Mart va tenir un oceà tan gran com l'Atlàntic

 

Científics de la NASA han determinat que Mart va tenir un oceà fa uns 4.500 milions d'anys que va ocupar el 19% del planeta, però amb un volum d'aigua que l'hauria pogut cobrir del tot, segons un estudi publicat aquest dijous a la revista 'Science'.

L'equip liderat per l'enginyer argentí Gerónimo Villanueva calcula que, si s'hagués estès de manera uniforme, amb una profunditat de 137 metres, la quantitat d'aigua que hi va haver al planeta l'hauria pogut cobrir completament.

No obstant, creuen que l'oceà marcià, amb uns 20 milions de quilòmetres cúbics i fins a 1,6 quilòmetres de profunditat en alguns punts, es va concentrar a les planes de l'hemisferi Nord i no va cobrir la totalitat del planeta, sinó el 19%.

Comparativament, aquesta extensió seria superior a la de l'oceà Atlàntic de la Terra, que ocupa el 17%.

DIVERSOS OBSERVATORIS

Els investigadors han utilitzat l'observatori europeu al desert d'Atacama (Xile), l'observatori W.M. Keck Observatory situat a Hawaii i el telescopi d'infrarojos de la NASA, també a Hawaii, per estudiar l'atmosfera de Mart.

Gràcies a la precisió d'aquests instruments, els investigadors van analitzar l'empremta de dues partícules d'aigua diferents en l'atmosfera de Mart, la de l'aigua comuna, H2O, i la de la seva variant HDO, que conté una variant més pesant de l'hidrogen, anomenat deuteri.

L'equip va analitzar els nivells de les dues molècules diverses vegades al llarg de gairebé sis anys i va descobrir que, mentre que l'aigua pesant queda atrapada en el cicle de l'aigua marciana, l'aigua comuna tendeix a escapar a l'espai.

Si es compara la proporció de HDO i H2O en el gel dels pols de Mart amb la d'aigua atrapada en un meteorit marcià amb 4.500 anys d'antiguitat, els científics poden mesurar els canvis atmosfèrics subseqüents per determinar la quantitat d'aigua que ha escapat a l'espai i a quin ritme, i per tant quanta n'hi va haver.

LA HISTÒRIA DE L'AIGUA

"Amb aquest treball, podem entendre millor la història de l'aigua a Mart", ha explicat Villanueva, científic del Centre Goddard de la NASA.

Notícies relacionades

L’episodi de pluges intenses «estàtic» s’acarnissa a Badalona, el Maresme i el Vallès a l’espera de més precipitacions

L’últim senglar infectat canvia l’escenari: «Reforçarem la vigilància en l’entorn de Sant Cugat per detectar més casos»

"El nostre estudi proporciona una estimació sòlida de la quantitat d'aigua que Mart va tenir en algun moment, mitjançant la determinació de com es va perdre gran part de l'aigua a l'espai", ha indicat.

Villanueva apunta, a més, que el planeta va ser més humit del que s'havia pensat fins ara, cosa que obre la possibilitat que fos un lloc menys inhòspit amb les condicions perquè s'hi donés l'evolució de la vida.