El calvari de les mares que denuncien abusos del pare als fills

Montse, Inma i Marta són noms suposats. Però elles existeixen. El seu cas és real. Les tres van denunciar que la seva parella havia abusat sexualment del seu fill petit i han acabat pagant una alta factura. Els jutges els han retirat la custòdia del menor al considerar que posen el nen en contra del seu progenitor de forma maliciosa per allunyar-lo d’ell. La justícia els atribueix símptomes de l’anomenada síndrome d’alienació parental (SAP), un quadro clínic que no està reconegut per la comunitat mèdica ni científica. Els experts creuen “molt improbable” que una dona s’inventi abusos sexuals cap al seu fill, i que si ho denuncia és perquè està convençuda que ha ocorregut. No obstant, és dificil provar-ho i molts processos judicials, com el de les tres dones citades, s’arxiven. Aquest diari ha tingut coneixement de, almenys, una vintena de casos similars. 

El Govern de Pedro Sánchez ha intervingut en l’assumpte. Fonts de l’Executiu espanyol han explicat a EL PERIÓDICO que un grup d’experts està treballant per encàrrec del Ministeri de Justícia en l’elaboració d’un nou protocol d’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals. Les mateixes fonts, han apuntat els professionals i el mateix ministeri, estan en “sintonia” amb la declaració del’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria en la qual aquesta es mostrava en contra de l’ús clínic i legal de la mal anomenada síndrome i aposta per la seva erradicació.

El Pacte d’Estat contra la violència masclista en matèria de justícia ja plasmava aquesta preocupació. Aquest text indica que es realitzaran “totes aquelles actuacions que siguin necessàries per evitar que la denominada síndrome d’alienació parental pugui ser presa en consideració pels òrgans judicials”. I afirma que el SAP “no té cap base científica i està exclòs dels catàlegs de malalties científicament reconegudes, per la qual cosa serà inadmissible com a acusació d’una part contra una altra en els processos de violència de gènere, separació, divorci o atribució de custòdia de menors”.

Greus danys als menors

L’informe del’Asociació Espanyola de Neurosiquiatria, a què ha tingut accés aquest diari, assenyala que aquesta mal anomenada síndrome “no té cap fonament jurídic i que la seva aplicació comporta greus riscos”. Segons aquesta entitat, “les complexes i amb freqüència violentes, o com a mínim altament conflictives dinàmiques que acaben en un litigi per la custòdia d’un menor, han de ser estudiades específicament. És a dir, cas a cas”.

El professional de la salut mental, adverteix, “no pot ocupar el paper de dictar la veritat o falsedat d’un assumpte, aspecte que correspon a un jutjat”. En aquest sentit, aquest diari ha pogut comprovar com els jutges utilitzen dictàmens expedits per la Unitat Funcional d’Abusos al Menor (UFAM) de l’hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona per descartar l’existència d’abusos sexuals de menors i per retirar la custòdia dels nens a les mares que ho denuncien.

L’associació insisteix que aquests experts no han de tenir en compte el SAP (“ja sigui sota aquesta rúbrica terminològica o una altra”) perquè, a més de no ser correcte científicament, es produeix “un enorme mal potencial sobre menors i adults privats de tota possibilitat de defensa”. Aquesta organització destaca que el SAP suposa un “greu intent de medicalitzar el que és una lluita de poder per la custòdia d’un fill”.

Segons la seva opinió, té un “biaix de gènere”. La majoria dels cònjuges “alienadors” són, segons aquesta síndrome, “dones que odien els homes”. “Qualsevol intent d’aquestes per rebel·lar-se davant del risc de la retirada de custòdia del seu fill es converteix en noves proves d’alineació i de programació que sotmeten al fill”, al·lega. En alguns dels casos s’ha arribat a retirar la custòdia a mares pel simple fet de portar el seu fill al metge davant de la sospita que la seva parella abusava d’ell.

Amb la base del SAP, indiquen els neuropsiquiatres, es desatenen les protestes o acusacions del nen i de la mare de maltractament o abús. Qualsevol intent de queixa del nen o la nena es converteix en nou símptoma de la seva programació. Un altre dels efectes que es produeix al classificar les dones és que aquestes no són escoltades o tingudes en compte, i es desacredita la seva versió sense comprovar de forma precisa que sigui certa. El mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha recomanat a les institucions responsables de la formació de professionals que intervenen en el tractament de la violència masclista que eliminin els continguts que “apareguin carregats de prejudicis, com el SAP”, i garanteixin una preparació “amb sòlides bases científiques”.  

Arxiu sense investigació

Un informe de Save The Children afirma que la majoria de denúncies presentades per una mare o personal sanitari sobre abusos sexuals de nens “han sigut arxivades sense haver portat a terme una investigació exhaustiva”. Fonts jurídiques apunten la dificultat de provar a l’hora d’aclarir el que ha passat, ja que, si no hi ha lesions evidents, només està el testimoni del menor. El petit, a més, pot viure els actes del progenitor com a una cosa normal i relatar-ho així.  

Notícies relacionades

Els experts exigeixen investigacions minucioses en els abusos a nens

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Aquesta associació internacional, després d’analitzar diversos casos, ha constatat la “falta de mitjans adequats per garantir el dret dels nens i nenes de ser escoltats”. En general, apunta, les proves pericials i les exploracions judicials realitzades per part dels equips tècnics dels jutjats es redueixen a unes quantes entrevistes amb el menor i amb les mares, el que els psicòlegs i juristes consideren insuficient per aclarir un cas d’abús sexual.

Al seu entendre, “la major part de les resolucions dels jutjats de família, una vegada iniciat el procés penal per abusos sexuals, s’orienta a prioritzar la restauració i normalització de la relació paternofilial amb els seus pares denunciats, davant la seva protecció com a possibles víctimes”. La lentitud d’aquests processos és un altre dels inconvenients detectats, així com les “fallades importants de rigor” als informes pericials. L’organització també ha detectat escassetat en les mesures de protecció respecte al nen i denuncia que les resolucions judicials, d’entrada, “no donen crèdit” al testimoni del menor, “sota l’argument que existeix una inducció materna per a la denúncia”. Aquest fet i en vista de la falta de proves, provoca arxivaments precipitats.