EL REPTE

'Aquarius': després del desembarcament, l'abordatge psicològic

Després del rescat a alta mar i l'assistència d'emergència comença el veritable repte: tornar-los a la vida

El manual recepta un «vestit a mida» perquè la realitat s'apropi a les expectatives de cada immigrant

'Aquarius': després del desembarcament, l'abordatge psicològic
5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

S’acostuma a dir que després de la tempesta arriba la calma. En el cas dels630 immigrants que fa una setmana van ser rescatats pel vaixell ‘Aquarius’, després de la tempesta van arribarl’ansietat, la por, els dubtes, la vulnerabilitat i la frustració. A estones tambél’esperança i el somriure. I l’alegria de, com a mínim, haver salvat la vida. A València els espera una bona arribada, però després d’aquesta acollida d’emergència comença el més complicat: un vestit a mida per a cada una d’aquestes ànimes arrencades del mar per SOS Mediterranée i Metges sense Fronteres (MSF).

Els serveis socials saben molt bé el que han de fer quan els tres vaixells arribin de manera esglaonada al port diumenge al matí. Dones embarassades i malalts seran traslladats a hospitals. La resta, després de passar per diversos filtres que en determinaran l’estat de salut, l’edat i la situació (unitats familiars, persones soles, nens no acompanyats), seran derivats a diferents centres d’acolliment; nou en total, segons la planificació de la Creu Roja. La logística està a punt.

La coberta de l’'Aquarius’ / sos mediterranée-msf

Ignasi Calbó és el responsable del programa Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona i va treballar 15 anys a MSF. Coneix bé el que està passant i el que pot succeir a partir d’ara. Explica que al vaixell ja s’ha realitzat un “treball psicològic molt important”. Adverteix que el següent serà “molt complicat, ja que aquestes persones arrosseguen un procés migratori de molts anys en què ho han passat fatal, entre tortures, conflictes bèl·lics,mort de familiars, explotació laboral, màfies”. Calbó posa l’accent en la dona. “Moltes d’elles inicien aquest camí amb la seguretat que seran violades i comencen a prendre anticonceptius per evitar embarassos durant la travessa”.

“Tornar-los a la vida”

Isabel Ferrer és la directora de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, però fins no fa gaire va liderar el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Va bregar, entre d’altres, amb la tragèdia de l’avió de Germanwings, assistint als Alps, al costat del seu equip, les famílies de les víctimes d’aquell sinistre aeri. És una professional dels serveis socials que diu les coses sense filtrar en excés, la qual cosa va molt bé en aquestes situacions per fer-se una idea real del que ha de venir. “Aquestes 630 persones acaben de sortir de l’horror i la nostra feina és tornar-los a la vida. Fa falta temps, parlem d’anys, i molta paciència. Hem de donar a la seva vida un nou sentit, i això no és fàcil”.

Els dos experts coincideixen en la cautela de no saber absolutament res de les vides d’aquestes persones. Precisament perquè cada una d’elles “arrossega un trauma particular”i, a més, l’haurà viscut i sofert de manera diferent,l’abordatge psicològic i social requereix aquest esmentat vestit a mida. Ferrer el resumeix d’aquesta manera: “Els primers moments serà d’un cert enamorament. Ens acullen, ens volen, ens faciliten roba neta i una dutxa. Ens veu un metge i ens porten a un lloc en el qual tindrem un llit. Però passades 48 o 72 hores, aquesta lluna de mel desapareix. Llavors és quan apareixen les expectatives i has de començar a treballar, cas per cas, en un futur viable que no sempre és possible”. Entre altres coses, perquè cada un d’ells ha tingut la seva raó per fugir. I encara que en general assenyalem sempre la pobresa perquè es relaciona amb l’Àfrica, no sempre és així. Ni de bon tros. 

Complir les projeccions

Aquest pas, el de projectar, és el més complicat. Per diverses raons. La més important potser és encaixar aquestes expectatives amb la legislació. Si el seu desig inicial era arribar a Itàlia de manera il·legal per després arribar a un altre país, com França, on tenen familiars o amics, aconseguir-ho no sempre serà possible. Cal veure, per exemple, quants dels immigrants reclamen la condició de refugiats, la qual cosa permetria, entre altres coses, que ciutats que s’han ofert, com Barcelona o Madrid, puguin començar a acollir-los amb totes les de la llei. Amb això entraríem en un altre embolic, ja que la carta de sol·licitant d’asil té un termini de sis mesos, prorrogable. Totalment insuficient com perquè algú així pugui començar a regularitzar la seva situació, per exemple, mitjançant un contracte de treball. Podria ser pitjor el remei que la malaltia: de la nit al dia, si no se’ls renova la targeta de refugiat, passarien a ser immigrants il·legals, i, per tant, quedarien exposats a una expulsió del país. I tornem a començar. Sobre la possibilitat anunciada pel Govern que alguns siguin traslladats a centres d’internament d’immigrants, Calbó considera que seria “un greu error polític i estructural”.

El responsable del programa Ciutat Refugi admet que la situació de l’'Aquarius’ pot generar un greuge comparatiu amb totes les pasteres que continuen intentant creuar l’Estret i que en cap cas no tindran la mateixa repercussió ni política ni mediàtica. Celebra, tanmateix, el gest del Govern de Pedro Sánchez, encara que recorda que en els últims anys han estat les ciutats les que s’han fet càrrec (també econòmicament) de l’acollida d’emergència d’immigrants en situació de vulnerabilitat. En el cas de la capital catalana, Calbó ha sol·licitat 1,5 milions d’euros més per atendre totes les persones que requereixen una acollida urgent. “Estem invertint molts diners que haurien de sortir de l’Estat o de la Generalitat”, lamenta.

Notícies relacionades

Afalacs per a la tripulació

Ni Ferrer ni Calbó s’obliden del drama de la immigració que es viu diàriament en aigües de l’Estret. Celebren el que succeirà a València, però lamenten el doble arrasador. Tampoc obliden la tripulació de l’'Aquarius’, tots els activistes de MSF i SOS Mediterranée que sense voler s’han vist en l’epicentre en un conflicte diplomàtic que ha remogut les clavegueres de la política europea. “No és tant el que hauran passat –assenyala la responsable de Protecció Civil– com la percepció d’haver estat en perill. L’angoixa, la incertesa, la frustració. Cal treballar sobre aquestes percepcions. Han vist el rebuig d’Itàlia i hauran patit els mateixos símptomes que els qui són rescatats al mar”. Calbó ha sabut d’ells per boca d’antics companys de Metges sense Fronteres que han estat en contacte constant amb l’’Aquarius’. Explica que l’equip “està molt cansat després de viure dies de gran tensió”. Ara tots estan a punt de posar els peus a terra. En un nou terreny; una nova realitat.