Anar al contingut

UNA ALTRA FORMA DE JUSTÍCIA

Dos condemnats expliquen com es reinserten en entitats solidàries

Els sentenciats coincideixen que volen continuar col·laborant amb les oenagés una vegada compleixin les hores de sanció

Gisela Macedo / Alba Jaumandreu

Dos condemnats expliquen com es reinserten en entitats solidàries

RICARD CUGAT

Les mesures penals alternatives permeten als òrgans judicials donar una resposta menys aflictiva que les penes privatives de llibertat per als sentenciats per faltes i delictes lleus o menys greus. Aquestes mesures no només solen comportar un benefici a la comunitat, sinó que, en molts casos, també porten beneficis per als sancionats. El Francesc i el Marc, aquest últim amb nom fictici per no ser reconegut, són dos condemnats a beneficis a la comunitat en l’àmbit social que expliquen la seva experiència. 

El Francesc té 32 anys, viu a Barcelona des de fa cinc i treballa en una multinacional. Va ser sentenciat a realitzar serveis a la comunitat a l’Associació Catalana Pro Persones Sordcegues (Apsocecat) i assegura estar molt content per l’ajuda que els presta.

“Des de fa dos anys, vaig a l’associació una vegada a la setmana i em dedico a fer tasques de manteniment de les pàgines web relacionades amb la sordceguesa que gestiona l’associació. Aquí tinc la sensació d’estar fent una cosa útil i també m’ha fet obrir els ulls, perquè mai me n’havia adonat que hi havia tantes persones amb aquestes dificultats”, explica.

Ajuda per a un pare al capdavant d’una associació

Ricard López és el president de l’Apsocecat i de la Federació Espanyola de Sordceguesa (Fesoce), on rep des de fa anys persones que fan serveis a la comunitat i assegura que vol continuar fent-ho. “Soc un pare d’una nena sordcega que ha hagut d’enfrontar-se a la direcció d’una associació sense tenir ni idea, així que els coneixements de les persones que venen a ajudar ens permet créixer com a entitat”, diu.

López té el convenciment que tothom té una cosa per aportar a la seva associació. “En el cas del Francesc, el fet que parli diversos idiomes ens ha ajudat a l’hora de traduir les nostres pàgines web per a així arribar a més gent, una cosa molt important per a nosaltres perquè ens dona visibilitat”, assegura.

Un voluntari més

Per al president de l’associació, cada sentenciat és un voluntari més. “L’important és que les persones com el Francesc (que va ser condemnat per una baralla en l’àmbit conjugal) no se sentin castigades, sinó útils. Quan ells arriben, automàticament es converteixen en voluntaris per a nosaltres i ningú sap res de la seva situació judicial”, declara.

“Des de l’inici del programa, han passat almenys 200 persones per la nostra associació i, en general, l’experiència ha sigut positiva. De fet, un dels “voluntaris” ens va ajudar a aconseguir el certificat ISO, que portàvem anys intentant aconseguir i ens és de gran ajuda per poder optar a subvencions”, explica López, somrient.

“L’important és que no se sentin castigats, sinó útils”

Ricard López

President de l’APSOCECAT

Explotar les habilitats, la clau de l’èxit

Manuel Cabrera, tècnic de Justícia, explica que, per decidir quin servei realitza cada persona sentenciada es duu a terme una entrevista amb cada una per trobar les habilitats que pot explotar. “En el cas del Francesc, realitzant tasques de neteja als carrers, per exemple, sí que hauria sigut útil, però no hauria explotat les seves habilitats i s’hauria sentit frustrat”, diu.

El Francesc comparteix opinió amb el tècnic, i assegura: “Si m’haguessin posat a netejar carrers o pintar parets no ho hauria viscut de la mateixa manera, perquè ja hi ha persones que s’hi dediquen, en canvi aquí dono un servei que realment es necessita”.

Continuen ajudant

“Ja tinc decidit que continuaré col·laborant amb l’associació quan acabi les hores de servei. Continuaré ajudant tot el que pugui, perquè ara ja no ho veig com una obligació. A més, el Ricard és molt bona persona i sé que li fan falta persones que l’ajudin”, afirma.

En aquesta línia, Ana Sestelo, coordinadora d’Execució de Mesures Penals Alternatives (EMPA), assegura: “Cada vegada són més les persones que queden vinculades a les entitats on han realitzat els treballs. En el cas de Barcelona, són més de 300 d’un total de 3.000 les que continuen en contacte, segons les últimes dades que hem extret”.

