Anar al contingut

Multes per a les empreses que obstaculitzin la conciliació

La llei d'igualtat laboral del PSOE va molt més enllà de les quotes a les cúpules de les empreses

Reconeix permisos de paternitat iguals i s'introduiran mesures per lluitar contra la bretxa salarial

Patricia Martín

 

  / REUTERS / ALBERT GEA

“Ara sí que remourem els obstacles perquè les dones puguem ser mares i treballadores amb els drets d’igualtat real i no nominals”. Amb aquesta sentència, Carmen Calvo va defensar la llei d’igualtat laboral que el PSOE va presentar, juntament amb una norma per aturar la bretxa salarial, en les albors del 8-M. L’ara vicepresidenta va avançar dimarts que el “Govern està disposat a portar per alguna via d’urgència” la seva tramitació i va insistir en la necessitat d’obligar, per llei, a les empreses que hi hagi paritat a les seves cúpules. Però la norma incorpora més preceptes nous, com multar les empreses que obstaculitzin la conciliació, amb la intenció que es passi “de les bones intencions als drets i les obligacions”, en paraules de la també ministra d’Igualtat.

Aquests són els articles principals d’una norma que afecta set lleis, tres reials decrets i set directives.

LA CONCILIACIÓ / Un dret, inclòs el treball a distància

Per començar, la norma reconeix tant la igualtat de tracte entre homes i dones com la conciliació de la vida personal i laboral com un dret, “amb una naturalesa individual i intransferible”, segons el text de la proposició registrada en el Congrés, que va ser vetada pel PP, per incrementar la despesa pressupostària, però autoritzada per Pedro Sánchez, a l’arribar al poder.

A més, limita el dret empresarial a distribuir irregularment la jornada o modificar substancialment les condicions de treball sense tenir en compte les “necessitats” dels empleats. Finalment, reconeix “plenament” el dret a l’adaptació de la jornada a les persones amb fills menors de 12 anys, incloent-hi “la prestació del seu treball a distància”.

BAIXES PATERNALS / 16 setmanes per als dos progenitors

Un dels problemes principals de les dones en el mercat laboral està relacionat amb la maternitat, per la qual cosa la llei busca coresponsabilitzar en igualtat de condicions el pare. En l’actualitat, les mares disposen d’una baixa de sis setmanes obligatòries i deu de voluntàries. I el pare de cinc setmanes voluntàries. Per acabar amb aquesta desigualtat, amb la llei laboral tots dos tindrien una baixa idèntica i imperativa de sis setmanes. Després tots dos podrien disfrutar d’un permís addicional de deu setmanes (ampliable a una més si ho demanen tots dos). En total, cada un tindria dret a 16 setmanes, però com s’articulin i el seu termini concret és una cosa que podria variar en la tramitació, ja que Podem ha presentat una norma perquè els dos permisos no siguin simultanis i els pares puguin prologar les cures durant el primer any després del naixement del nadó.

A més, la llei socialista preveu que la reducció per cura del lactant pot estendre’s fins que compleixi dotze mesos, si els dos progenitors l’exerceixen en termes equivalents, i recupera certs ajuts a la contractació de les dones que es reincorporin després de la maternitat o de l’excedència per a la cura de fills, derogades amb la reforma laboral del 2012.

LA PARITAT / Un 40% de dones el 2023

L’aspecte més conegut de la norma és el que exigirà a les empreses –aquelles obligades a presentar compte de pèrdues i guanys– tenir consells d’administració paritaris. Segons la llei d’igualtat, aquest percentatge se situa en un mínim d’un 40% de dones, quan en l’actualitat amb prou feines arriba al 27%. Calvo va avançar que es donaria temps a les societats, que en molts casos no estan d’acord amb la imposició legal, segons han posat de manifest les declaracions del president de Cepyme, Antonio Garamendi, per adaptar-se. En la llei s’especifica que la data límit és el 2023, però potser s’amplia el termini en la tramitació, si així ho sol·liciten els grups. O, també arribat el moment, es podria aprovar una moratòria.  

LA BRETXA SALARIAL / Publicitar les retribucions

La intenció del Govern és subsumir la llei específica contra la bretxa salarial en aquesta norma, introduint per exemple esmenes que afectin els salaris. Les dones cobren uns 5.700 euros anuals menys que els homes i la diferència es triplica en la jubilació. En molts casos es deu al fet que ocupen llocs amb menor remuneració, les feines a temps parcial i les temporals, però segons un informe recent d’Oxfam, el 14% de la bretxa es deu exclusivament a una “discriminació per raó de gènere”.

Per lluitar contra aquesta situació, s’obligarà les empreses de més de sis treballadors i amb representació legal que elaborin un registre salarial, en el qual es desglossin les percepcions i per tots els conceptes. A més, les companyies de més de 250 empleats estaran sotmeses a una auditoria salarial, que tindrà conseqüències per a la inspecció de Treball, que es veurà reforçada.

LES SANCIONS / Multes de fins a 50.000 euros

En el cas de la llei contra la bretxa salarial, es preveuen sancions de fins al 0,70% de la massa salarial per no elaborar el registre salarial o no proporcionar-lo als treballadors. I la norma d’igualtat laboral incorpora multes, que aniran de 60 als 50.000 euros en funció de la gravetat. Entre els motius, figura que s’“obstaculitzi” o s’“impedeixi” els drets de conciliació.

LA NEGOCIACIÓ / Accions positives

El paper de la negociació col·lectiva com a instrument per garantir la igualtat es reforça, a més, amb un elenc d’obligacions perquè les parts adoptin accions positives quan es detecti qualsevol incompliment. Així mateix es crea l’Oficina de Lluita contra la Discriminació per Raó de Sexe en l’ocupació, integrada a la inspecció de Treball.

La llei no ha sigut consensuada amb els agents socials

Fonts de la CEOE i dels principals sindicats afirmen que no han participat activament en l’elaboració de la llei d’igualtat laboral. Elena Blasco, secretària de dones i igualtat de CCOO assenyala que el PSOE els va informar del seu contingut, però que no hi ha hagut una participació activa de l’organització que ella representa.

Malgrat això, segons la seva opinió, la llei implica “avenços significatius per a la igualtat real” al mercat laboral, que demana que s’articulin en la mesa de negociació col·lectiva, tant en el seu desenvolupament posterior com els controls, perquè les directrius que marca la nova norma es portin “de forma efectiva” a la pràctica.

I és que, com adverteix Elisa Chuliá, professora de sociologia de l’UNED i investigadora de Funcas, si no s’implica els empresaris en la consecució d’uns objectius “que ningú discuteix que són compartits”, ja que a la fi són ells els que han d’aplicar la norma, existeix el risc que la llei quedi “deslegitimada” per incompliment efectiu. Al cap i a la fi, els responsables empresarials poden buscar dreceres legals per modular el compliment dels preceptes o, en última instància,  optar per deslocalitzar la producció o fins i tot renunciar-hi si perceben dificultats creixents.  

“No només és qüestió de voluntat política, el cas és com aconseguir aquests objectius de la millor manera possible i perquè surti bé és necessari fer una aproximació prudent i molt negociada amb els empresaris en una matèria tan sensible com el mercat de treball”, assenyala.  

0 Comentaris
cargando