Anar al contingut

TÍPIQUES DEL NORD D'EUROPA

Catalunya tindrà cases d'atenció a nens víctimes d'abusos sexuals

El Govern durà a terme a Tarragona una prova pilot del model 'Barnahus', que accelera el procés judicial

Save the Children aposta per aquests espais en què tots els professionals treballen sota un mateix sostre

Beatriz Pérez

Catalunya tindrà cases d'atenció a nens víctimes d'abusos sexuals

FERRAN MARTI C

La Generalitat crearà a Catalunya uns espais per atendre, de manera integral, els infants víctimes d’abusos sexuals, tal com reclama l’oenagé Save the Children en el seu informe 'Sota el mateix sostre'. Aquestes ‘cases dels infants’ ('Barnahus' en islandès, perquè Islàndia va ser el primer país europeu on es van implantar) estaran basades en el model nòrdic i la seva peculiaritat és que tots els departaments que intervenen en un cas d’abusos sexuals a menors treballen sota un mateix sostre. Psicòlegs, policies, metges i treballadors socials, tots junts en una mateixa casa, allunyats de comissaries i hospitals, i amb decoració i elements infantils, perquè els infants s’hi sentin a gust.

El model 'Barnahus' és molt comú en països com Suècia, per exemple, on actualment hi ha més de 30 ‘cases dels infants’. Catalunya és a un pas de ser pionera en la implantació del model 'Barnahus' dins d’Espanya. Arran del debat general sobre infància celebrat ahir al Parlament de Catalunya, el Govern "ha mostrat el compromís d’instaurar-lo" mitjançant una prova pilot a Tarragona, on s’atendria menors que pateixen o han patit abusos sexuals o maltractament, tal com ha informat aquest dimecres Save the Children en un comunicat. A més, per a l’oenagé aquesta seria una manera de fer efectiva la llei 14/2010, segons la qual té l’obligació de crear estructures per a aquests menors.

Processos judicials de tres mesos

S’ha demostrat que aquest model escurça, d’una manera excel·lent, els processos judicials, que queden reduïts a tres mesos. Ara com ara, a Catalunya, passa una mitjana de tres anys des que el cas es denuncia fins que hi ha una sentència. A Catalunya, a més, el 70% dels casos no arriben a judici per falta de proves: el fet que el menor hagi de repetir tantes vegades l’experiència viscuda el porta a perdre matisos en el seu relat original i a una "victimització secundària".

Com explica l’oenagé, el model 'Barnahus' posa en el centre l’infant, perquè no hagi de desplaçar-se ni repetir tantes vegades la seva història. En lloc d’anar a la comissaria a prestar declaració, l’infant acudeix a la Casa dels Infants, on se li fa una entrevista forense que es grava. Això és el que es denomina prova preconstituïda i és el que després es presenta com a evidència en el judici; d’aquesta manera s’evita que l’infant hagi d’anar a declarar. "Aquest model no només ajuda l’infant a recuperar-se més ràpid, sinó que també millora el procés judicial. A Islàndia, per exemple, s’han triplicat el nombre de casos en els quals l’agressor ha sigut condemnat", diu Save the Children en el seu comunicat.

Estàndards de qualitat

L’oenagé també recorda al Govern que és necessari que aquest model compleixi uns estàndards de qualitat perquè sigui efectiu, entre altres coses, proporcionar un entorn amigable per a infants i adolescents; realitzar i gravar l’entrevista forense al menor, perquè s’utilitzi com a prova preconstituïda en cas d’anar al judici, i treballar des d’un marc formal multidisciplinari i interdepartamental.

"Les persones que a Catalunya realitzen la prova preconstituïda no sempre tenen formació en infància", explicava a EL PERIÓDICO la responsable de Polítiques d’Infància de Savte the Children Catalunya, Emilie Rivas, fa unes quantes setmanes. A Catalunya, només en un de cada tres casos s’aplica la prova preconstituïda: la majoria de les vegades, els infants han de testificar en plenari. A Catalunya, després de denunciar, els menors arriben a explicar la seva història fins a quatre vegades més. Si a això se li suma les entrevistes amb els treballadors socials i psicòlegs del departament de Salut, la xifra pot ascendir a 10, la qual cosa, afegida al fet que els judicis poden durar anys, obstaculitza la recuperació dels menors.