“Si m’haguessin posat a netejar carrers, no ho hauria viscut de la mateixa manera”

Francesc

Sentenciat

De l’elit a l’ajuda social

“El luxe no sempre és una bona collita de futur. Els diners no et donen tot el que necessites ni de bon tros la felicitat. L’elit et torna cec i perds els teus valors, els que des de petit t’han acompanyat”. Aquest és el relat del Marc, pseudònim amb què parla per no ser identificat, que després de tenir-ho tot durant molt temps ara està a l’Institut Guttman condemnat a treballs en benefici a la comunitat.

Després de treballar a l’elit  en el món de l’esport, estudiar optometria i viure envoltat de luxes, el Marc ho va perdre tot. “El descontrol que portes en una vida de luxes et fa perdre la noció del temps, dels diners i de la vida”, afirma. Els embolics econòmics el van portar als jutjats on, després de multes i múltiples judicis, va acabar amb una sentència condemnatòria. El Marc fa ja dos anys que és a l’Institut Guttman i, de fet, ell mateix afirma que fa dos anys que li va canviar la vida: “Els diners t’enceguen, però la Guttman m’ha tornat a la terra”, afirma amb convenciment. 

L’esport com a solució

Tot i que només hi va dues hores a la setmana, per poder combinar-ho amb la seva feina actual com a entrenador de futbol, a la Guttman coordina esports com rugbi, bàsquet o voleibol, amb la intenció que quan els pacients surtin de l’hospital  tinguin un recurs i se’ls pugui derivar a un equip.

Després de dos anys la seva feina dins de l’hospital va més enllà de l’esport. “Acabes fent de psicòleg, necessiten que se’ls escolti i poder expressar-se”, comenta. L’empatia  és la seva principal característica, i ho demostra emocionant-se quan recorda pacients amb qui ha tractat. “És dolorós quan veus algú que decideix no sortir cap a davant. Quan et passa una cosa que et canvia la vida, de vegades hi ha pacients que no ho assumeixen”, explica amb dolor.

El meu món ara és el Guttman”, diu sense dubtar el Marc, que passeja pels passadissos sense parar de saludar o xerrar amb els usuaris. Ara ell és molt més que un condemnat. S’ha posat a la butxaca tots els pacients i personal de l’hospital.  De fet, la seva relació amb alguns usuaris ha anat més enllà de les quatre parets de l’hospital. “Venen a veure’m a la feina, anem a sopar, fem activitats junts, i ara tenim una amistat”. 

“Els diners t’enceguen, però la Guttman m’ha tornat a la terra”

Marc

Sentenciat

La realitat sense prejudicis

El Marc explica que li agrada parlar del Guttman, que quan queda amb amics li agrada explicar el que fa, però que moltes vegades no és recíproc i no prenen consciència, i afirma: “Molta gent hauria de passar per aquí per veure la realitat de la vida”.

“La gent té prejudicis per les condemnes. La gent no té sensibilitat”, denuncia el Marc, que aclareix que a ell no li fa vergonya explicar la seva situació i dir que està pagant una condemna. “Mai t’imagines que et puguin condemnar i tenir una pena de presó a l’esquena”, explica. I afegeix, amb un to ferm i alhora sorprenent: “No m’hauria importat anar a la presó, tot i que ara no canviaria la Guttman per res”.

Prendre consciència

Montse B., delegada de Mesures Penals Alternatives del Marc, assegura que va ser molt fàcil ubicar el Marc, i que des del primer moment va voler fer alguna cosa útil. “Volia fer coses per ajudar la gent i ho va posar molt fàcil”, relata. 

“No m’hauria importat anar a la presó”

Marc

Sentenciat

Les mesures de treball en benèfic a la comunitat són les alternatives amb més sentit a un compliment judicial, afirma la delegada judicial. “Prens més consciència del que has fet i de les conseqüències”, i així ho demostra el Marc: “Estar aquí m’ha tornat a la terra”.

Al Marc se li veu a la cara que dos anys després no vol desprendre’s de la Guttman, ni de la seva gent. “Quan s’acabi la meva estada aquí com a condemnat, vull continuar com a voluntari. M’ha atrapat”, exclama. Explica que vol continuar ajudant persones que ho necessitin. “Mentre la salut m’ho permeti, seguiré venint totes la setmanes a la Guttman a ajudar”.