Anar al contingut

Els experts temen un retrocés en igualtat davant de les pressions de Vox

El PP ja fa concessions en el llenguatge a l'igualar les diferents violències amb els assassinats masclistes

Els juristes avisen que la llibertat de 'La manada' retardarà la revisió de la decisió per part del Tribunal Suprem

Patricia Martín

Els experts temen un retrocés en igualtat davant de les pressions de Vox

Julio Munoz

Quan amb prou feines havien passat poc més de 48 hores del 2019, un home, de 29 anys, va assassinar la seva nòvia, de 26 anys, a Laredo (Cantàbria). La víctima, les inicials de la qual són R. A. C. S., es va convertir, per desgràcia seva, en la primera assassinada per la violència masclista de l’any que comença i en la número 976 des que hi ha estadístiques. La seva mort es va conèixer el mateix dia en què l’Audiència de Navarra va considerar que els cinc membres de ‘La manada’, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia va ratificar la seva condemna a nou anys per abús sexual, poden seguir en llibertat. Aquests fets no van impedir que Vox insistís aquest dijous en què PP i Cs s’han d’asseure a negociar les seves demandes en contra de la igualtat. És la moneda de canvi si els dos partits de dreta volen conquistar la Junta d’Andalusia.

Vox, el partit que té la clau de la governabilitat al Parlament andalús, no ha tardat a posar sobre la taula la demanda que fa més mal a les dones: que es reverteixin les polítiques de recolzament i la llei integral contra la violència masclista. Era el que es temien els col·lectius feministes i no ha tardat a passar. El risc, apunten els experts en igualtat, és que el PP i Ciutadans facin marxa enrere i, tot i que sigui de manera subtil i amb petits gestos, caiguin a la xarxa i acceptin desmuntar alguns dels avenços  que han convertit Espanya en un país pioner.

I és que les dues formacions tenen un passat amb llums i ombres en aquesta matèria. El PP es va resistir, per exemple, a pressupostar els diners compromesos en el Pacte d’Estat contra el masclisme assassí, va treure les competències als ajuntaments i va rebaixar la categoria de l’Institut de la Dona, segons recorda l’expert i exdelegat del Govern en la matèria Miguel Lorente.

Violència intrafamiliar

Mentre que Ciutadans, a més de defensar la regulació de la maternitat subrogada, de la qual abjuren les organitzacions feministes, en més d’una ocasió ha defensat que s’elimini l’agreujant de gènere i que tota la violència intrafamiliar es peni de la mateixa manera. El líder de Vox, Santiago Abascal, va recordar de fet aquest dijous que Albert Rivera, en un tuit el 2016, va defensar el mateix que promou ara la seva formació: aprovar una llei contra tota mena de violència a les llars, igualant les morts de dones en mans de les seves parelles amb les dels homes, la incidència dels quals és molt menor. El 2016, van ser assassinades 38 dones i 10 homes, i no sempre per dones, ja que el 98% dels condemnats són de gènere masculí davant un 1% del femení.

El PP i Ciutadans, no obstant, es van afanyar a condemnar el primer assassinat masclista i a mostrar el seu “deure” de lluitar contra aquest problema. Però el llenguatge del primer, que és el que presidirà el Govern andalús, ja comença a virar, segons ha detectat Miguel Lorente. Així, Casado va assenyalar que cal “erradicar qualsevol tipus d’assassinat” i el seu número dos, Teodoro García, es va mostrar en contra de la violència “l’exerceixi qui l’exerceixi”, cosa que segons l’opinió de l’exdelegat del Govern –en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero– suposa minimitzar la violència masclista, a l’igualar-la a la resta i no reconèixer les seves característiques específiques.

El perill de retrocés

Per això, avisa que existeix un “risc” real que el PP i Cs, “d’una manera més o menys explícita, desmuntin la bastida de l’edifici de la igualtat”. Coincideix amb aquesta apreciació Altamira Gonzalovicepresidenta de l’associació Dones Juristes Themis, que considera que els tres partits de dreta “estan teatralitzant” a Andalusia i que els populars i els taronges “assumiran” els postulats de Vox i “retallaran els drets de les dones”. D’entrada, assenyala, ja estan “posant sobre la taula les contradiccions” dels més ortodoxos.

Segons adverteix, existeix perill que els retrocessos adquireixin una dimensió nacional i fora de l’àmbit andalús, tot i que “manté l’esperança” que la societat “reaccioni” i doni l’esquena a les posicions masclistes. També expressa la seva “por” que hi hagi una “tornada enrere” la fiscal especialitzada en violència masclista Susana Gisbert, que confessa que l’“espanta moltíssim” que “un munt de persones hagin recolzat a les urnes Vox” coneixent el seu programa. “Hi ha molta gent que s’ha cregut les seves mentides sobre que hi ha el mateix nombre d’homes que de dones assassinades”, lamenta.

La llibertat de ‘La manada’

En aquest context, els juristes consultats per EL PERIÓDICO no es mostren “sorpresos” per la decisió de l’Audiència de Navarra de mantenir en llibertat els cinc de ‘La manada’. Segons la seva opinió, el tribunal es manté fidel a les seves decisions anteriors, partint que no hi ha risc de fuga, quan l’“ordinari” és que davant d’una pena “elevada”, que ha sigut ratificada per una cort superior, els condemnats estiguin a la presó, segons explica Carla Vallejo, cofundadora de Dones Jutges. La magistrada avisa, a més, que la seva posada en llibertat retardarà que el cas sigui revisat pel Suprem, ja que la llei obliga a l’alt tribunal a donar prioritat als processos en els quals els condemnats siguin entre reixes.

“Que barat surt la violació en grup”, va lamentar la secretària d’Estat d’Igualtat, Soledad Murillo, mentre que fonts del Govern van recordar, davant de les pressions de Vox, que “lluitar contra el masclisme assassí” ha de ser “una política d’Estat”.