La falta de mossos retarda la reacció davant d'avisos del 112 i redueix la prevenció contra robatoris o accidents

Hi ha nits que només hi ha "una o dues patrulles" per a districtes tan grans com Sant Martí i Nou Barris, denuncien els agents

Dispositius extraordinaris com el de la Barceloneta o la protecció de l'europeu de waterpolo col·lapsen la capacitat del cos

zentauroepp44740805 barcelona 22 08 2018  incremento de robos en ciutat vella  e180830215217

zentauroepp44740805 barcelona 22 08 2018 incremento de robos en ciutat vella e180830215217 / CARLOS MONTANYES

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de la publicació d’una notícia en la qual diversos agents dels Mossos d’Esquadra –de rangs i unitats diversos–van denunciar en EL PERIÓDICO que la falta d’efectius –conjugada amb les exigències de l’amenaça terrorista– estava portant el cos català a una situació límit, aquest diari ha contactat amb més policies que de forma unànime descriuen amb exemples de fins a quin punt això impacta directament sobre la seguretat dels ciutadans catalans.

"Si la gent sabés que a Sant Martí o a Nou Barris hi ha nits en què només hi ha una o dues patrulles al carrer per a districtes tan grans, al·lucinaria, però aquesta és la realitat", recalca un sergent. "La Guàrdia Urbana de Barcelona treu 40 o 50 agents a cada districte important", compara. "Abans es cuidava molt el patrullatge preventiu, perquè els delinqüents eviten les zones per les quals passen mossos contínuament i perquè el ciutadà agraeix la proximitat de policies que patrullen a peu. Això és el que ja no es pot fer", explica un subinspector. "Ara ens passem el torn sencer atenent urgències per barallesviolència domèstica o robatoris en domicilis ja consumats", lamenta un agent ras. El sergent, el subinspector i l’agent citats pertanyen, o han pertangut durant el gruix de la seva trajectòria professional, a la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC), la base del cos de seguretat i també la més preocupada per la falta d’efectius. "A la USC hi ha un forat negre perquè fa anys que perdem patrulles que promocionen altres unitats, es jubilen o passen a segona activitat", conclou un cap. Tot i que ho noten també altres unitats com la de Trànsit, que treuen menys cotxes a la carretera, les OAC (oficines de denúncies), perquè a l’estiu es col·lapsen de ciutadans que han patit delictes, o la mateixa 'sala' de coordinació, saturada perquè hi ha agents que han d’afrontar en solitari la gestió de totes les emergències que es produeixen a diversos districtes o a dues ciutats com Sabadell Terrassa.   

Trucades al 112 sense resposta policial 

El 18 d’agost, a les 04.57 hores, un veí de Castelldefels va trucar al 112 per denunciar una agressió masclista en la via pública: "Li està estirant els cabells i la dona està cridant", va detallar. Però no hi havia cap patrulla disponible i va activar la policia local, que quan va arribar al lloc dels fets, a les 05.09 hores, ja no va trobar ni rastre de la parella. El 26 d’agost, a les 22.51 hores, una veïna de Sant Feliu de Guíxols va avisar el 112 perquè "una mare" estava "molt agressiva" i havia "colpejat els nens". No hi havia cap patrulla. La veïna va insistir i, 17 minuts més tard, es va derivar també el cas a la policia local. El 18 d’agost de matinada, al districte de l’Eixample de Barcelona "només hi havia una patrulla que va arribar a acumular una cua de sis incidents durant la nit". El 21 d’agost, un menor va haver d’esperar set hores, des de les 22 hores fins a les 5.00 hores, a ser traslladat des dels jutjats al centre d’internament de Can Llupià. Aquests són només quatre casos que ha pogut documentar aquest diari –però que "es produeixen cada dia", segons remarquen diversos agents de la USC– i que mostren que el mal endèmic de la falta d’efectius es nota sobretot a Barcelona però n’hi ha a tot Catalunya. 

