Cadis contra el Louvre

En la guerra de la Independència, els gaditans ja van demostrar el seu coratge contra els francesos, i ara, dos segles després, la província torna a alçar la seva veu contra els gals. En aquesta ocasió, contra el Museu del Louvre. La Diputació vol recuperar el denominat Bronze de Lascuta, un delsdocuments en llatí més antics de la península Ibèrica localitzat el 1866 a Alcalá de los Gazules. Un sagaç enginyer va adquirir la peça i conscient del seu valor, la va vendre al prestigiós museu on s’exhibeix ara sense pena ni glòria. “No es tracta d’obrir un conflicte diplomàtic, sinó recuperar el que és nostre, perquè es va descobrir aquí”, resumeix l’alcalde d’Alcalá, el socialista Javier Pizarro, impulsor de la moció de la Diputació, aprovada per unanimitat per tots els grups polítics, que insta el Ministeri de Cultura i la Junta d’Andalusia a iniciar les accions oportunes amb França per recuperar si és possible la peça.

El document metàl·lic, de només 25x14 centímetres és una de les primeres peces que constaten la presència romana a Cadis. Escrit en llatí arcaic i datat l’any 189 abans de Crist, conté un resum d’un decret promulgat pel procònsol romà Luci Emili Paul·le pel quals’allibera els habitants de la Torre Lascutana, ubicada a Alcalá de los Gazules, delservei  al qual estaven sotmesos per Asta Regia, ciutat situada molt a prop de Jerez, en l’actual Mesas de Asta. Segons els historiadors, es tracta d’un gest d’agraïment perl’ajuda prestada per sufocar una rebel·lió contra l’imperi romà per part d’un poblat rival, i que els va permetre posseir la terra que conreaven en aquell moment, passant a dependre en aquell moment de Roma.

Enginyer sagaç

La placa, que encara conserva l’anella amb què s’enllaçava, va ser localitzada entorn dels anys 1866 i 1867. Algunes teories parlen que va ser trobada en els terrenys d’una antiga mina i venuda per uns carboners a un enginyer polonès desplaçat al nostre país per fer carreteres. D’altres, que va ser trobada durant unes obres en una església parroquial i venuda a l’enginyer, com testifica un cridaner ingrés en els comptes de la capella. En qualsevol cas, el que sí que se sap amb certesa és que l’enginyer M. Ladislas Lazeski va aconseguir el bronze i, conscient del seu valor, el 1867, va presentar la peça a l’Acadèmia de les Inscripcions i Belles Lletres de França, segons consta en els seus arxius.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

Un any després, el 1868, el Museu del Louvre aconsegueix la peça i passa a engrossir els seus fons. Ismael Almagro, historiador local, relata que curiosament no va ser fins que a finals del segle passat els historiadors de la zona es van posar en contacte amb el museu per interessar-se per aquesta peça que el Louvre li va donar cert valor i va decidir treure-la del magatzem per exhibir-la. Allà segueix, inventariada en el Departament d’Antiguitats Gregues i Romanes i exposada a la Sala dels Bronzes de l’Ala Sully, passant desapercebuda per als milers de visitants que cada any rep el museu. “Molts gaditans que hi han anat m’han explicat que és molt difícil localitzar-la”, lamenta Pizarro, que ja fa plans sobre el seu futur si aconsegueix recuperar-la. La seva idea passa per exposar-la a la Torre de l’Homenatge, recentment oberta al públic, per donar un contingut museístic a l’esmentat espai.

L’Ajuntament d’Alcalá, un petit poble serrà emmarcat en la ruta dels pobles blancs de Cadis, al peu del parc natural de les Suredes, ja va intentar obtenir una joia així del seu passat, ja que al cap i a la fi, a més de ser la primera peca amb inscripcions llatines de la península és una de les primeres que testifica l’existència de la localitat ja en període romà. Als anys 80 el consistori va contactar amb el Museu per reclamar el bronze de Lascuta, i tot i que no es van tancar en banda van arribar a plantejar un canvi per alguna altra peça arqueològica d’origen francès que tingués Espanya, segons van publicar llavors alguns diaris locals. Finalment el tracte no va prosperar, però els gaditans van aconseguir que des del Louvre els enviessin una rèplica exacta del bronze que ara s’exposa al saló de plens. “És de justícia recuperar-la”, insisteix Pizarro, “no li demanem la Gioconda, sinó una de les peces menys importants que per a nosaltres és part de la nostra història”.