La llei contra la violència infantil convertirà Espanya en un país pioner

A Espanya, cada dia, s’interposen més de 100 denúncies en les quals la víctima és un menor d’edat. I es calcula que aquestes dades són només la punta de l’iceberg, perquè molts nens no s’atreveixen a revelar els atacs que pateixen. Aquest any, de fet, 21 menors han mort per causes violentes. Per intentar frenar aquest brutal drama, el Govern preveu aprovar el pròxim divendres un avantprojecte legal que, de ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat abans que es posi fi a la legislatura, convertirà Espanya en un país pioner en la protecció als nens, el col·lectiu de població, sens dubte, més vulnerable. Aquest és, almenys, el propòsit amb què està treballant l’Executiu, que a l’arribar al poder va crear un grup ministerial, on Justícia i Sanitat han portat la veu cantant, però en què han participat també altres ministeris.

A la Unió Europea no hi ha cap país que disposi d’una llei integral per aturar la violència en tots els entorns en els quals viuen els nens. Els països nòrdics tenen legislacions exemplars contra el maltractament dins de l’àmbit familiar i també hi ha bones experiències en alguns països d’Amèrica Llatina. Però si Espanya aconsegueix donar llum verda al text legal i aquest conté les expectatives generades “es convertirà en un referent mundial”, explica la directora de polítiques d’infància de Save the Children, Ana Sastre.

Juga a favor de la legislació que, a priori, hi ha consens polític al voltant de la necessitat de millorar la protecció legal i institucional dels menors. En contra de la violència masclista també hi ha un acord de base, però les diferències polítiques han llastat, en moltes ocasions, els avenços. Les oenagés de la infància confien no obstant que, en aquesta ocasió, el PP, Ciutadans o els partits nacionalistes no posin massa pedres al camí. 

Aquests són els principals continguts de l’anomenada llei de protecció integral davant la violència contra la infància, segons ha anat desgranant el Govern en diverses compareixences i conforme a l’esborrany elaborat per Save the Children i la Universitat Pontifícia que ha fet servir l’Executiu:

Definicions i àmbit d’aplicació

La llei prohibirà tota forma de violència contra menors d’acord amb la definició continguda en la Convenció dels Drets del Nen en aspectes com l’abús, el maltractament físic i mental, l’abandonament, l’explotació i l’abús sexual i la restauració dels drets de les víctimes. A més, contindrà mesures específiques contra l’assetjament a internet i de protecció als col·lectius més vulnerables, com menors amb discapacitat o LGTBI.

Els objectius de la norma són enfortir la consciència ciutadana entorn del problema amb campanyes de conscienciació, l’establiment de mesures de prevenció efectives, la millora de la detecció primerenca amb protocols en escoles i altres instàncies, l’apoderament dels nens perquè sàpiguen detectar el perill i els actes de violència, el foment d’una parentalitat positiva i l’enfortiment del marc jurídic per al correcte enjudiciament dels casos i la reparació a les víctimes.

El deure de denunciar

La nova normativa inclourà el deure de qualsevol persona a comunicar els indicis d’un delicte contra un menor. Per protegir els denunciants, aquests podran declarar sota l’anonimat  i en condicions de confidencialitat.

Les escoles, protocols d’actuació

Totes les escoles hauran de comptar amb un responsable de protegir els nens, el treball dels quals serà supervisat per les Comunitats Autònomes. Així mateix, disposaran, igual com els centres sanitaris, els serveis socials o els àmbits de lleure i esportius, de protocols sobre com detectar els casos de violència i com actuar davant d’aquests. De fet, s’incrementarà la formació en aquests delictes a professors, policies, jutges i fiscals i els funcionaris dels serveis públics tindran consideració d’autoritat pública en situacions d’emergència.

El registre únic de dades

Es crearà un registre unificat de menors víctimesregistre de tota mena de maltractaments i vexacions, a fi de conèixer de forma més precisa la magnitud del problema, així com els qui són els subjectes que exerceixen la violència, perquè la societat prengui consciència i les administracions puguin adoptar mesures. I és que, tot i que Interior comptabilitza el nombre de denúncies de delictes contra menors, més de 38.000 l’any passat, per necessitar la xifra de nens morts per atacs violents Save the Children va haver de recórrer als casos difosos en els mitjans de comunicació. El balanç és de 100 menors en cinc anys.

Jutjats i fiscalies especialitzats

Les oenagés han demanat que es creïn jutjats i fiscalies especialitzats en violència infantil, similars als que ja hi ha en l’àmbit de la violència masclista, i que els menors només hagin de declarar una vegada. I és que la justícia és un dels punts negres d’aquesta xacra. Es calcula, per exemple, que només el 15% dels menors que pateixen abusos sexuals s’atreveix a denunciar i d’aquests només el 30% dels processos s’arriben a enjudiciar.

Augment dels terminis de prescripció

Notícies relacionades

James Rhodes: "És massa tard per a mi, però no per als nens espanyols"

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Un dels motius de la impunitat delspederastes és que quan les seves víctimes s’atreveixen a denunciar el que van patir, en massa ocasions el delicte ja ha prescrit. Per això, el Congrés va aprovar, a iniciativa d’ERC, que els terminis de prescripció –d’entre 5 i 15 anys en funció del delicte– comencin a comptar quan l’agredit compleixi 30 anys. Les oenagés van sol·licitar al seu esborrany que s’elevi fins als 50 anys. I la vicepresidenta, Carmen Calvo, en una visita al Vaticà va arribar a dir que els abusos sexuals a nens serien imprescriptibles, una cosa difícil d’encaixar a la Constitució. En qualsevol cas, l’objectiu del Govern és acabar amb la impunitat actual.

La inhabilitació i la guàrdia i custòdia

La llei també contemplarà una actualització de la inhabilitació especial que incumbeix els professionals i voluntaris que vulguin treballar amb nens en el cas d’haver sigut condemnats; així com mesures per restringir la pàtria potestat, tutela, guarda o adopció en aquells casos en els quals el pare estigui sent investigat o hagi sigut condemnat per violència masclista. És una de les peticions recollides, a més, en el Pacte d’Estat contra el maltractament.