MEDI AMBIENT
Les emissions contaminants es disparen als EUA després d'anys de caigudes
El diòxid de carboni alliberat a l'atmosfera va créixer un 3,4%, l'augment més gran des del final de la recessió
zentauroepp46419769 co2 usa190108215726 /
L’any 2018 es va tancar amb una de les advertències respecte al clima més alarmants que es recorden. Els experts de les Nacions Unides van reclamar una transformació urgent del model productiu mundial per evitar les conseqüències catastròfiques del canvi climàtic, des de la proliferació de la sequera i els incendis a la inundació d’àrees costaneres, la mort de vastos esculls de corall o l’escassetat d’alguns aliments. L’informe posava data al punt d’inflexió: l’any 2040, quan segons els científics del panel intergovernamental de l’ONU la temperatura de l’atmosfera superarà en 1,5 graus els seus nivells preindustrials. Com ja es va veure al desembre en la Cimera de Katowice, la voluntat política per reaccionar al desafiament és molt selectiva i res apunta que es compliran els objectius.
Els Estats Units van treballar juntament amb Rússia i l’Aràbia Saudita per treure pes a les conclusions de l’informe durant el fòrum de Katowice. La seva Administració està embarcada en una campanya per desmantellar les proteccions mediambientals aprovades en els últims anys i redoblar la producció de combustibles fòssils a fi de consolidar els EUA com la potència energètica dominant. Les conseqüències de la fugida cap endavant del segon país més contaminant del planeta estan sent les esperades. Les emissions nord-americanes de diòxid de carboni, un dels gasos que atrapa la calor a l’atmosfera, van augmentar un 3,4% el 2018 després de tres anys en valors negatius, segons un informe de la consultora Rhodium Group. Aquesta xifra representa el segon increment més gran de les últimes dues dècades després del que va passar el 2010, quan l’economia va començar a deixar enrere els dimonis de la recessió.
Notícies relacionadesL’explosió de les emissions s’ha produït malgrat que l’any passat es van tancar més plantes elèctriques de carbó que en cap altre any de la història recent. El problema, segons apunta l’informe, és que l’espai deixat pel carbó l’està ocupant el gas natural en lloc de fer-ho les energies renovables. El gas viu una època d’enorme expansió als EUA gràcies a la revolució del ‘fracking’, que l’ha convertit en un combustible abundant i barat. A l’augment en les emissions de les elèctriques, que van créixer un 1,9%, s’ha de sumar el produït pel transport, que és per tercer any consecutiu “la font més gran d’emissions” als EUA. Amb l’augment en la demanda del dièsel i el combustible de turbina fet servir per l’aviació n’hi ha hagut prou per compensar el modest declivi en l’ús de la gasolina.
Finalment, hi ha un tercer factor més conjuntural, la pol·lució generada per la vivenda i el sector industrial, que s’atribueix en gran manera a l’hivern inusualment fred que va viure el país l’any passat. De cara al futur, el més preocupant és que l’Administració de Donald Trump manca d’una estratègia per reduir les emissions i combatre el canvi climàtic. Trump ha renunciat al seu lideratge en aquesta matèria, com demostra la seva sortida de l’Acord del Clima de París o la seva agressiva estratègia per derogar les lleis destinades a reduir els gasos amb efecte hivernacle. Diversos estats han pres la iniciativa per accelerar la transició cap a les energies renovables, però sense l’ajuda del Govern federal la missió encara és més complicada. Totes les anàlisis assenyalen que els EUA són lluny de complir amb la retallada d’emissions a què es va comprometre inicialment a París, una retallada d’un mínim del 26% per al 2025 respecte a les emissions del 2005.
- "Els comunicadors en ciència no hem d’espantar, però pinta malament"
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
