El Govern encarrega un estudi per esbrinar si hi ha efecte contagi en els assassinats masclistes

El pacte d’Estat contra la violència masclista, l’únic forjat aquesta legislatura, compleix aquest divendres un any des de la seva aprovació al Congrés, en el pitjor escenari possible. Aquest mes han sigut assassinades nou dones i dues nenes, cinc d’elles aquesta mateixa setmana, cosa que constata que per molt que els partits s’esforcin a crear recomanacions, més de 200 s’inclouen en l’acord, el sistema falla i les dones continuen morint.

La mesura 187 d’aquest acord instava precisament el Govern a realitzar estudis sobre l’“efecte acumulació”de crims masclistes en un període curt de temps, de dos a quatre dies consecutius. És el que ha passat aquesta setmana i passa ocasionalment, especialment en èpoques vacacionals, en què les parelles solen conviure més hores i poden sorgir conflictes per la cura dels fills i altres problemes familiars. Però, més enllà d’aquest motiu, ¿existeix un efecte contagi entre uns assassinats i altres que expliqui la concatenació de successos cruents? ¿La retransmissió de les morts motiva els altres maltractadors? És el que es tracta d’esbrinar amb l’estudi, que el Govern ha encarregat a l’Institut de Salut Pública de la Universitat madrilenya Carles III, segons exposa la delegada del Govern, Pilar Llop, a EL PERIÓDICO. “Esperem que aporti llum sobre si hi ha algun factor que expliqui la concentració”, argumenta.

Amb prou feines hi ha estudis sobre la matèria, però el delegat contra la violència masclista en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, Miguel Lorente, un dels grans coneixedors d’aquesta xacra, sí que ha observat que existeix el que ell denomina un “efecte pas a l’acció”, que implica que la radiació d’assassinats “influeix” en el maltractador que ja tenia planejada la seva acció i que troba que casos recents “li serveixen com a reforç” per accelerar el seu pla criminal.

Una dotzena de mesures

A l’espera que arribin les conclusions sobre aquesta anàlisi, Llop assenyala que estan treballant “intensament” en la resta de mesures incloses en el pacte, que ha arribat al primer aniversari a mig gas, llastat pel canvi de Govern i les disputes polítiques, malgrat que precisament les desavinences partidistes havien de quedar en segon terme.

És difícil comptabilitzar quantes de les 214 mesures s’han posat ja en marxa, ja que no hi ha un document públic on es recullin, però segons els càlculs d’EL PERIÓDICO estan en tramitació o aprovades tan sols una dotzena de propostes. Llop assenyala que són més, i que n’informarà en compareixença parlamentària. No obstant, en l’etapa del PP, la ministra Dolors Monserrat també insistia que el 75% de les recomanacions estaven en “procés de desenvolupament”. Si bé, la reforma de la llei integral contra la violència masclista, que contenia el gruix dels canvis, no va arribar al Consell de Ministres. El PP la va registrar el juny passat, quan ja era a l’oposició. En aquest context, la mesura més important de l’‘etapa Rajoy’ va ser la publicació d’una enquesta sobre la percepció social cap a les violacionsenquesta sobre la percepció social, ja que una de les novetats del pacte és lluitar contra tota mena d’agressions cap a les dones.

Els pressupostos

El PP va ser garrepa, a més, amb els pressupostospressupostos i fins que el PSOE no va buscar els recolzaments precisos no es van consignar els 200 milions d’inversió previstos per al 2018. En aquesta situació, els socialistes, a l’arribar al poder, van assegurar que el pacte estava en “bolquers” i van posar fil a l’agulla per intentar insuflar-li vida. “Vam perdre els sis primers mesos”, conclou la portaveu d’Igualtat, Ángeles Álvarez.

La primera mesura que van impulsar va ser la reforma per millorar la formació dels jutgesformació dels jutges, després del malestar que va despertar la resolució de ‘La Manada’. Si bé, el Govern va utilitzar el projecte legal, encara en tràmit, per colar la polèmica esmena destinada a aprovar els pressupostos, cosa que va indignar l’oposició.  “Va ser un cop molt dur, però tot i així seguim en el pacte per donar mostres de compromís”, assegura Marta González, portaveu en la matèria del PP.

El reial decret

Notícies relacionades

Les assassinades aquesta setmana havien denunciat i el sistema va fallar

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

A més, el Govern va aprovar un reial decretreial decret amb les mesures que estima més “urgents”: tornar als ajuntaments les competències, que no calgui denunciar perquè les víctimes accedeixin als ajuts i que els menors puguin rebre assistència psicològica sense el permís del pare. Totes tres estan en el pacte i el PP fins i tot afirma que van ser copiades per l’Executiu del seu esborrany de reforma de la llei integral. Si bé, al Govern li van ploure les crítiques per triar un decret per donar-los vida. Per apaivagar el malestar, Carmen Calvo va acceptar la seva tramitació al Congrés com en un projecte legal, cosa que pot provocar canvis.

En aquest context, mentre el PP considera que el primer any “s’han posat les bases legislatives” de l’acord, Cs considera que el pacte ni tan sols ha arrencat. “El PP no va fer gaire res i el PSOE fa propaganda amb un decret en el qual podien haver-hi afegit més coses”, conclou Patricia Reyes. També Ángela Rodríguez, de Podem, considera que els dotze primers mesos han sigut “decebedors”: “No s’ha aconseguit ni un sol canvi legislatiu ja efectiu, ni un euro disponible nou, ni tan sols la comissió de seguiment està funcionant amb normalitat”.