La nena que entra a classe des de l'hospital mitjançant internet

A la classe de tercer de primària de l’escola pública de Puig-Reig (el Berguedà) se sent un plor desconsolat. “¿Què és això?”, pregunta una alumna. “Tinc un nadó plorant al darrere”, contesta la Judith, que no és a l’aula, sinó a 80 quilòmetres de distància, a l’Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, on segueix un llarg tractament contra la leucèmia. Una tauleta, un ordinador, dues càmeres i el wifi fan possible que la Judith comparteixi la classe amb els seus companys com un alumne més malgrat la seva llarga malaltia.

Tot i que l’Hospital Sant Joan de Déu compta amb un servei de professors per ajudar els nens ingressats i la Conselleria d’Educació també gestiona l’enviament d’un mestre a domicili quan es necessita, el cas de Judith Pelfort és únic. La nena està enamorada dels estudis, de l’escola i dels seus companys. La seva bona actitud, la complicitat de la seva mare i la de la tutora de l’escola han fet realitat una escolarització virtual a través d’internet.

La història, que encara no ha acabat, va començar fa un any i mig. "Va ser al juliol del 2017, quan estàvem a la piscina i vam veure que la Judith tenia un color diferent. Vam anar a l’hospital de Manresa. D’allà la van traslladar a Sant Joan de Déu, on es va quedar un mes. Tenia leucèmia", explica Anna Torramorell, la mare de la Judith, al box de l’hospital de dia on aquest mes de desembre encara li injecten defenses durant 12 hores seguides un dia a la setmana, l’únic que ara no va físicament a l’escola.

Leucèmia d’alt risc

“Em van dir que tenia una leucèmia d’alt risc i vam haver d’anar a viure a Barcelona per seguir el tractament a l’hospital. Havien de ser dos anys; així que abans de començar l’escola vaig anar a veure la seva tutora per explicar-l’hi”, afegeix Torramorell, que també és mestra, minuts abans que la Judith es connecti de nou a la seva classe amb la tauleta des del llit de l’hospital de dia.

Teresa Costa, la tutora de la nena el curs passat, de seguida va posar fil a l’agulla. “El primer dia d’escola vaig fer un vídeo amb el mòbil a la classe i l’hi vaig enviar a la seva mare perquè el veiés la Judith. Després, vaig pensar que si jo sovint parlava amb el meu fill per Skype mentre estava d’Erasmus podia fer una cosa semblant amb la nena. Així que l’hi vaig comentar a un pare de l’escola que té coneixements d’informàtica”, explica Costa, llavors tutora dels alumnes de segon de primària.

El pare voluntari va instal·lar dues càmeres. Una zenital que ofereix una panoràmica de tota la classe i una altra de portàtil que serveix per fer plans curts dels alumnes o la professora. Aquesta segona càmera, instal·lada en un trípode, també permet que la nena vegi, per exemple, la pissarra o que participi en un treball de grup. “La Judith és una alumna molt aplicada i responsable. Si sortíem d’excursió al Poble Espanyol, per exemple, ens emportàvem la tauleta i connectàvem amb ella via wifi”, afegeix la professora, entusiasmada amb l’èxit de la iniciativa, que ha sigut premiada per la Fundació Carulla.

Implicació de tota l’escola

En aquests dos cursos tota l’escola s’hi ha implicat. “Va ser una cosa que va sorgir de sobte. Vam rebre la mala notícia de la malaltia de la Judith i vam haver de donar-hi resposta. Tot ha funcionat molt bé, perquè la mateixa Judith era la que volia ser a l’aula”, explica Salvador Moles, director de l’escola. “A més, ha sigut una cosa que ha donat prestigi a l’escola en un moment en què es parla tant de les escoles inclusives”, apunta.

Els efectes col·laterals positius de la leucèmia de la Judith han sigut molts. “Els nens i nenes han après valors i han pogut aprendre coses sobre el càncer. Han vist la Judith amb màscara quan els metges deixaven que vingués a veure’ns. També hem col·laborat a fer candeles per vendre-les i recaptar diners per a Sant Joan de Déu. I fins i tot l’altra escola del poble s’hi va sumar. Vam recollir 6.000 euros a Puig-Reig per a l’hospital”, explica emocionada i satisfeta Costa.

Ja són les 14.35. A la tauleta de la Judith, al seu llit de l’hospital de dia, arriba el senyal des de la classe de l’escola. Després de la pausa per menjar i el pati, la professora saluda els alumnes i, per descomptat, la Judith, que sent perfectament el seu companys amb els auriculars. I ells també la veuen i la senten. Comencen dues classes de tres quarts d’hora, com cada dia a la tarda. “Quan no es penja el wifi, és molt guai perquè participo en tot”, explica la nena, que fins i tot aixeca la mà si ha d’intervenir. La seva professora veu tots els seus gestos en una altra pantalla a l’aula dels Cuiners, la classe de tercer que comparteixen 25 nens i nenes.

Fins i tot ha pogut disfressar-se a distància

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

“La meva filla ha pogut fer de tot. Un cop, fins i tot es va disfressar i va participar en una obra de teatre amb la càmera. També ha pogut participar en exercicis de lectura com si estigués físicament a classe”, detalla Torremorell, la mare. “No sé que hauria fet la Judith tot el dia si no fos per les classes.  Fins i tot jo he tingut temps per fer altres coses mentre ella estava virtualment a l’aula”, diu satisfeta.

Ara la Judith i la seva família ja viuen de nou a Puig-Reig i la nena ha tornat a classe quatre dels cinc dies de la setmana lectiva (el cinquè dia el passa a l’hospital). Enrere queden els dies en què la nena anava amb màscara a veure els seus companys al pati (no podia entrar a l’aula per no infectar-se). La nena, que no ha deixat d’anar a classe, ja sigui físicament o virtualment, ja planeja el seu futur: “M’agradaria ser mestra, o dissenyadora de moda o escriptora de contes”, afirma. Ho té clar i només té 8 anys. I moltes ganes.