Anar al contingut

Segons l'OIT

1 de cada 4 dones a Espanya no treballa per cuidar els fills o les persones grans de la família

16 milions de persones realitzen treballs de cures sense remunerar a Espanya, el 14,9 % del PIB

Sara Ledo

1 de cada 4 dones a Espanya no treballa per cuidar els fills o les persones grans de la família

"El treball de cures no remunerat constitueix el principal obstacle per a la participació de les dones en el mercat de treball", ha indicat aquest dilluns la directora de condicions laborals i igualtat de l’Organització Internacional del Treball (OIT), Manuela Tomei. I les dades li donen la raó: el 25 % de les dones espanyoles en edat laboral reconeix no buscar feina perquè s’han de cuidar dels fills o les persones grans de la família, segons un informe de l’OIT. Un percentatge superior al de països veïns, com Portugal (13%) o França (10%).

Però també en l’àmbit mundial aquesta és la principal excusa indicada per les dones en edat de treballar per estar fora del mercat laboral. Des del començament de l’any, 606 milions de dones han assenyalat no estar disponibles per treballar ni buscant una feina per aquesta raó, mentre que en el cas dels homes la xifra descendeix a 41 milions.

L’OIT entén per treball de cures la realització de qualsevol activitat directa relacionada amb l’atenció d’un nen o d’una persona gran, la seva alimentació o aprenentatge, així com indirecta, és a dir, la neteja de la casa o les tasques de cuina. En aquest sentit, a Espanya el 2018 es van fer servir 130 milions d’hores a aquestes activitats, cosa que correspon a 16 milions de persones treballant vuit hores al dia sense percebre cap remuneració, és a dir, l’equivalent al 14,9 % del PIB espanyol si aquestes hores es paguessin segons el salari mínim. 

Bretxa de gènere

Un treball sense salari que, a més, té un component de gènere, ja que el 68% del temps total dedicat a aquest tipus de tasques el fan les dones, és a dir, les dones dediquen 2,1 vegades més temps que els homes a la cura dels fills i de les persones grans de la família. No obstant, aquesta diferència s’està reduint molt lleugerament. Els últims 20 anys la contribució de les dones a aquestes tasques ha disminuït a una velocitat anual de 2,1 minuts per dia a l’any, mentre que la dels homes ha augmentat en 1,1 minuts.

Una bretxa que s’accentua encara més en el cas de famílies amb fills menors de 6 anys. Segons Tomei, la paternitat "suposa un premi" en termes d’inserció al mercat laboral, ja que tenir un fill suposa una taxa d’ocupació del 83,2% per als homes mentre que no tenir-lo se situa en el 73,9%. Per a les dones la taxa d’ocupació augmenta molt lleugerament de 65,7% amb fills al 65,2% sense. "És un reflex de la situació en què l’home es considera que ha de satisfer les necessitats de la família i la dona és la cuidadora i la treballadora secundària, que ajuda en el pressupost familiar però no constitueix un agent econòmic d’importància", ha resumit.

L’any 2015 hi havia a Espanya 10 milions de persones que necessitaven cures (7 milions eren menors de 15 anys i 3 milions de gent gran). Unes xifres que es reduiran de cara a l’any 2030 fins als 8,8 milions i hi haurà un canvi de composició, a causa de l’envelliment de la població (5,6 milions de menors de 15 anys i 3,2 milions de gent gran).

0 Comentaris
cargando