La NASA troba aigua líquida a Mart

Encara que a Mart hi ha gel, i possiblement en grans quantitats sota els casquets polars, l'existència d'aigua en estat líquid ha sigut fins ara un assumpte controvertit. Amb unes gèlides temperatures i una baixa pressió atmosfèrica, tot indicava que el gel que aflorés a la superfície es vaporitzaria sense passar per estat líquid. I així semblaven haver-ho confirmat diversos experiments realitzats amb els robots d'exploració de la NASA. Però informació subministrada per la sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) desmenteix aquest fet: als vessants de cràters i altres emplaçaments escarpats de Mart s'ha observat que als mesos més benignes de l'estiu es formen una espècie d'estructures líquides amb aspecte de torrent que després desapareixen durant l'estació freda. Les formacions, que arriben a fer cinc metres d'ample, no són exactament d'aigua pura, sinó de salmorra, aigua amb una alta concentració de sals. Però són líquides.

Aquestes estructures geològiques, conegudes com a RSL, sigla en anglès de línies recurrents en pendent, ja havien sigut observades amb anterioritat, però no s'havia pogut determinar la seva composició ni el procés que les mantenia en estat líquid. La resposta és que les RSL són degudes a salmorres líquides en moviment i a temperatures sota zero, comenten els autors de la investigació en un article publicat ahir per la revista 'Nature Geoscience'. L'estudi es presentarà aquesta setmana al Congrés Europeu de Ciència Planetària, a Nantes (França).

A les zones analitzades, els cràters Hale, Horowitz i Palikir, l'estiu marcià segueix sent molt fred, amb un rang de temperatures d'entre 0º i -23º. Llavors, ¿com és possible que l'aigua no es geli? La resposta és perquè és extraordinàriament rica en sals, el mateix procés que explica per què el mar triga a congelar-se una mica més que l'aigua dolça. I per aquest mateix principi, per evitar que es formi gel, també es tira sal a les carreteres a l'hivern. La sal, en definitiva, rebaixa el punt de congelació.

Aquesta aigua, a més, té una altra propietat: és menys volàtil que l'aigua pura, cosa que li permet estar a la intempèrie a Mart en estat líquid. "Diverses sals que ja s'han detectat en la superfície de Mart en investigacions in situ (per exemple, sulfats, clorurs i percloratos) poden fer baixar el punt de congelació de l'aigua fins a 80 graus", descriuen els autors. L'anàlisi ha estat encapçalada per Lujendra Ojha (Institut de Tecnologia de Geòrgia), Mary Beth Wilhelm (Centre Ames de la NASA) i Alfred McEwen (Universitat d'Arizona).

La presència de salmorres --aigua amb sals hidratades-- ha sigut detectada amb CRISM, un espectròmetre a bord de la MRO dedicada a l'anàlisi mineralògica de la superfície. "Els espectres obtinguts en tots els llocs examinats són conseqüents amb la presència de minerals de sal hidratada que es precipiten a partir d'aigua. En contrast, la mateixa firma espectral no està present en els terrenys circumdants", afegeixen.

Notícies relacionades

'Curiosity' troba indicis d'aigua salada líquida a Mart a la nit

La NASA creu que trobarà vida extraterrestre el 2025

En qualsevol cas, encara que l'anàlisi confirma que hi ha aigua a la superfície de Mart, els autors no estan segurs de la font i han presentat tres hipòtesis: la fusió del gel de les capes superficials, que sembla el més probable; dipòsits de sal que absorbeixen la humitat de l'atmosfera, i la descàrrega estacional d'aqüífers locals. Segons la primera opció, l'aigua del subsòl remuntaria a través de les roques i es recarregaria a poc a poc de sals abans d'evaporar-se completament. "Creiem que a Mart hi ha un cicle de l'aigua, però no el comprenem", ha declarat Lujendra Ojha en una roda de premsa celebrada a Washington.

"Les dades espectrals del Mars Reconnaisance Orbiter suposen una confirmació de l'actual existència de fluxos d'aigua salada emanant de certs cràters i que ja van ser observats fa una dècada per Mars Global Surveyor. Això indica que hi deu haver aigua fluint al subsòl de certes regions, i això és magnífic per emfatitzar l'interès astrobiològic de Mart" indica Josep M. Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC).