors immigrants no es limita exclusivament a donar-los menjar i un sostre.

Més enllà de la insuficient resposta d’aquests centres d’emergència, la llei estatal d’estrangeria tampoc els posa les coses fàcils. "Molts surten dels centres sense papers i sense poder treballar legalment. ¿Què faran?" es pregunta el portaveu de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya, Giyaur Rahman, que alerta que el problema pot anar a pitjor a mesura que els joves compleixin la majoria d’edat. "Sentir que no ets benvingut, que no et vulguin llogar un pis perquè no ets d’aquí i veure que no tens oportunitats laborals generarà més problemes", afegeix l’extutelat que tampoc veu amb bons ulls els centres d’emergència que qualifica de "precaris".

Només aquest any més de mil joves migrants tutelats a Catalunya compliran 18 anys, sense clares expectatives laborals. "La societat ha de ser conscient que arribaran més joves i els hem d’acollir", afegeix Rahman. "El desarrelament pot derivar en greus seqüeles de salut mental i comportar més delinqüència i criminalitat", exposa la presidenta del Col·legi d’Educadors Socials.

Actes "totalment intolerables"

Ahir el secretari de Migracions de la Generalitat, Oriol Amorós, va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per confirmar que els casos de Castelldefels i Canet són, de moment "aïllats", tot i que "totalment intolerables". Va assegurar que, després de l’arribada de menors que es produeixi aquest any, el Govern continua utilitzant els fons d’emergència per obrir equipaments i, tot i fer una certa autocrítica, va assegurar que la Generalitat no ha optat mai per fer "macrocentres", sinó equipaments mitjans i petits, de menys de 50 joves. També va atribuir la falta de previsió a la "pèssima gestió estatal" de la frontera.

Tot el tercer sector aplaudeix l’estratègia per a l’acollida de menors estrangers no acompanyats que al gener va presentar el Govern, tot i que demanen que s’apliqui d’una vegada. "Calendari i diners" insisteixen, perquè el projecte encara o té una memòria econòmica aprovada que posi amb quins fons ni quan es farà cada cosa.

Fonts del tercer sector expliquen que hi ha "terror" dins del sistema de protecció davant d’una possible "onada racista" organitzada per grups d’extrema dreta. "Qui serà el següent?", es pregunten entitats i treballadors socials, mentre temen que aquests casos no acabin aquí.

"Els menors estrangers no són l’únic blanc de la xenofòbia i el racisme, que ha anat a més en els últims anys", assegura Rosa Balaguer, responsable del Casal dels Infants i membre de la Junta de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social. "Ara més que mai necessitem programes d’integració social als barris perquè les persones d’orígens diversos es coneguin", afegeix Balaguer. De moment són organitzacions filantròpiques i entitats financeres els qui estan invertint per aquests treballs socials.