ACCIÓ SOLIDÀRIA

Una reina maga solidària porta un ordinador a la filla de la Fátima

Una lectora d'EL PERIÓDICO regala un portàtil a una família sense recursos

La nena havia demanat als Reis aquest regal per poder fer deures

rjulve46474367 barcelona 08 01 2019  sociedad acompa amos una se ora que se190108193704

rjulve46474367 barcelona 08 01 2019 sociedad acompa amos una se ora que se190108193704 / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El diumenge 6 de gener la filla gran de la Fátima es va aixecar del llit amb una pregunta: ¿els Reis em portaran l’ordinador que els havia demanat? Aquest era un dels tres regals que havia escrit en la seva carta als Reis d’Orient. Ho va explicar en aquest diari el 5 de gener en un reportatge. La resposta de la pregunta és no. No hi va haver ordinador aquell dia. Juntament amb la seva germana de 6 anys, va desembolicar llapis de colors, un llibre infantil i un joc de taula gràcies a la Creu Roja. De fet, ella és un dels més de 50.000 infants que no van rebre la visita dels Reis. De l’ordinador, ni rastre. Ho va deixar clar la seva mare: “Si no en tenim per pagar la llum, ¿com podem comprar un ordinador?”.

Tot i que es despisten, els Reis d’Orient també tenen molts poders. Fins i tot, la capacitat de canviar de cos o de tenir ajudants capaços de fer la seva feina. Així que quan s’equivoquen, Ses Majestats poden rectificar. Aquesta vegada, l’elegida per a l’encàrrec va ser la Isabel, una jubilada de 66 anys i lectora d’EL PERIÓDICO. “Havia estalviat per comprar-me un ordinador, per no estar tan sola durant el dia, però crec que aquesta família el necessita més”, explica. Com ella, tres persones més van trucar a aquesta redacció. Alguns van oferir el seu propi ordinador –“està una mica desactualitzat, però funciona bé”–, i d’altres, com la Isabel, n’oferien de nous. “No m’importa gastar-me els diners, me’ls havia de gastar igualment; aquesta nena no pot quedar-se enrere”, comenta.

“Jo sé el que és passar gana i no tenir res per menjar”, diu la Isabel. Va parir el seu primer fill als 18 anys. Ha tingut dos marits i tota la vida s’ha dedicat a la neteja domèstica. Ara és propietària del pis on viu i cobra una pensió de 700 euros. “Està bé, tinc tot el que necessito”. Ha vist créixer els seus tres fills i de vegades ajuda amb els nets. El problema són els dolors i la solitud. Reuma, artrosi, dolor crònic i fibromiàlgia. Un cor “molt feble” i uns músculs que no aguanten. Aquest any ha caigut diverses vegades dins de casa. Un cop, es va trencar les costelles. La pitjor caiguda va ser a finals d’agost, quan el seu fill se la va trobar estirada a terra. “Vaig caure i em vaig quedar inconscient, no sé quant temps hi vaig estar, només recordo el moment, dues setmanes després, quan em vaig despertar a la UCI de l’hospital a punt de morir, però no era la meva hora”. Creu que, si la vida t’ha donat una oportunitat, l’has de tornar al món. “L’any passat em van tornar la vida; ara em toca a mi ajudar aquesta família”, explica.

No s’ho podia creure

Quan es va assabentar que la seva filla tindria un ordinador, la Fátima no s’ho podia creure: “Em va costar una barbaritat explicar la meva misèria, em fa molta vergonya, no és gens fàcil, però no m’hauria imaginat mai que la gent em volgués ajudar”. Aquest dimarts, a les dotze del migdia, les dues dones es van dirigir a una cèntrica botiga d’electrònica, a Barcelona, per decidir quin ordinador compraven. Al final el regal també va incloure ratolí i motxilla per portar-lo a l’escola. La Fátima tirava sempre cap al producte més barat, i la Isabel, cap al més car. Fins i tot volia regalar una tauleta a la nena, però la Fátima la va frenar.

A les dues del migdia, la Fátima es va dirigir al menjador escolar per recollir la seva filla. I quan va arribar a casa, la Isabel l’esperava amb el regal. “Soc la teva reina maga”, li va dir a la nena. Ella no entenia res. Però la seva cara a l’obrir el regal ho va dir tot. Amb uns ulls com plats i la boca oberta, va descobrir que els seus precs havien sigut escoltats. De seguida es va girar: “¡Mama, un ordinador!”. La Fátima, a punt de plorar. “Sí, filla, el compartirem entre tots. ¿Et sembla bé?”. I ella va assentir. En realitat no estava escoltant. De seguida havia aconseguit engegar l’aparell i havia començat a connectar el ratolí.

Notícies relacionades

Després de xerrar una estona, la Isabel es va adonar que el millor regal que podia oferir a la família marroquina no era l’ordinador, sinó una cosa gratis i, alhora, molt preuada: amistat. “¿Fa vuit anys que ets aquí i no tens cap amiga? No ho entenc”. La Fátima li respon que aquests anys han sigut duríssims i que s’ha tancat en ella mateixa. Fer miracles amb el compte familiar, intentar trobar feina i afrontar les trobades amb la Creu Roja i els serveis socials li han pres tot el temps. Ni ampes de l’escola, ni esport, ni sortir a prendre un cafè amb ningú. “Pots començar amb mi, que estic molt sola; em pots fer companyia”, li demana la Isabel. La Fátima li somriu. “Gràcies”. Acorden trucar-se. “Per al que necessitis”.

“Al món hi ha més persones bones que dolentes. En les notícies, els bons no sortim mai, només parleu dels dolents. Però, en realitat, els bons som molts més”. Amb aquesta frase, la Isabel s’acomiada de la família. Agafa el bastó, es posa l’abric i torna al barri amb un somriure d’orella a orella.