DIA MUNDIAL

La supervivència en càncer de mama augmenta un 1,4% cada any

Aquesta malaltia afecta una de cada vuit dones i és la principal causa de mortalitat en el col·lectiu

No obstant, el 86% de les malaltes sobreviuen i els tractaments són cada vegada més específics

zentauroepp40460659 gra038  bilbao  08 10 2017   varios miles de personas han ve181018121314

zentauroepp40460659 gra038 bilbao 08 10 2017 varios miles de personas han ve181018121314 / Javier Zorrilla

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Una de cada vuit espanyoles tindran un càncer de mama en algun moment de la seva vida. A Catalunya es diagnostiquen a l’any més de 4.000 casos nous i a Espanya, més de 63.000. Aquest divendres 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama, el tumor més freqüent en la dona i, també, la primera causa de mortalitat en aquest col·lectiu. Sota el lema 'Contigo, damos la cara', l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ha posat en marxa la seva campanya de prevenció i captació de fons per a la investigació i ajuts a malalts.

A Catalunya moren cada any unes mil dones per aquesta malaltia. Però el 86% de les pacients viuen més enllà dels cinc anys i la supervivència augmenta un 1,4% anualment, segons l’AECC. Són percentatges que conviden a l’optimisme: la mitjana de supervivència a cinc anys del càncer en general és d’un 56%. "La incidència dels nous casos de càncer de mama continua estabilitzada des del 1994. La mortalitat disminueix cada any un 2,6%. Això és a causa del cribratge, a les millores en el diagnòstic i als nous tractaments", explica Aleix Prat, cap d’Oncologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i vocal del Consell Provincial de l’AECC. El metge no descarta que els casos de càncer de mama augmentin en un futur perquè la gent viu més temps, envelleix i, per tant, té més possibilitats de desenvolupar aquesta malaltia.

Tipus de càncer de mama

El càncer de mama va ser el primer a ser subclassificat biològicament, la qual cosa permet aplicar a la malalta una medicina molt més personalitzada i de precisió. Actualment s’estan subclassificant també altres càncers, com el de pulmó. Però el de mama és, sens dubte, un dels que compten amb una subclassificació biològica més avançada. Així, existeixen quatre tipus de càncer de mama. En primer lloc els hormonosensibles o luminals (també anomenats hormonodependents), que són aquells que depenen de les hormones, especialment dels estrògens i que suposen el 70% dels càncers de mama. Hi ha dos subtipus en els hormonosensibles: els de tipus A (amb millor pronòstic, però poc sensibles a la quimioteràpia) i els de tipus B (amb un pronòstic una mica pitjor, però sensibles a la químio).

El càncer de mama té una subclassificació biològica molt avançada, la qual cosa permet una medicina personalitzada i precisa

En tercer lloc hi ha els tumors HER2 positiu, que suposen entre el 15% i el 20% del càncer de mama. Són aquells que tenen la proteïna HER2 molt elevada. Actualment existeixen fàrmacs dirigits específicament contra aquesta proteïna. I, finalment, hi ha el tumor triple negatiu, que no encaixa en cap de les anteriors classificacions i que també representa un 15% del càncer de mama. El triple negatiu és un tumor molt agressiu que afecta sobretot dones joves. De moment, no existeixen fàrmacs contra ell, per la qual cosa es combat només amb quimioteràpia. No obstant, les recents investigacions apunten que la immunoteràpia podria ser efectiva en aquest tipus de càncer de mama, com explica Joan Albanell, cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona.

Avanços en la investigació

Albanell destaca alguns dels recents avenços consolidats a la pràctica clínica. "Als tumors hormonodependents s’ha comprovat que allargar la teràpia hormonal de cinc a 10 anys després de l’operació redueix el nombre de recaigudes en pacients amb més risc", assegura. "En dones joves amb més risc de recaiguda s’ha demostrat també que és eficaç combinar les teràpies hormonals amb la supressió de l’activitat ovàrica", afegeix.

Albanell assenyala, a més, la importància de l’estudi 'Tailorx' a tumors hormonodependents, que presenta un test genòmic que permet seleccionar amb una precisió sense precedents a qui donar la quimioteràpia després de l’operació. "També hem incorporat una nova teràpia: els inhibidors de ciclines, que s’afegeixen a l’eficàcia de la teràpia hormonal. I, en un futur, es podrà incorporar a la pràctica clínica una teràpia molecular dirigida contra una proteïna anomenada PI3K". 

Aviat s’utilitzarà la biòpsia líquida per analitzar l’ADN de la pacient i veure la seva càrrega tumoral

En els últims anys hi ha hagut també avenços importants en el grup de pacients amb tumors HER2 positius, ja que si fins fa poc existien dos medicaments que els atacaven, ara hi ha quatre fàrmacs que han suposat noves millores. El doctor Prat, per la seva banda, assenyala que aviat arribarà al càncer de mama la biòpsia líquida (la que se’ls fa a les embarassades per saber el sexe del nadó), la qual permetrà analitzar l’ADN i veure la càrrega tumoral i quin tipus de mutacions hi ha. "Això ens permetrà monotoritzar millor les pacients".

Impacte psicològic

Entre un 20% i un 25% de les dones amb càncer de mama s’han de sotmetre a una mastectomia. Psicològicament, el diagnòstic es converteix en un dels moments de més angoixa per a una dona perquè, com adverteix l’AECC, a la gravetat de la malaltia s’hi ha de sumar el component físic. El pit té un factor emocional molt fort i juga un paper important en l’estètica de la dona.

Notícies relacionades

A l’hora de prevenir el càncer, els metges insisteixen en la importància de portar una vida saludable, realitzar activitat física i consultar el metge en cas que en la família hi hagi diversos precedents de càncer de mama. Entre un 5% i un 10% dels càncers de mama són hereditaris. Però, tot i així, adverteixen que aquesta malaltia apareix de vegades sense que hi hagi factors de risc.

Els experts recorden la necessitat de realitzar controls ginecològics anuals, participar en els cribratges poblacionals (és a dir, fer-se mamografies cada dos anys a partir dels 50) i autopalpar-se regularment els pits "sense obsessionar-se", puntualitza el doctor Prat.

Temes:

Càncer