CRISI A LA INSTITUCIÓ

El Vaticà afronta una cimera antipederàstia històrica sense la confiança de les víctimes

El papa Francesc creu que la reunió mundial per a la protecció de la infància serà un gest "poderós" per contenir la crisi

Supervivents d'abusos sexuals de tot el món exigeixen a Roma que es facin públiques les xifres de l'epidèmia que coneix la Doctrina de la Fe

zentauroepp47012685 members of the eca  ending of clergy abuse  organization and190218210616

zentauroepp47012685 members of the eca ending of clergy abuse organization and190218210616 / Gregorio Borgia

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez

A tres dies de l’inici d’una cimera sense precedents en la mil·lenària història del Vaticà (la reunió mundial contra la pederàstia que se celebrarà entre el 21 i el 24 de febrer) les distàncies entre l’Església i els grups de víctimes desplaçades a Roma semblen insalvables.

El papa Francesc confia que la reunió de la Protecció de la Infància reverteixi la crisi més greu que viu la institució, amb escàndols de pederàstia que es desenterren en racons de tot el planeta, i es converteixi en un "poderós gest de la pastoral" per afrontar un "desafiament urgent". No obstant, els grups de víctimes d’abusos sexuals comesos per religiosos cristians, apinyats sota associacions com l’ECA (Ending Clergy Abuse), desconfien dels "gestos" i exigeixen que de la cimera en surti un compromís real amb la "tolerància zero".

La reunió es farà a porta tancada al Vaticà i començarà aquest dijous. Hi assistiran 114 responsables de conferències episcopals d’altres tants països. Cada una d’aquestes conferències actuarà en representació de les diòcesis circumscrites a cada estat, com Espanya. En l’extensa i multitudinària roda de premsa que aquest dilluns han ofert Hans Zollner, coordinador de la trobada, Federico Lombardi, moderador, i Charles Scicluna, que dirigeix les investigacions de la Doctrina de la Fe, s’ha mantingut en secret quines i quantes seran les víctimes que participaran a la cimera, tot i que sí que ha transcendit que algunes ho faran a través d’un testimoni gravat (que es projectarà en cada una de les quatre sessions) i que altres intervindran en persona. 

El "marge" de la discòrdia 

Zollner, teòleg i psicòleg alemany, ha reconegut a Europa Press que les dificultats perquè cristal·litzi en un acord estricte i global de procedir davant els casos de pederàstia són majúscules. Si les mesures adoptades no donen cert "marge" de maniobra a les diòcesis, ha admès, no seran vàlides per a tots els bisbes ateses les diferències culturals i polítiques existents entre els diferents països. Una limitació que el Vaticà espera fer conjugable amb un avenç notable en la protecció de la infància però que per als grups de víctimes sens dubte impedirà un final satisfactori.

Miguel Hurtado, un dels portaveus de l’ECA desplaçat a Roma, es preguntava aquest matí, des de l’exterior de l’oficina on s’ha dut a terme la presentació de la cimera, si aquest "marge" que ja planeja concedir el Vaticà esquivarà de nou una ordre manifesta i inequívoca per part de l’Església que qualsevol diòcesi del món ha de denunciar a la justícia civil (ordinària) els casos d’abusos dels quals tingui coneixement.

Hurtado és el primer denunciant que va revelar a EL PERIÓDICO que va ser víctima d’Andreu SolerAndreu Soler, el monjo de Montserrat mort el 2008 sobre el qual actualment ja pesen acusacions d’unes altres nou persones. El de l’Abadia de Montserrat  s’ha convertit ja en un dels principals casos de pederàstia que han fet eclosió a Catalunya en els últims anys. Com els destapats per aquest diarials Maristes el 2016 (que va finalitzar amb una quarantena de denúncies contra un dotzena de professors) o a la parròquia de Constantí, a Tarragona.

Tolerància zero

Peter Isely, portaveu americà de l’ECA, ha recordat que per a les víctimes tot es redueix al "número zero", però ha deixat clar que només compartiran la "tolerància zero" vindicada pel papa Francesc si es donen dues condicions que no són negociables ni per a ells ni per a les seves famílies.

La primera és que el Vaticà ha de comprometre’s amb una "llei universal" que hauria d’obeir qualsevol església del planeta consistent en què si un sacerdot, monjo o germà abusa sexualment d’un menor aquest ha de ser "expulsat" del clergat. I "expulsat" significa ser secularitzat (el càstig més gran per a un sacerdot) i tot seguit posat en mans de les autoritats perquè la justícia ordinària "el jutgi" i acabi "a la presó".

La segona condició és que tots els bisbes i cardenals que "encobreixin" els casos d’abusos han de ser també "expulsats". Perquè l’"encobriment", ha raonat Isely, és "en molts aspectes pitjor" que l’abús sexual en si mateix. "Supervivents i famílies hem esperat molt temps que se celebrés una cimera així, però només quan vegem que abusadors i encobridors són expulsats podrem parlar de tolerància zero".

Hurtado serà una de la dotzena de víctimes que aquest dimecres 20 de febrer, un dia abans de l’inici de la cimera, es reuniran amb els organitzadors del Vaticà. Com Isely, Hurtado ha assegurat que no han vingut a Roma únicament a escoltar disculpes si no a defensar el que consideren que és just.

El 2014, la comissió de la infància de l’ONU, després d’investigar la pederàstia a l’Església, va entregar una sèrie de recomanacions que el Vaticà va rebutjar. Aquestes, recorda Hurtado, continuen pendents. 

Transparència amb les xifres

Les víctimes, com al seu dia va fer l’ONU, demanen al Vaticà que entregui a les autoritats civils tots els casos d’abusos sexuals dels quals té coneixement. Des de fa anys, les diòcesis de qualsevol país han d’informar a la Doctrina de la Fe de qualsevol denúncia de pederàstia que rebin contra els seus sacerdots perquè aquest és l’òrgan encarregat d’investigar-ho internament. D’aquesta manera, el Vaticà té en el seu poder una xifra desconeguda de casos detectats a tot el món. Una de les coses que persegueixen les víctimes, i que l’Església no atendrà, és que es faci pública aquesta xifra. 

Notícies relacionades

Demanen més coses, recorda Hurtado. Que les conferències episcopals recolzin les campanyes per allargar la prescripció dels delictes sexuals (l’espanyola no ho ha fet malgrat que ja compta amb més de 500.000 firmes que la subscriuen) i que es repari les víctimes amb indemnitzacions que, almenys, costegin els tractaments psicològics que necessiten per guarir les seqüeles. 

Les víctimes i el Vaticà sí que coincideixen en una cosa: acabi com acabi, és una cimera històrica.