S'acosta el 'Gabriel', una borrasca que colpejarà la Península amb vent i neu

El gener s’acomiadarà amb temps desagradable a moltes zonesd’Espanya  perquè aquest dimarts arribarà el 'Gabriel', la primera borrasca profunda de l’any, per deixar ratxes de vent fortes o molt fortes de 90 km/h o més al nord i l’est peninsulars, nevades a les muntanyes del nord i pluges en altres punts del vessant cantàbric, i dimecres s’aproximarà un altre front atlàntic carregat de precipitacions que afectarà la península d’oest a est durant el dijous.

Un dels portaveus del’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo, ha indicat aquest dilluns a Servimedia que el 'Gabriel' es formarà entre les illes Britàniques i el golf de Biscaia per un procés de ciclogènesi explosiva, és a dir, d’una manera molt ràpida.

"La pressió baixarà molt ràpid al centre de la borrasca i tindrà conseqüències per vents intensos al nord d’Espanya i, sobretot, a França. Portarà temps revolt dimarts i també una mica dimecres, i ràpidament es dirigirà cap a l’interior del continent europeu. A últimes hores de dimecres arribarà un altre front atlàntic molt actiu que travessarà la península d’oest a est", ha afegit.

El 'Gabriel' serà la setena borrasca profunda d’aquesta temporada de tardor i hivern, després de l’'Adrián', el 'Beatriz', el 'Carlos', el 'Diana', l’'Etienne' i el 'Flora'. Els serveis meteorològics d’Espanya, França i Portugal anomenen aquests fenòmens, per això és necessari que es prevegi que generin vents molt intensos, normalment acompanyats de temporal marítim i pluges i/o nevades intenses.

Del Campo ha comentat que 'Gabriel' farà que aquest dimarts arribin ratxes fortes o molt fortes de vent (de 80 a 90 km/h, i fins i tot puntualment més) a l’àrea cantàbrica, zones muntanyoses de la meitat nord peninsular, la vall de l’Ebre, Catalunya i les Balears.

A més, aquest dimarts s’esperen precipitacions persistents i localment fortes a Galícia, les comunitats cantàbriques i el Pirineu occidental. A la tarda podria ploure feblement al sud-est peninsular i al nord de les illes més muntanyoses de les Canàries.

La cota de neu se situarà a primeres hores a entre 700 i 900 metres al terç nord peninsular, on ascendirà després a entre 1.000 i 1.200 metres, mentre que al centre començarà a 1.300 metres i baixarà entre 800 i 900.

DE DIMECRES A DIUMENGE

D’altra banda, Del Campo ha comentat que el 'Gabriel' continuarà dimecres "donant guerra" amb ratxes de vent d’uns 90 km/h en zones del litoral gallec, la cornisa cantàbrica, el Pirineu, Catalunya i les Balears, abans de marxar rumb a França.

Ha recalcat que dimecres arribarà "un front atlàntic molt actiu" amb xàfecs que poden ser forts i persistents a Galícia, el Cantàbric i el Pirineu occidental, sobretot a la tarda, i fins i tot en àrees de la regió gallega podrien ser molt forts.

La cota de neu estarà primer entre 400 i 500 metres al Pirineu, i ascendirà a 800 metres a la resta del terç nord, així com a entre 800 i 1.000 metres al centre peninsular.

Quant a dijous, Del Campo ha indicat que el front deixarà "precipitacions a pràcticament tota la península, sobretot a Galícia, el Cantàbric i el Sistema Central, on seran intenses i freqüents".

"On menys pluges esperem és a la façana mediterrània, on podrien ser més febles i disperses. I a les Balears pot ploure una miqueta, igual com al nord de les Canàries", ha conclòs.

La cota de neu de dijous ascendirà perquè els vents de l’oest i del sud-oest del front faran pujar les temperatures, amb la qual cosa se situarà entre 1.500 i 1.800 metres.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

D’altra banda, Del Campo ha recalcat que el febrer començarà aquest divendres amb un altre front atlàntic, de manera que serà "un dia plujós a bona part de la península, traient el litoral mediterrani".

Per al cap de setmana encara hi ha incertesa en la predicció meteorològica, si bé Del Campo ha indicat que les pluges podrien quedar-se restringides a l’extrem nord peninsular i les temperatures baixarien, amb la qual cosa augmentarien les zones amb gelades nocturnes.