La generació perduda per culpa de la pobresa

La crisi econòmica ha provocat que hi hagi tota una generació perduda a causa de la pobresa. És la que els experts denominen “generació recessió”, que només han conegut la precarietat. Són els actuals joves que no han tingut cap altra cosa que privacions en tots els àmbits: no van a les colònies amb la seva escola, el cinema els resulta prohibitiu, no realitzen activitats de lleure amb els pares perquè aquests o estan a l'atur o es dediquen a treballar per malviure i no tenen temps ni diners per a tot el que sigui lúdic, afectiu i educacional. Xavals que han nascut o han crescut quan va començar la recessió a Espanya i encara hi estan immersos: 2,2 milions de menors. A arreglar aquesta situació han ajudat ben poc lescontinuades rebaixes en polítiques d'infantesa: Catalunya només destina el 0,8% del PIB, Espanya l’1,3% i Europa el 2,4%.

Mercè Darnell, adjunta d'Acció Social de Càritas Barcelona, aclareix: “La pobresa infantil no existeix,el que hi ha és pobresa familiar,massa pares que no arriben a final de mes. Si hi ha un nen que ho passa malament, els seus progenitors ho passen quatre vegades pitjor”. I conclou: “Si volem solucionar el problema hem dediagnosticar-lo bé, posar el focus en l'atenció als pares”. El psicòleg social Jaume Funes redunda en aquest anàlisi: "Els nens les famílies dels quals viuen amb privacions, pateixen la pobresa dels pares". L'únic que hereta aquesta infantesa vulnerable és la pobresa. El 85% dels xavals pobres són fills de pares que també ho eren, segons dades de l'organització Save the Children. 

Poc temps per a abraçades

¿Què és la pobresa en la infantesa? La falta de recursos a Espanya no té res a veure, per descomptat, amb la dels països en vies de desenvolupament. Aquí no hi ha nens abandonats ni fam. Hi ha, tanmateix, altres carències. Funes analitza quines. Ser un menor pobre a Espanya és, assegura, disfrutar poc temps del teu pare i de la teva mare perquè han de dedicar-se a sobreviure amb treballs precaris i jornades llargues, són gent queno té temps per a les abraçades. És tambérenunciar a portar els teus fills a la guarderiaperquè no la pots pagar. “Sense recursos econòmics prives el nen de relacions socials, de l'aprenentatge mitjançant el joc. L’obligues a estar sol, a anar de mà en mà perquè el cuidin”, afirma Funes. En definitiva, és frenar el desenvolupament psicomotriu perquè sense estímuls no és possible. Darnell assenyala, a més, l’efecte nociu de la pobresa en les emocions, ja que un menor pobre està marcat per l’angoixa que viu a casa, pel sofriment dels seus pares davant de la falta de diners. “La vida familiar està enfocada a com arribar a final de mes, a fer servir l'energia a sobreviure”, conclou.

El drama d'anar de colònies

La pobresa en la infantesa provoca queels xavals se sentin diferentsi, a més, no entenguin el perquè. Els ésdifícil imaginar el futur, veuenperillar somnisi no saben posar data a desitjos infantils com ara ¿quantindré una bicicleta?  Per a ells és incomprensible no poder fer el mateix que els seus col·legues.

Funes aporta un testimoni. Fa uns dies va assistir a la projecció d'un documental realitzat per alumnes de sisè de primària d'una escola de Badalona. El curt reflectia el drama d'un nenels pares del qual no podien pagar-li les colònies de l'escolai de com aquest fet provocava l'aïllament del xaval dels seus companys. “De vegades es prefereix passar gana i no ser una persona miserable”, conclou el psicòleg.

Notícies relacionades

L'Alt Comissariat haurà d'escurçar un risc de pobresa infantil del 29%

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Una infantesa sense recursos és, a més, la manca d’una dieta equilibrada i variada; per no tenir un vivenda digna i estar aïllat en una habitació de lloguer i en ser candidat al fracàs escolar perquè "viure en males condicions no permet rendir a l’escola", assenyala l’experta de Càritas.

Un estudi realitzat pels sociòlegs Xavier Martínez-Celorrio i Antoni Marín Saldo revelava que "el 40% dels catalans pertanyia a una classe social inferior a la dels seus pares”. El retrat de la infantesa a Espanya va portar Andrés  Conde, director general de Save the Children a declarar: "Espanya no és país per a nens".