Les assassinades aquesta setmana havien denunciat i el sistema va fallar

Un dels principals problemes a l’hora d’erradicar la violència masclista és que les víctimes pateixen els maltractaments en completa solitud; es culpabilitzen de la situació; senten vergonya i rarament comparteixen el seu sofriment amb el seu entorn, un metge o la policia. Aquest any, de les 38 víctimes mortals38 víctimes mortals, només el 23% havien presentat una denúncia contra el seu agressor. Però aquesta setmana la situació s’ha invertit. Tres de les assassinades havien donat la veu d’alarma en alguna ocasió a les autoritats, igual com la mare de les nenes apunyalades a Castelló pel seu pare. Si bé el sistema no va saber protegir-les, el que ha posat de manifest els errors i ha multiplicat les veus de juristes i experts que demanen que s’apliquin sense més dilació les mesures més importants del Pacte contra la violència masclista.

La setmana negra, que ha provocat que el setembre es converteixi en el pitjor mes de l’any, va començar dimecres a la matinada quan un pare va matar les seves filles, de tres i sis anys, amb la intenció d’infringir el màxim mal possible a la Itziar, que havia interposat dues denúncies contra ell i havia reclamat protecció, sense que la seva demanda fos atesa pel jutge. Aquell mateix dia, a Maracena, Granada, va ser apunyalada Nuria Alonso, que havia acudit alsjutjats  dues vegades, però l’agressor en un procés va ser absolt i un altre es va arxivar perquè la Nuria va retirar la denúncia. I a Bilbao va ser degollada Maguette Mbeugou, que també havia interposat una denúncia, que s’havia resolt amb una sentència absolutòria per falta de proves.

Ordre de protecció

Sí que disposava, per contra, d’ordre de protecció Manuela C.S., apunyalada a Màlaga dijous. Tot i l’ordre, el seu agressor se saltava freqüentment el mandat judicial i tots dos havien tornat a conviure.

Notícies relacionades

El Congrés fa el primer pas per millorar la formació dels jutges en igualtat

El Govern encarrega un estudi per esbrinar si hi ha efecte contagi en els assassinats masclistes

La casuística és, per tant, variada, però en totes les morts s’aprecia que el sistema no va saber avaluar que la Itziar, la Nuria, la Maguette i la Manuela, tal com havien manifestat, corrien un greu perill i, per tant, havien de ser adequadament salvaguardades. En vista de l’error, diversos juristes han sol·licitat que es generalitzin les unitats forenses especialitzades, ja que la policia o el jutge, en absència d’aquesta valoració, en ocasions assigna un risc baix a dones que haurien de protegir millor. La llei integral ja va preveure la creació d’aquests equips als jutjats, però només n’hi ha 22, alguns de molt saturats, i en algunes autonomies no existeixen. Per pal·liar el problema, l’Executiu reclamarà a les autonomies, que aquest any disposen de 100 milions extra gràcies al pacte antimaltractament, que posin en marxa noves unitats, segons avança la delegada del Govern en aquesta matèria, Pilar Llop. El pacte d’Estat preveu que n’hi hagi almenys una a totes les províncies en un termini màxim de dos anys.  

La renovació de les estadístiques

L’acord també disposa que les estadístiques governamentals estadístiquesincorporin la resta d’assassinats i agressions sexistes, més enllà de les que es produeixen en l’àmbit de la parella. El Consell General del Poder Judicial s’ha compromès a fer-ho, però l’Executiu encara no ha fet el pas per la “complexitat” que comporta la recollida de dades, segons argumenta Llop. El previsible, per tant, és que la renovació de les estadístiques no s’emprengui ben aviat, però la macroenquesta sobre violència masclista, que toca publicar aquest any, sí que incorporarà tota mena d’agressions a les dones, tal com exigeix també el pacte.