Anar al contingut

ENTREVISTA ALS MEMBRES DEL COMITÈ

Els experts de Sánchez comencen dividits el debat del canvi d'hora a Espanya

Jose Luis Casero: "Ha de regir l'horari d'hivern tot l'any, permetrà tenir jornades laborals més racionals"

Jorge Mira: "No tenir el canvi estacional seria com anar en bermudes a l'hivern i amb abric a l'estiu"

Manuel Vilaseró

Els experts de Sánchez comencen dividits el debat del canvi d'hora a Espanya

JOSE LUIS ROCA

El debat sobre el canvi d’hora amenaça d’afegir-se a les eternes controvèrsies, com la truita amb ceba o sense i els mitjons de ratlles o quadres. Amenitzen les vetllades i donen una mica més de substància (poca) a les converses d’ascensor. Com en el futbol, tothom s’atreveix a opinar i és possible trobar actituds per a tots els gustos. D’això no s’escapen els 13 experts inclosos en el comitè creat per Pedro Sánchez per assessorar-lo en la decisió que haurà d’adoptar Espanya.

Després de mantenir una primera reunió, a què seguirà una altra la setmana que ve, ja saben què pensa cada un. I no són opinions fàcils de conciliar. No han sigut escollits a la babalà. La gran majoria fa anys que reflexionen sobre la qüestió des de les seves diverses especialitats professionals i argumenten amb molt fonament. És com si en futbol escoltessis els millors entrenadors. Simeone i Guardiola en saben molt però no es posen d’acord en gairebé res.

EL PERIÓDICO ha entrevistat els sis disposats a explicar de quin bàndol estan (una setena estava de baixa) abans d’entrar a la centrifugadora d’opinions del comitè que les ha de diluir en una sola. Parteixen dividits. I molt. Comencem pels extrems.

José Luis Casero: "Hem d’anar a horaris europeus"

José Luis Casero Jorge Mira defensen les seves postures amb la mateixa passió. Per al primer fa quinze anys que sabem que “l’impacte econòmic del canvi d’hora és irrellevant i ara ens hem adonat que l’efecte en les persones és més gran del que pensàvem”. Més clar, l’aigua. S’ha d’acabar amb el canvi d’hora.

“Suprimir el canvi d’hora permetrà distribuir més racionalment les hores de llum tot l’any si ens quedem amb l’horari d’hivern. Sabem que la llum influeix en el rendiment de les persones. Es tracta que la majoria de la seva activitat es dugui a terme de dia i això no s’aconsegueix a l’hivern si mantenim l’horari d’estiu perquè en algunes zones, com Galícia, a l’hivern no es despertaran fins passades les nou del matí”. Primer.

Casero afirma que l’horari d’hivern contribuirà a racionalitzar les jornades laborals i la conciliació i aconseguirem horaris més conformes amb Europa. ¿Els sonen aquests arguments? Són molt coneguts, perquè l’entitat que presideix, l’Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles (Arhoe), va obrir el debat sobre aquestes qüestions i va ser la gota que va comportar la creació d’una comissió en el Congrés que va dictaminar que Espanya havia de passar al fus horari britànic.  

Jorge Mira: “És millor que seguim igual" 

Per al catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Jorge Mira, gairebé cap de les afirmacions del seu col·lega tenen una base real. “Amb aquestes propostes el debat sobre els horaris s’ha infectat des de fa 10 o 15 anys de creences falses. És una bola de neu que ningú ha parat fins ara. Una és que els horaris espanyols són anòmals. Que dormim una hora menys que els europeus és fals. Ho demostren les estadístiques de l’Eurostat", diu amb rotunditat  

I hi afegeix més crítiques.“Els horaris europeus ja els tenim. Mengem a la mateixa hora solar que Itàlia i que Portugal. El que passa que aquí són les 14.30 h i allà són les 13.30 h. És un debat estèril. El 'prime time' aquí es diu que és boig. ‘Masterchef’ comença aquí a les 22.15 h i allà a les 21.15 h. ¡Però si és la mateixa hora solar!", exclama.   

Per al físic gallec ha de mantenir-se el canvi estacional d’hora perquè la durada del dia a l’estiu és molt diferent de la de l’hivern. No tenir-lo seria el mateix “que anar amb bermudes a l’hivern o anar amb abric a l’estiu”.

