L'estiu crema les parelles

Arriben les vacances, la convivència ‘full-time’ i les crisis de parella. L’estiu és temps de cors trencats i setembre, el mes en què els bufets d’advocats fan el seu agost. Les  estadístiques ens recorden l’augment de divorcis i separacions a la tornada de l’estiu. Però un estudi publicat als Estats Units indica un canvi de rumb. Cada vegada més parelles trenquen abans de les vacances per poder disfrutar-les. Ja saben el que s’acosta i diuen ¡ja n’hi ha prou! “No volen repetir la mala experiència d’anys anteriors.

De mitjana, després de tres estius nefastos, al quart ja no repeteixen, tot i que hi ha gent amb més paciència”, explica la psicòloga Irene Pastor, que confirma que ja al maig la consulta s’omple de parelles disposades a cremar l’últim cartutx. “Amb la teràpia o es reforça el vincle o se separen. Quan l’altra persona no t’aporta felicitat, sinó només insatisfaccions, i no es compleix cap de les expectatives, l’indicat és la ruptura”. Una altra tendència: són les dones les que més abandonen. “En l’home es repeteix el patró clàssic de tancar l’aixeta perquè sigui ella la que marxi frustrada i evitar la culpabilitat”. 

La primera eina que treballa a la consulta per intentar fer un ‘reset’ en la relació és la comunicació. Rebaixar els decibels i substituir els crits i l’agressivitat per un to més calmat. “Això sí, són millors els crits a mort que els silencis. Han de parlar de les necessitats de cada un, tot i que sigui de mala manera”, assegura.

Negociar és una altra paraula clau per a l’enteniment i recuperar el desig resulta clau. “Si no hi ha desig ja t’has carregat la relació. La inapetència sexual és el primer factor indicatiu que la parella s’enfonsa”, afirma la terapeuta, que fa sessions conjuntament i també per separat per detectar conflictes individuals no resolts. “Hi ha homes, per exemple, que mantenen un vincle infantil, busquen la mama que els cuidi”, avisa.

Pastor atribueix l’alça de fractures en la convivència per la menys empatia i entrega. “La qüestió vocacional de junts per al bo i per al dolent s’ha perdut. Ens hem tornat més egoistes i independents”. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el primer trimestre del 2018 es van registrar 27.820 divorcis. 

De dolenta a pitjor

“Jo sempre dic que si la relació de parella és bona, al final de les vacances serà millor; però si és dolenta, serà pitjor”, aporta la psicòloga Júlia Pascual, que explica que molts cònjuges s’autoenganyen durant l’any, atribuint els seus problemes a l’estrès laboral i a la falta de temps per als seus hobbies.“Arriben les vacances i els problemes creixen”.

“Una mala comunicació, basada en un discurs acusatori i/o denigrant, amb pèssima o nul·la escolta, i sense voluntat d’empatitzar, és una de les principals variables que motiven les ruptures”, exposa el psicòleg Marc Ruiz.  Si la parella s’entén malament, agrega, serà capaç de discutir, tot i que els dos estiguin plantejant la mateixa idea. “Quan algú percep un atac es defensa atacant, així començarà una escalada de violència verbal”. Durant l’any pot suportar-se si coincideixen poc, però estant junts 24 hores durant setmanes,“¡embolica que fa fort!”.Els errors comunicatius, completa Pascual, inclouen donar per fet coses que no s’han parlat, sermonejar-se, corregir l’altre, tirar-li en cara coses, no escoltar...

Notícies relacionades

L’Agència Tributària va declarar el 2022 "fallida" l’empresa acusada

El frau en ‘cripto’ de futbolistes podria superar els 24 milions

Si hi ha una crisi, aconsella Pascual, el primer és evitar magnificar els conflictes. “Crisi en japonès s’escriu amb dos signes, perill i oportunitat; el que simbolitza que en una mala època, si un s’atreveix a afrontar-la i gestionar-la, se’ns presentarà una oportunitat per canviar”. Altres recomanacions de la terapeuta per estroncar ferides són donar una atenció o detall no material a la parella i intentar que passi la tempesta per solucionar el conflicte –“cosa difícil perquè la majoria de persones tendeixen a ser impulsives quan senten emocions com la tristesa, la ràbia, la por o el dolor”.

Per a Ruiz, hi ha diversos motius clau que porten a la ruptura: la mala comunicació, les infidelitats, la violència verbal o física –que pot ser violència masclista, i en aquest cas cal protegir la víctima–, la dependència o abús d’alcohol i altres drogues, i l’absència de desig o il·lusió per ocupar-se de forma proactiva per la relació. El psicòleg n’afegeix una d’última, ‘typical spanish’: la intromissió de familiars en la relació. “¡El clixé de la sogra existeix!” comenta.