Els especialistes exigeixen més prevenció per frenar l'augment imparable de parts prematurs

A Espanya, l’augment de parts prematurs com el que ha patit la dirigent de Podem Irene Montero sembla imparable. Ha assolit ja el 8% del total i podria rondar en el futur en el 12% que registren altres països desenvolupats, com els EUA. I el que és pitjor, la taxa de grans prematurs, els de menys de 28 setmanes, ha augmentat un 200% en els últims 20 anys. L’única teràpia possible per frenar-la és la prevenció, una assignatura pendent. Els especialistes aposten per un control més gran en les consultes ginecològiques i una menor pressió social a la futures mares perquè puguin disminuir el seu ritme laboral durant la gestació.

“Ens hem gastat milers de milions d’euros a tractar el nounat, amb enormes avenços que han augmentat la supervivència dels prematurs i disminuït les seqüeles, però no s’ha fet el mateix esforç per evitar que la situació produeixi prematurs”, lamenta l’excap de Neonatologia de l’hospital madrileny La Paz, Félix Omeñaca.

Amb 46 anys d’experiència en el servei de neonatologia de referència a Espanya, Omeñaca –que ja està jubilat– recorda que els factors de risc dels parts són ja molt coneguts i, per tant, podrien evitar-se en molts casos.

El factor de risc més gran

L’embaràs múltiple és, efectivament, el factor de risc més important. Després s’hi ha de situar l’edat de la gestant i l’estrès psíquic i físic. Els tres van en augment a Espanya. Cada vegada hi ha més bessons per la proliferació de les tècniques de reproducció assistida. La falta d’estabilitat laboral i econòmica i la impossibilitat de conciliar la feina fora de casa amb la cura dels fills fa que les dones retardin la maternitat. I quan es queden embarassades, senten una intensa pressió social perquè el seu ritme laboral no disminueixi.

Les infeccions, el tabac, l’alcohol, un part prematur previ i les malformacions uterines són també factors de risc.

El fet de patir més d’una d’aquestes situacions hauria de fer saltar totes les alarmes. A l’hospital Puerta de Hierro de Madrid, per exemple, donen la baixa mèdica obligatòria per embaràs d’alt risc a totes les gestants múltiples a partir de la setmana 24 (un embaràs normal són 40 setmanes).

Implantar un sol embrió

María De la Calle, cap de la unitat de Gestacions Múltiples de La Paz, creu que el primer pas que caldria fer és «que els serveis de reproducció assistida implantessin un sol embrió». Les dades són inapel·lables. El 70% dels embarassos múltiples són deguts a aquestes  tècniques mentre que el 70% d’aquest tipus de gestacions acaben abans de les setmana 37, moltes vegades amb greus riscos per a la vida i la salut del nadó.

L’embaràs múltiple és sempre d’alt risc, però les embarassades no tenen eines per percebre-ho així.  «Aquest sentiment que ens imbueixen que hem de ser com una mane de mares coratge i el no voler renunciar a l’estatus professional assolit i no baixar el ritme ga que de vegades desatenguin l’especialista. Jo els dic que s'ho pensin bé, que les conseqüències de tenir un nen prematur poden ser per a tota la vida mentre que el sacrifici és només uns quants mesos».

Reduir l’activitat

De la Calle tampoc creu que la baixa obligatòria sigui la solució. «Si una dona deixa de treballar però a casa ha de fer-se càrrec de tres nens no hi guanyem res», adverteix. Les coses són, al seu parer, més simples. Davant d’un embaràs de risc «cal reduir l’activitat habitual». «No es tracta tampoc de passar-se mesos ajaguda en un llit, això s’ha demostrat que tampoc serveix per a res», adverteix De la Calle.

Treballar fora de casa implica un esforç afegit a l’embaràs, no només físicament sinó per la pressió rebuda o autoimposada. Les professionals que imparteixen classes de preparació al part sempre deixen clar que l’estrès laboral pot afectar a la producció de contraccions o hipertonia (augment del to muscular de l’úter, que ‘es queixa’ per un excés físic o psíquic). “És preferible baixar una mica de ritme de vida i poder continuar amb la teva activitat habitual abans que acabar l’embaràs en repòs absolut”, recomana la ginecòloga Josefina Ruiz Vega al llibre Nueve mesos de espera.

Notícies relacionades

Irene Montero dona a llum els seus bessons als sis mesos d'embaràs

¿Quins són els riscos que corren els nadons prematurs?

“Cuida’t”, “fes vida tranquil·la” i “escolta al teu cos” són els tres consells bàsics que es donen en les classes de preparació al part. No obstant, la realitat és que a molts centres de treball no es veu amb bons ulls a les embarassades que fan vida tranquil·la. Aquestes professionals han d’aguantar mirades i comentaris burletes de superiors i companys, que, injustament, no acaben de creure’s la intensitat física i psicològica que implica un embaràs i un part.

Tècniques avançades

També hi ha tècniques cada vegada més avançades que no sempre apliquen els ginecòlegs. La doctora De la Calle, autora a més del llibre ‘Embarazada de gemelos’, destaca que en el seu departament es mesura el coll uterí a partir de la setmana 20 i si ha disminuït per sota d’un determinat llindar, al marge dels consells adequats, "es poden implantar un pessari cervical de silicona que no es retira fins a la setmana 37 o també es pot subministrar progesterona vaginal". Totes dues tècniques contribueixen a retardar el part.