Pirineu, Ponent o Girona, sense presència a la carretera

A diverses comissaries de la Regió Policial del Pirineu o de Ponent sovint deriven agents dels que recullen denúncies a patrullar. Això significa que el mosso que ha d’atendre les demandes ciutadanes és el mateix que hauria de protegir la comissaria. Una cosa que preocupa després de casos com el del gihadista que va assaltar l’ABP de Cornellà. En la de Girona, un agent de trànsit, explica que "aquesta setmana", sense anar més lluny, "a les nits hi ha únicament una patrulla de Trànsit per a un sector de tres comarques. És a dir, durant aquesta franja horària serà gairebé impossible fer controls d’alcoholèmia o de velocitat", lamenta. Segons expliquen agents d’aquestes tres demarcacions, el ciutadà nota que cada vegada "hi ha menys mossos a la carretera i que el volum de controls nocturns i en dies festius ha descendit notablement". Una tendència que coincideix amb un increment de les morts per accident de trànsit a Catalunya.

Dispositiu raquític a la Barceloneta

El dissabte 11 d’agost es va activar un operatiu conjunt entre Mossos i Guàrdia Urbana en el Front Marítim de la Barceloneta. Van faltar mossos i la Urbana va haver de compensar-ho portant més municipals, i fins i tot posar al volant de cotxes logotipats de la policia catalana. No obstant, el col·lapse arribaria després. Aquella nit es van arrestar 38 persones abans de les 5.00 hores de la matinada, quan tanquen les discoteques i els lladres dominen els turistes ebris. Però aquesta quantitat d’arrestos, assolida a les 3.00 hores, va obligar a aixecar el dispositiu abans i, a més, va formar un tap a l’Àrea de Custòdia de Detinguts (ACD) de les Corts. "Hi va haver persones que van haver d’esperar-se 7 hores dins del cotxe perquè només hi havia un cap per supervisar els escorcolls", denuncia un agent de l’Àrea Regional d’Instrucció, que insisteix que "mai havia viscut una situació similar".

El campionat de waterpolo, més policies que públic 

El campionat europeu de Waterpolo que va acollir Barcelona aquest estiu va demostrar fins a quin punt l’amenaça terrorista consumeix recursos dels Mossos. Hi havia 16 seleccions masculines i 12 de femenines. Algunes d’aquestes es van considerar equips de risc. Això va implicar oferir-los una protecció durant les 24 hores del dia per part de patrulles: acompanyament als entrenaments, als partits, inspecció dels vestidors abans que entressin, viatges a l’hotel. Al costat de les Piscines Bernat Picornell, a més, el desplegament de les unitats especials –GEIUnitat caninaSubsol Brigada Mòbil– va ser intensiu. "Ens han deixat sense patrulles perquè al final hi hagi més policies que públic en les Picornell", es queixava amb ironia un comandament policial. 

Més estrès  

Notícies relacionades

La falta d’efectius "la pateixen els agents perquè han d’atendre serveis complicats sense cap recolzament. Però també impacta sobre el ciutadà perquè de vegades truca al 112 i no arriba ningú. O arriba tard. O es presenta la policia local quan espera els Mossos. I són les patrulles les que veuen com es van acumulant els incidents a la cua i augmenta considerablement el seu estrès", resumeix Toni Castejón, secretari general del SME, un sindicat, que com l’SPCCATUSPAC o FEPOL recolzen la manifestació del 17 de setembre promoguda pels mateixos agents davant la conselleria.

Fonts del Departament d’Interior assenyalen, per la seva banda, que no s’han pogut convocar més promocions –no n’hi ha hagut cap entre el 2011 i el 2017– a causa de la restricció de nous funcionaris que va imposar el govern de Mariano Rajoy. Subratllen també que l’equip de Miquel Buch, que només fa tres mesos que és al departament, "treballa intensament per aconseguir una altra promoció i també per saldar l’impagament d’hores extres del dispositiu de l’1-O", detonador de la protesta.