Estudi científic
Mart podria tenir activitat volcànica subterrània | Vídeo
Una investigació afirma que perquè hi hagi aigua hi ha d'haver una font subterrània de calor
20190213 425272 marteaguae 1 1 /
Un equip científic de la Universitat d’Arizona (EUA) ha trobat indicis d’una recent activitat volcànica subterrània sota el pol sud gelat de Mart, segons un estudi publicat per la revista 'Geophysical Research Letters' de la Unió Geofísica Nord-Americana.
La publicació recorda que l’any passat la revista 'Science' va suggerir que hi havia aigua líquida sota aquest casquet polar del planeta vermell, i ara aquesta nova investigació afirma que, perquè hi hagi aquesta aigua, hi ha d’haver una font subterrània de calor.
Els científics creuen que hi va haver d’haver activitat magmàtica recent –com la formació d’una cambra de magma en els últims 100.000 anys– perquè hi hagi prou calor que produeixi aigua líquida sota d’una capa de gel d’un quilòmetre i mig de gruix.
En aquest sentit, els experts opinen que si no s’hagués donat aquesta activitat magmàtica subterrània és improbable que hi hagi aigua sota el gel.
Planeta actiu
La potencial presència d’una activitat magmàtica recent a Mart suggereix que el planeta està actiu, des del punt de vista geològic.
A més, aquest estudi pretén aprofundir en el debat sobre la possibilitat que hi hagi aigua líquida a Mart, cosa que podria tenir implicacions a l’hora de trobar vida fora de la Terra i també podria servir com a recurs per a unaexploració humanadel planeta en el futur.
"Creiem que si hi ha algun tipus de vida, és probable que hagi d’estar protegida de la radiació al subsol", va indicar el coautor de la investigació Ali Bramson, del Laboratori Lunar i Planetari de la Universitat d’Arizona.
Va destacar que "si encara hi ha processos magmàtics actius en el dia d’avui, pot ser que fossin més comuns en el passat recent, i podrien proveir una fosa basal més estesa. Això podria proporcionar un ambient més favorable per a l’aigua líquida, i per tant, potser, la vida".
Mart té dues capes gegants de gel als seus pols, totes dues amb un parell de quilòmetres de gruix.
A la Terra és habitual que l’aigua líquida estigui sota de profundes capes de gel, que la calor del planeta fon quan assoleix l’escorça terrestre.
