Brussel·les legislarà per abolir el canvi d'hora a la Unió Europea

Com tots els anys, l’últim diumenge d’octubre d’aquest 2018 haurem d’avançar el rellotge una hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern, i l’últim diumenge de març del 2019, retardar-lo de nou una hora per ajustar-nos al d’estiu.Aquest simple ritual podria, no obstant, tenir en uns anys els dies comptats. La Comissió Europea ha anunciat la seva intenció de presentar una proposta legislativa pròximament per abolir definitivament aquesta obligació. “La gent vol que es faci així que ho farem”, ha anunciat en una entrevista el seu president, Jean-Claude Juncker.

La iniciativa és la seva resposta a un debat que porta anys sobre la taula –l’Eurocambra  va aprovar el febrer passat una resolució demanant una avaluació exhaustiva– i al resultat de la consulta pública que l’Executiu comunitari va fer entre el 4 de juliol i el 16 d’agost passat, en plenes vacances d’estiu, a través d’internet. Hi van participar 4,6 milions de ciutadans, una xifra rècord segons la Comissió. El 84% dels enquestats es van mostrar partidaris d’abolir el canvi d’hora i perpetuar el mateix tot l’any.

El col·legi de comissaris, que ha debatut la iniciativa en un seminari de treball d’inici del curs polític celebrat a Genval (Bèlgica), ha decidit recollir el guant i passar a l’acció. La Comissió és partidària d’incloure en la seva proposta el manteniment de l’horari d’estiu tot i que la decisió final, sigui quina sigui la proposta que surti del Berlaymont, la tindran els governs europeus i l’Eurocambra, que hauran de negociar i aprovar la nova llei. Es tracta d’un tràmit polític que habitualment es prolonga uns dos anys, i això significa que l’entrada en vigor podria retardar-se fins al 2020 o el 2021.

Fus horari, competència nacional

Si s’aprova la reforma, el debat de la qual coincidirà amb la campanya electoral europea, els estats membres hauran de respectar la nova normativa i perpetuar l’horari tot i que els governs són lliures d’establir el fus horari –n’hi ha tres a Europa– que considerin adequat, ja que això és una competència nacional. La Comissió Europea aspira que els 28 governs de la UE aconsegueixin negociar un marc comú, tot i que la iniciativa ja ha generat polèmica. Per exemple, el Moviment 5 Estrelles, que governa amb la Lliga Nord a Itàlia, ha acusat Brussel·les de cedir als interessos d’Alemanya i dels països del nord d’Europa.

El cert és que en un informe publicat el 2014 i encarregat per la direcció general de transports de la Comissió, el gruix dels països es van mostrar satisfets amb la situació actual. La Unió Europea va començar a coordinar el canvi d’hora als vuitanta i des del 1996 els europeus avancen el rellotge una hora a l’octubre i la retarden una altra al març.

Alemanys, els més participatius

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els resultats encara són preliminars, però el grau de participació confirma que el debat no ha generat la mateixa implicació. Alemanya ha sigut el país amb la taxa més gran de participació (3,79% o uns 3 milions de persones), per davant d’Àustria  (2,94%), Luxemburg (1,78%), Finlàndia (0,96%), Estònia (0,94%) i Xipre (0,99%). Espanya, en canvi, ha sigut el setè país de la UE on menys ciutadans s’han pronunciat. Hi ha pres part el 0,19% dels espanyols (en percentatge de la població nacional). Menys encara s’han implicat al Regne Unit (0,02%), Romania (0,04%) o Itàlia (0,04%).

A tots els estats membres, menys a Grècia i Xipre, ha guanyat l’opció d’abolir el canvi d’hora. A Espanya, el 93% dels participants s’han mostrat a favor, el tercer percentatge més elevat després de Finlàndia i Polònia (95%). L’enquesta també revela que el 76% consideren que canviar l’hora dues vegades a l’any és una experiència “molt negativa” o “negativa” a causa dels efectes negatius per a la salut, l’augment dels accidents de trànsit o l’absència d’estalvi energètic.