Els quatre arguments de la interlocutòria que deixen 'La manada' en llibertat provisional

Amb els 500 quilòmetres de distància amb la víctima i una pressió social que els impediria de tornar a cometre un delicte similar n'hi ha prou per als jutges

220618 salidalamanada 16-9 ep / periodico

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Barcelona

La distància de la residència dels condemnats a la víctimala falta de recursos econòmics per fugir una pressió social que els impediria reiterar el delicte són els arguments principals esgrimits per l’Audiència de Navarra per justificar la posada en llibertat sota fiança dels membres de ‘La manada’. Els ponents de la interlocutòria destaquen, a més, que la pena finalment imposada és menor a la sol·licitada per les acusacions. [Seguiul’última hora sobre ‘La manada’ en directe.] Al document de la interlocutòria hem suprimit alguns passatges per protegir la víctima.

Aquests són els quatre arguments principals:

1. Distància de 500 quilòmetres respecte de la víctima

A la interlocutòria, els ponents afirmen que el fet que els acusats visquin a 500 quilòmetres de la víctima en garanteix la seguretat. "Ha de considerar-se també que els acusats tenen la seva residència a més de 500 quilòmetres del lloc en què resideix la víctima i que garantir la seva tranquil·litat i la seva calma és una cosa que entenem que pot procurar-se mitjançant l’adopció de mesures menys costoses que la prolongació de la situació de presó provisional".

2. Pressió social que evita la reiteració delictiva

Els jutges afirmen que la pressió social que ha generat el cas evitarà que els acusats puguin tornar a cometre un delicte similar. "D’altra banda, cap dels acusats ara condemnats té antecedents penals per delictes de naturalesa anàloga o similar a aquell pel qual són condemnats i no pot desconèixer-se tampoc que la repercussió que ha tingut aquest cas i la pressió que ha desencadenat han alimentat un rebuig social tan important respecte dels cinc acusats que això permet qüestionar amb fonament aquest hipotètic risc de reiteració delictiva que, respecte de quatre d’ells, es presumeix per les acusacions, ja que el que tot això fa presumir, en bona lògica, no són sinó extraordinàries dificultats perquè puguin desenvolupar una vida social normalitzada en llibertat una vegada tornin al seu entorn familiar i social; tot això, juntament amb la pèrdua del seu anonimat a què anteriorment hem fet referència, fa poc menys que impensable el referit risc de reiteració delictiva".

3. Sense risc de fuga

Sobre el risc de fuga, la interlocutòria assenyala que “com que no es va qüestionar durant tot el procediment l’arrelament familiar i social de tots els condemnats, no es pot ara, per raó que hagi recaigut sentència condemnatòria, negar-los-ho; com tampoc es pot continuar invocant el risc de fuga com un risc genèric i no concret (derivat de circumstàncies concretes i determinades) que les parts acusadores no han provat si més no de ressenyar, sense que de les al·legacions que sobre aquest particular han exposat pugui inferir-se racionalment aquest risc de fuga”. Així, la interlocutòria assenyala que, "fins i tot estant sempre latent" aquest risc, "no es pot inferir en aquest cas com una possibilitat real i concreta, i que, en tot cas, pot conjurar-se més que raonablement amb altres mesures cautelars menys costoses per a la llibertat".

Notícies relacionades

El tribunal també apunta que "consta la insolvència de tots els condemnats, excepció feta d’Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena (declarat parcialment insolvent i a qui se li ha embargat una vivenda), i que no tenen mitjans econòmics per procurar-se una fuga eficaç i instal·lar-se en algun lloc en què no poguessin ser trobats si provessin de fugir".

4. L’alarma social no justifica la presó

Segons els jutges, amb l’alarma social que ha despertat el cas no n’hi ha prou per mantenir els condemnats a la presó. "L’alarma social no és un criteri vàlid als efectes d’apreciar la necessitat de la presó provisional", assenyalen.