Les feministes acusen Vox de negar la violència masclista

El llenguatge importa. Els matisos de les paraules, per petits que siguin, canvien significats sencers i les realitats existeixen en la mesura que podem dir-les amb paraules. La irrupció del partit d’ultradreta Vox al tauler de joc polític amenaça, entre moltes altres coses, d’obrir una pugna pel canvi en el llenguatge. El líder de Vox, Santiago Abascal, no parla de violència masclista, sinó de “violència intrafamiliar”. Tampoc parla de feminisme, sinó d’“ideologia de gènere”.

“La violència intrafamiliar és el mateix que la violència domèstica. És la que es produeix dins de la llar i pot ser, per exemple, de fills a pares. La violència masclista o de gènere, al contrari, és la que patim les dones pel simple fet de ser dones”, afirma Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, que acusa el partit ultradretà d’intentar “generar confusió” i introduir “discursos falsos”. “Violència masclista i violència intrafamiliar no són sinònims”, afirma taxatiu.

Amb la mateixa contundència critica Besteiro que s’utilitzi el terme ‘ideologia de gènere’ en comptes de ‘feminisme’. “El que busquen, quan diuen ‘ideologia de gènere’, és confondre el feminisme amb el femellisme. El feminisme busca els mateixos drets dels homes per a les dones. La ideologia de gènere no existeix. Sí que existeix la ideologia patriarcal, que es fonamenta en una posició de domini dels homes sobre les dones”, diu la presidenta de la Federació de Dones Progressistes. 

Caràcter estructural

En paraules de la psicòloga social Gemma Altell, el que fa Vox a través del llenguatge és un “negacionisme” de la violència cap a les dones. “Amb aquests termes neguen el caràcter estructural d’aquesta violència. Quan parlen de violència intrafamiliar la redueixen a l’àmbit familiar”, denúncia Altell. Per a ella, a més, parlar d’ideologia de gènere és senzillament “pervers”.

Notícies relacionades

‘El Cor Secret’ de Plensa batega a la façana de l’Hospital Clínic i la UB

Querella contra dos mossos acusats de denúncia falsa i de mentir contra dos periodistes

“Posar de manifest les desigualtats socials, com fa el feminisme, no respon a una ideologia interessada. Quan diuen que el feminisme és una ideologia, proven de restar-li objectivitat i veracitat”. Aquesta sociòloga considera que el feminisme s’ha prestigiat en els últims anys ja que, si bé abans s’entenia com l’oposat al masclisme, recentment ha guanyat un “prestigi lingüístic” que comporta que més dones s’hi sentin identificades, com a moviment que lluita per la igualtat de drets entre els dos sexes.

La violència estructural contra les dones existeix, i ho reflecteixen les dades. Segons l’informe ‘Agressors sexuals amb víctima desconeguda’, publicat pel Ministeri de l’Interior el desembre passat, el principal perfil dels agressors és el d’un home jove d’entre 18 i 35 anys amb nacionalitat espanyola. El principal perfil de les víctimes és el d’una dona jove d’entre 18 i 35 anys amb nacionalitat espanyola. A més, l’‘Informe sobre l’homicidi a Espanya 2010-2012’ revela que la meitat de les dones assassinades a Espanya moren en mans de les seves parelles o exparelles. El 91% dels autors d’homicidis de dones a Espanya són homes i només un 9%, dones.