La qüestió és que les molèsties que es poden tenir uns escassos dies per canviar l’hora compensen àmpliament els avantatges de tenir després un horari més ajustat a l’estació. Si se’ns obligués a treure el canvi estacional, afegeix, s’hauria d’escollir l’horari que ens quedem i els dos són dolents. En el d’estiu s’estaria fent de dia entre les nou i les deu del matí quatre mesos a l’any a Galícia i en el d’hivern a Catalunya s’estaria fent de dia quatre mesos a l’any a les sis del matí. "¡Quantes hores de sol malgastades!", lamenta.

És més, adverteix, “seria catastròfic a Espanya fer-los cas”. “Un país modern que viu esclavitzat pel rellotge no té capacitat per absorbir el cop d’un canvi de fus. Els portuguesos ho van provar als anys 90 i va ser un desastre que va fer perdre les eleccions a António Guterres, per això han dit que no volen treure el canvi d’hora. Ja saben que és un disbarat”. El país veí ja s’ha pronunciat contra la proposta de la Comissió Europea.

Mari Ángeles Durán: "Hi estem acostumats i no ens va malament"

Maria Ángeles Durán, doctora en Ciències Polítiques i catedràtica de Sociologia, reconeix que encara no té una opinió gaire formada, però, en principi, es mostra partidària de no tocar res. “Al canvi estacional hi estem acostumats i per això el mantindria. No crec que hi hagi una demanda social en contra”, assenyala.

També té clar que, "es faci el que es faci, no serà la panacea en cap sentit". “Hi ha gent que es creu que perquè ajustem l’horari a un país o un altre augmentarà la productivitat, treballarem menys i dormirem més. Això amb perdó és una tonteria. És donar a aquesta qüestió un pes que no té”, adverteix. "Som un país ample i qualsevol cosa que fem potser li va bé a Galícia i no a Catalunya”, remata.

Maria Ángeles Rol: "L’horari hivernal és millor" 

A la seva homònima de la Universitat de Múrcia, María Ángeles Rol, se l’ha d’escoltar, també, amb molta atenció. Fa més de 15 anys que treballa al món de la cronobiologia, la ciència que estudia els ritmes biològics dels éssers vius. Vol deixar clar que els suposats efectes perniciosos del canvi estacional d’hora a llarg termini no existeixen. S’han detectat son, malestar o fatiga però “al cap d’uns dies han desaparegut”. A partir d’aquí s’hauria de veure si aquestes molèsties valen la pena per altres avantatges.

El que sí que té clar és que en cas de suprimir-se el canvi estacional s’hauria d’optar per l’horari d’hivern “perquè és el més equilibrat en hores de llum i la llum és un factor clau per a l’activitat humana”.

Aitor Dominguez: "No estalviem energia amb el canvi estacional"

Aitor Domínguez, director del projecte de la Direcció de Certificació Energètica de l’IDAE,  és l’home de la comissió que sap l’energia que s’estalvia amb el canvi estacional. “Res o gairebé res. Els estudis europeus ho avaluen entre el 0,5% positiu i el 0,5% negatiu”, precisa. Quan es va implantar, el 1980, la mesura tenia tot el sentit, però els últims anys, "amb llums que cada vegada són més eficients l’estalvi s’ha anat reduint.

En moltes empreses o edificis com hotels tot està automatitzat. La calefacció i l’aire condicionat incorporen termòstats, la llum s’encén quan detecta presència humana. En aquest terreny ja no hi haurà discussió. És clar que l’energia no és un factor per mantenir una decisió que Europa va prendre fa 38 anys.

Álvaro Gómez: "No hi ha evidència que el canvi d’hora causi accidents"

Tampoc la seguretat viària serà un factor decisiu en les decisions que es prenguin. Álvaro Gómez Méndez, director de l’Observatori Nacional de Seguretat Viària, organisme dependent de la DGT, deixarà clar als col·legues de comissió que en els estudis duts a terme a tot el món “no hi ha cap evidència sòlida que el canvi estacional tingui una incidència en l’augment de la mortalitat”. Tot i que no descarta que s’encarregui per a la comissió un estudi específic d’Espanya.
Respecte a l’opció del fus horari, tampoc les dades de trànsit són concloents. És cert que és més perillós conduir sense llum que a les fosques però al final “la gent acaba adaptant els hàbits a la llum solar sigui quina sigui l’hora oficial”, adverteix. I assenyala que tot és més complex del que sembla.

El comitè té tres mesos per pronunciar-se. Veurem fins on arriba el diàleg. Per a això els han nomenat.