CONFLICTE DESPRÉS DE LA SEPARACIÓ

Els experts exigeixen investigacions minucioses en els abusos a nens

Psicòlegs i juristes afirmen que el menor no menteix quan relata que el seu pare l'ha tocat

També reclamen que s'erradiqui la falsa síndrome d'alineació parental per discriminatòria

zentauroepp45031239 luz hernandez181008134950

zentauroepp45031239 luz hernandez181008134950

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una modificació de l’atenció als menors víctimes d’abusos sexuals i, en especial, tenint en compte les denúncies presentades per la mare en contra del pare, així com la necessitat d’investigacions judicials més “minucioses” i completes. És el que exigeixen psicòlegs i juristes consultats per aquest diari per erradicar la falsa síndrome d’alineació parental (SAP, consistent a utilitzar el menor per anar en contra del progenitor) a l’hora de retirar a les dones la custòdia dels fills després de denunciar la seva parella.

“Quan un nen petit relata abusos no menteix i diu la veritat, però a la seva manera, no com un adult. Pot reflectir-ho de forma diversa, com fent-se les necessitats a sobre. Però, pot ser que no mostri sofriment o que això estigui malament”, assegura Margarita Ortiz-Cayo, professora de la Universitat de Psicologia de Màlaga. “Quan una mare denuncia abusos del menor pel pare és més freqüent que sigui real que inventat. Si és mentida és que la dona té un problema psiquiàtric”, incideix.

Ortiz-Cayo recomana a les mares que vagin directament al jutjat o a la policia, “sense influències”, i no al metge o al psicòleg, ja que pot anar en contra seu i el pare pot acusar la dona de maniobrar en contra seu. Al seu entendre, quan hi ha un conflicte de família d’aquestes característiques s’ha de fer un estudi de tota la família, no només del fill, a qui se l’ha d’explorar primer guanyant-se’n la confiança i després, si és necessari, jugant amb ell.

L’advocada Sílvia Giménez-Salinas explica que quan una dona denuncia abusos al seu fill a càrrec de la parella és “perquè té el convenciment que és així”, però que “el problema és demostrar-ho”. Avisa que pot ser que els menors no “ho expressin com un problema; pot ser que no ho visquin malament, sinó que per a ells pot ser fins i tot normal”. Per a aquesta lletrada, “no és acceptable que automàticament es descarti que no hi ha abusos, que la mare s’ho ha inventat, s’ha d’investigar en profunditat”, insisteix.

Menor desprotegit

Notícies relacionades

Ana Belén Gallo, de l’Institut de Medicina Legal de la Generalitat, diu que la síndrome d’alineació té un “biaix de gènere”, ja que culpabilitza la mare, i s’ha d’evitar. “En molts casos d’abusos sexuals a càrrec del pare, el denunciant ha al·legat SAP”, detalla. “A l’utilitzar aquesta síndrome o els seus símptomes el que es fa és en certa mesura desprotegir el menor”, al·lega. En definitiva, al “nen no se li dona credibilitat per l’edat i se li exigeix que el relat sigui com el d’un adult. Se li resta credibilitat”. “En casos d’abusos sexuals en la infantesa és necessària una investigació minuciosa i no un arxivament precipitat”, afirma.

Jordi Baget, de l’Institut de Psicologia Forense, explica que el relat d’un nen “és molt ric” per a un psicòleg i que hi ha tècniques concretes per poder detectar si el menor ha patit abusos. “En les entrevistes mai es fan preguntes directes als infants sobre una cosa que no hagi sortit de la seva boca. Ni se l’indueix, ni se’l condueix”, assegura. El jutge és el que ha de valorar el conjunt de la prova.