L'explosió del 'mindfulness' com a teràpia a escoles i empreses

Centenars de persones en un auditori. Tenen els ulls tancats i deixen descansar les mans a la falda. Respiren pausadament, concentrats, mentre el ponent els guia: “Noteu el pes del cos, la pressió sobre el suport del seient, els peus recolzats a terra, i centreu-vos en la respiració...” Aquesta ha estat una escena recurrent en el Congrés Internacional de Mindfulness que acaba aquest divendres a Saragossa. Una trobada a la qual han assistit especialistes de diversos països i que ha servit per certificar que les tècniques de l’atenció plena estan arrelant a tot el món.

 S’aplica a les escoles, a les empreses, a la sanitat (ja sigui en la lluita contra els trastorns alimentaris, les addiccions, els trastorns límits de personalitat i el tractament del dolor crònic), per fer front a l’ansietat i l’estrès, en l’esport, en la política i fins i tot en la preparació de la policia i les forces armades.

‘Mindfulness’ és un anglicisme enrevessat que serveix per resumir aquella frase que ens deien quan érem petits. “Cal fer les coses amb els cinc sentits”. Sí, és simplement això, parar atenció. Una cosa aparentment senzilla que és molt complicada de dur a terme, perquèla major part del temps vivim segrestats pels nostres pensaments.

I una altra cosa. Aquesta presència plena s’ha de dur a terme suspenent els judicis, amb bondat i compassió. Per això hi ha qui diu que és una mena de budisme per a no budistes. El psiquiatre Javier García Campayo, director del congrés de Saragossa, l’ha resumit amb unes altres paraules: “Una de les marques del segle XX ha sigut l’acostament d’Occident a les cultures orientals... però no a través del budisme, sinó del ‘mindfulness’”.

I aquest component ètic, altruista, amb què el budisme contempla el ‘mindfulness’ (és la religió que més l’ha estudiat), ha sigut un dels temes centrals de les jornades que s’han celebrat a Saragossa (més informació awww.caminodelcambio.com). Jon Kabat-Zinn, l’introductor d’aquesta especialitat als EUA, va alliçonar en aquest sentit els instructors en l’obertura del congrés. “El nostre treball és sagrat, perquè les persones també ho són. Hem d’encarnar el que els demanem que facin”, va advertir.

Oferta creixent

I és que, en vista del ‘boom’ que viu aquesta especialitat, qualsevol precaució és poca, perquè un dels riscos a què s’enfronta és que acabi convertida en una mercaderia més de la societat de consum. L’oferta de cursos i formacions creix a tot arreu i, com va ironitzar García Campayo, “només falta que aparegui un curs de ‘mindfulness’ per jugar al parxís”.

Però es tracta d’una tècnica eficaç, i per això les administracions la continuen recolzant. Un dels països més avançats en aquest camp és la Gran Bretanya, que l’ofereix als seus parlamentaris, mentre que el sistema sanitari d’aquest país es planteja utilitzar-la per substituir els antidepressius.

Willem Kuyken, de la Universitat d’Oxford, ha presentat un estudi realitzat amb 1.200 persones, que conclou que el ‘mindfulness’ és una alternativa a aquests medicaments. “Actualment hi ha 350 milions de persones amb risc de patir una depressió als països occidentals”, ha recordat aquest especialista, que ha reivindicat el caràcter científic i clínic d’aquesta pràctica.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Una afirmació que també subscriu al professor de la Universitat de Harvard, Zev Schumann-Olivier, que ha recordat que el 30% de les escoles de Medicina als Estats Units ja inclouen ‘mindfulness’ en els seus plans d’estudi.

Però potser els testimonis més impactants han estat els de Valerie Mason-John i Vidyamala Burch, autores de ‘Tú no eres tu dolor’, que han narrat en primera persona els seus èxits en la lluita contra les addiccions i el dolor crònic. Burch, emocionada, va fer tota una declaració d’intencions del seu programa Respira Vida Breathworks: “Quan tenia 16 anys vaig patir una lesió medul·lar greu. He viscut 40 anys amb dolor fins que vaig descobrir el ‘mindfulness’, i no vull que ningú més torni a passar per això”.