Anar al contingut

DIA MUNDIAL

Pilar va superar un càncer de mama: «Tots tenim més forces del que ens pensem»

Fa 11 anys li van detectar diversos tumors al pit dret i li van practicar una mastectomia

Mai va tenir recidives i fa un any que li van donar l'alta final de la malaltia

Beatriz Pérez

“Hi ha moltes raons per a l’esperança. Amb qualsevol tipus de càncer, però sobretot amb el de mama. Cada vegada els tractaments són més especialitzats”. Ho afirma Pilar Roger (Barcelona, 1953), que va ser diagnosticada de càncer de mama fa 11 anys. El va superar i aquí està. Li van donar l’alta mèdica fa un any, quan s’havia complert una dècada d’aquell episodi.

“Me’l van detectar en una revisió rudimentària. No tenia antecedents ni coneixia ningú en el meu entorn amb càncer. Pots imaginar la sorpresa... És un impacte enorme”, relata des de l’Espai actiu contra el càncer, a Barcelona, inaugurat fa uns mesos per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). “Però una vegada t’ho han dit, et poses en marxa, a investigar, a saber –prossegueix–. Una ha de mentalitzar-se, posar-se en mans dels metges i confiar. Jo sempre vaig confiar que em curaria”.

“La vida continua exactament igual. Tu penses: ‘¿Per què m’ha passat a mi, si no fumo ni bec?’. No hi ha un perquè”

Pilar assenyala la importància de l’entorn familiar i de les amistats. “Et donen forces per tirar endavant. Tot i que, a l’hora de la veritat, tots tenim més força de la que ens pensem”. Ho diu des de l’experiència: a ella li van practicar una mastectomia radical perquè tenia diversos tumors petits al pit dret i algun gangli afectat. “L’extirpació també va ser un cop”. Després de l’operació, es va sotmetre a la químio i a la ràdio. Li van fer seguiment durant cinc anys i mai va tenir recidives.

Aquesta barcelonina de 65 anys posa èmfasi que un càncer no et defineix per tota la vida. “La vida continua exactament igual. Tu penses: ‘¿Per què m’ha passat a mi, si jo ni bec ni fumo?’. No hi ha un perquè. En el meu cas, per exemple, era un tumor hormonodependent, generat pel meu propi cos”. El seu fill tenia llavors 18 anys i l’optimisme i l’alegria d’una persona jove va ajudar el seu bon estat anímic.

Voluntària de l’AECC

Des d’aleshores, Pilar és voluntària de l’AECC. Entre altres coses, visita dones que acaben de ser operades. “Els dic que jo també hi he passat. I veuen que estic bé, que hi ha futur”, recalca Pilar. Reconeix que el “tema estètic” és una de les principals preocupacions de les pacients. “Que cadascú faci el que vulgui, que es posi perruca o vagi calba. El més important és que això no sigui un problema. Tot torna a ser com abans”.

“L’important és que l’estètica no sigui un problema perquè tot torna a ser com abans”

Entre les visites que ha fet també hi ha hagut el cas d’un home amb càncer de mama. Ells, de fet, representen menys de l’1% d’aquest tipus de càncer. “Em va explicar que s’havia vist un bony al pit, però que pensava que era un gra. Un any més tard es va adonar que havia crescut i va anar al metge”.

El càncer també ha ensenyat a la Pilar el que realment són els amics. I, lluny del que pot semblar, la malaltia li ha donat, abans que res, ganes de viure. “El càncer et dona una visió més serena de la vida”. Fa una crida a la resta de les dones, abans que res, a la prevenció. “Cal fer revisions quan toca. I seguir cap endavant i pensar que això es cura”.